Espigolament alimentari: diferència entre les revisions
Cap resum de modificació |
|||
| Línia 32: | Línia 32: | ||
Un cop expirada la data de caducitat o si les condicions de conserva no son les adequades, incrementen notablement el percentatge de creixement de microorganismes patògens, principalment [[bacteris]] i [[Fongs|fongs.]] Tot i així, aquests no son els únics microorganismes [[Patogen|patògens]] continguts en l'aliment, perquè funcionen com a vectors de protozous i virus, que no creixen directament però l'utilitzen com a vector per infectar els [[Consumidor|consumidors.]]Tot i així la presència de microorganismes siguin patògens o no serà sinònim de malaltia, el fet de desenvolupar-la o no dependrà del tipus de microorganisme i de la seva [[dosi infecciosa]]. |
Un cop expirada la data de caducitat o si les condicions de conserva no son les adequades, incrementen notablement el percentatge de creixement de microorganismes patògens, principalment [[bacteris]] i [[Fongs|fongs.]] Tot i així, aquests no son els únics microorganismes [[Patogen|patògens]] continguts en l'aliment, perquè funcionen com a vectors de protozous i virus, que no creixen directament però l'utilitzen com a vector per infectar els [[Consumidor|consumidors.]]Tot i així la presència de microorganismes siguin patògens o no serà sinònim de malaltia, el fet de desenvolupar-la o no dependrà del tipus de microorganisme i de la seva [[dosi infecciosa]]. |
||
Quan parlem dels efectes dels diferents patògens, molts cops aquests son provocats per les [[Toxina|toxines]] generades per part dels microorganismes, alguns exeples més característics son les toxines generades per l'''[[Staphylococcus aureus]],[[Clostridium botulinum]]'' o la majoria de les malalties amb efectes més greus que son produides per les toxines fúngiques anomenades [[Micotoxina|mixotoxines]].<ref name=":2" /><ref>{{Ref-publicació|article= |
Quan parlem dels efectes dels diferents patògens, molts cops aquests son provocats per les [[Toxina|toxines]] generades per part dels microorganismes, alguns exeples més característics son les toxines generades per l'''[[Staphylococcus aureus]],[[Clostridium botulinum]]'' o la majoria de les malalties amb efectes més greus que son produides per les toxines fúngiques anomenades [[Micotoxina|mixotoxines]].<ref name=":2" /><ref>{{Ref-publicació|article=Freegans risk the hazards of dumpster diving|url=https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pmc/articles/PMC3626822/|publicació=CMAJ : Canadian Medical Association Journal|data=2013-04-16|issn=0820-3946|pmc=3626822|pmid=23479690|pàgines=E281–E282|volum=185|exemplar=7|doi=10.1503/cmaj.109-4422|nom=Janice|cognom=Tibbetts}}</ref> |
||
Cal indicar que la presència de microorganismes no és sempre sinònim d'un mal estat del aliment<ref name=":2" />, si no que molts cops els aliments son elabroades a base d'aquests conferint-los les seves propietats i sent essencials per les propietats [[Organolèptic|organolèptiques.]] <ref>{{Ref-publicació|article=Inocuidad y bioconservación de alimentos|url=https://www.redalyc.org/articulo.oa?id=41613084005|publicació=Acta Universitaria|data=2010|issn=0188-6266|pàgines=43–52|volum=20|exemplar=1|nom=Norma Margarita de la Fuente|cognom=Salcido|nom2=José Eleazar Barboza|cognom2=Corona}}</ref> |
Cal indicar que la presència de microorganismes no és sempre sinònim d'un mal estat del aliment<ref name=":2" />, si no que molts cops els aliments son elabroades a base d'aquests conferint-los les seves propietats i sent essencials per les propietats [[Organolèptic|organolèptiques.]] <ref>{{Ref-publicació|article=Inocuidad y bioconservación de alimentos|url=https://www.redalyc.org/articulo.oa?id=41613084005|publicació=Acta Universitaria|data=2010|issn=0188-6266|pàgines=43–52|volum=20|exemplar=1|nom=Norma Margarita de la Fuente|cognom=Salcido|nom2=José Eleazar Barboza|cognom2=Corona}}</ref> |
||
Es recomana agafar només els aliments que no caduquin com per exemple productes en llauna, cereals o fruita i verdura, els aliments que es recomana evitar són els mariscs, la carn, els làctics i els sucs no pasteuritzats. |
Es recomana agafar només els '''aliments que no caduquin''' com per exemple productes en llauna, cereals o fruita i verdura, els aliments que es recomana evitar són els mariscs, la carn, els làctics i els sucs no [[Pasteurització|pasteuritzats]]. Sempre que s'agafin aliments que es troben enllaunats s'ha de revisar si aquests presenten esquerdes abans d'agafar-los perquè poden haver-se contaminat microbiològicament. |
||
=== Efectes de la calor sobre l'estat dels productes === |
|||
L'etapa més perillosa per realitzar aquesta pràctica és l'estiu, això és degut al augment de [[temperatura]] que és produeix. Aquest increment apropa als microorganismes patògens a la seva temperatura òptima de creixement. |
|||
== Notes i referències == |
== Notes i referències == |
||
Revisió del 02:22, 11 nov 2021
 |
Aquest article o secció s'està elaborant i està inacabat. L'usuari QueraltVentura hi està treballant i és possible que trobeu defectes de contingut o de forma. Comenteu abans els canvis majors per coordinar-los. Aquest avís és temporal: es pot treure o substituir per {{incomplet}} després d'uns dies d'inactivitat. Fou afegit el novembre de 2021. |
L'espigolament alimentari conegut més freqüentment com a dumpster diving, és una pràctica que consisteix en la recuperació d'aliments que han estat llençats a les escombraries però que encara es poden aprofitar. La recerca i recollida de béns sol fer-se freqüentment en les escombraries a prop de supermercats, centres comercials, escoles i restaurants perquè són els espais en què hi ha un major malbaratament dels aliments. Cal destacar que el dumpster diving no només fa referència a la recol·lecció d'aliments sinó a totes aquelles coses que encara serveixen com per exemple roba, electrodomèstics, mobles o llibres.
Malgrat es tracta d'una pràctica que sovint duen a terme les persones que es troben al llindar de la pobresa, hi ha alguns casos en què les persones realitzen aquesta pràctica per motius ideològics. Aquest moviment de rebuig envers el comerç d'aliments està molt lligada amb una ideologia més àmplia que s'anomena Freeganisme, del terme en anglès freeganism i és un estil de vida alternatiu, anticonsumista que té com objectiu consumir el mínimo de recursos i ha près molta importància en els últims anys.
Un estudi realitzat per a la Universitat Simone Fraser el 2013 defineix el moviment com "un fenomen cultural d'un determinat moment històric en què els sistemes han arribat a alts estàndards d'eficiència en el mercat però que no necessàriament cobreix les necessitats de tota la població". Segons aquest estudi, aquesta eficiència en els països desenvolupats ha fet possible tenir un subministrament constant dels aliments que es poden trobar en bon estat a les escombraries.[1][2]
Malbaratament alimentari
Segons l'Agència de Residus de Catalunya "el malbaratament alimentari són aquells aliments que, tot i ser segurs i nutritius per a les persones, es descarten o es destinen a usos diferents de l'alimentació humana o animal al llarg de tota la cadena alimentària". [3]
Només a la Unió Europea es desaprofiten anualment 87'6 milions de tonelades d'aliments, que es correspon a uns 180kg malbaratats per persona aproximadament. Segons els càlculs realitzats per l'Organització de les Nacions Unides per l'Ailmentació i l'Agricultura (FAO) s'aproxima que un terç de tots els aliments que es produeixen a nivell mundial s'acaben desaprofitant. [4]
Un 5% d'aquest malbaratament alimentari es produeix als supermercats i comerços. Al final del dia els establiments acaben llençant una gran quantitat d'aliments, ja sigui perquè no superen els estàndars de qualitat o per altres reaons com ara que s'hagi trencat el seu envàs, que no s'hagin emmagatzemat de manera correcte o perquè la seva data de caducitat ja ha expirat.
De tot el menjar que tiren les cadenes alimentàries a diari, els productes de fleca suposen un 70% d'aquesta pèrdua. El desaprofitament d'aquests aliments no és degut al fet que es trobin en un mal estat, sinó que està causat per la producció de més menjar del que compren els clients. La majoria de supermercats consten d'un forn de pa, i és molt habitual que al final del dia els hi quedin alguns productes que no han aconseguit vendre. Tot i que no és menjar que s'hagi fet malbé no es pot tornar a posar a la venta l'endemà, de manera que es veuen obligats a tirar les restes que els sobren. [5]
Història
El problema del malbaratament alimentari és un problema que comença molt abans de l'existència de l'home. Tot i així, un dels primers documents que s'han trobat en relació a la pràctica de l'espigolament alimentari se situa al sXVIII quan en moltes parts d'Europa els pobres o els residents sense terra tenien el dret d'espigar el camp durant unes hores al dia, amb l'objectiu de recollir els residus dels camps dels pagesos. Aquest dret estava derivat de la Bíblia i va continuar fins als temps moderns en grans parts d'Europa.
Seguidors de la pràctica
En el dumpster diving hi recorren col·lectius molt diversos, hi podem trobar des d’aquelles persones que tenen problemes econòmics i ho fan per necessitat fins a freeganistes que tenen com a objectiu donar una segona oportunitat i s'uneixen al moviment com a forma d’oposició al sistema. Aquestes persones pretenen reduir la seva petjada ecològica vivint de mercaderies submergides en contenidors, de vegades exclusivament [6], així doncs, acaba esdevenint una opció d'estil de vida per reduir els residus, en lloc d'elimina-los. Hi ha fins i tot persones que es consideren autèntics amants del dumpster diving [7], com seria el cas de la Jessica Casler, una influencer on explica el moviment en varis dels seus vídeos i molts d'ells s'han fet virals a Youtube. Dins dels seguidors d'aquesta pràctica també hi trobem persones que es guanyen la vida buscant, classificant i intercanviant escombraries per obternir-ne.
El dumpster diving i Europa
Dinamarca desperdicia al voltant de 541.00 tonelades d'aliments any rere any, el que equival a més d'1 milió d'euros i és considerat el tercer país amb un major índex de desperdici per persona (uns 660kg anuals) darrere d'Estats Units i Austràlia.[2]
Efectes del consum d'aliments amb caducitat expirada
Al llarg dels anys s'ha anat prenent més consciència dels possibles perills associats al consum d'aliments[8]. Això suposa, una font de risc per nombroses malalties i intoxicacions que poden derivar en greus conseqüències per la salut.
En front a aquests problemes es va definir uns paràmetres per calcular la vida útil d'un aliment i establir-ne una data de consum[9] del menjar. Podem diferenciar la data de consum en dos: la data de consum preferent[9] que fa referència a la qualitat de l'aliment, és a dir, aquest no presentarà les mateixes propietats que abans de l'expiració però el seu consum no és perjudicial pel consumidor i la data de caducitat que ens indica el període de temps on l'aliment podrà ser conumit amb total seguretat sempre i hi hagi una correcta conservació d'aquest.
Un cop expirada la data de caducitat o si les condicions de conserva no son les adequades, incrementen notablement el percentatge de creixement de microorganismes patògens, principalment bacteris i fongs. Tot i així, aquests no son els únics microorganismes patògens continguts en l'aliment, perquè funcionen com a vectors de protozous i virus, que no creixen directament però l'utilitzen com a vector per infectar els consumidors.Tot i així la presència de microorganismes siguin patògens o no serà sinònim de malaltia, el fet de desenvolupar-la o no dependrà del tipus de microorganisme i de la seva dosi infecciosa.
Quan parlem dels efectes dels diferents patògens, molts cops aquests son provocats per les toxines generades per part dels microorganismes, alguns exeples més característics son les toxines generades per l'Staphylococcus aureus,Clostridium botulinum o la majoria de les malalties amb efectes més greus que son produides per les toxines fúngiques anomenades mixotoxines.[8][10]
Cal indicar que la presència de microorganismes no és sempre sinònim d'un mal estat del aliment[8], si no que molts cops els aliments son elabroades a base d'aquests conferint-los les seves propietats i sent essencials per les propietats organolèptiques. [11]
Es recomana agafar només els aliments que no caduquin com per exemple productes en llauna, cereals o fruita i verdura, els aliments que es recomana evitar són els mariscs, la carn, els làctics i els sucs no pasteuritzats. Sempre que s'agafin aliments que es troben enllaunats s'ha de revisar si aquests presenten esquerdes abans d'agafar-los perquè poden haver-se contaminat microbiològicament.
Efectes de la calor sobre l'estat dels productes
L'etapa més perillosa per realitzar aquesta pràctica és l'estiu, això és degut al augment de temperatura que és produeix. Aquest increment apropa als microorganismes patògens a la seva temperatura òptima de creixement.
Notes i referències
- ↑ Carolsfeld, Anna Lúcia; Erikson, Susan L. «Beyond Desperation: Motivations for Dumpster™ Diving for Food in Vancouver». Food and Foodways, 21, 4, 01-10-2013, pàg. 245–266. DOI: 10.1080/07409710.2013.849997. ISSN: 0740-9710.
- ↑ 2,0 2,1 EC 6, Corresponsales. «En este país rico buscar comida en la basura no es sinónimo de pobreza» (en castellà), 18-06-2015. [Consulta: 10 novembre 2021].
- ↑ «Malbaratament alimentari». [Consulta: 10 novembre 2021].
- ↑ «Reducir la pérdida y el desperdicio de alimentos» (en castellà). [Consulta: 10 novembre 2021].
- ↑ Cicatiello, Clara; Franco, Silvio; Pancino, Barbara; Blasi, Emanuele «The value of food waste: An exploratory study on retailing» (en anglès). Journal of Retailing and Consumer Services, 30, 01-05-2016, pàg. 96–104. DOI: 10.1016/j.jretconser.2016.01.004. ISSN: 0969-6989.
- ↑ Mansvelt, Juliana. Green Consumerism: An A-to-Z Guide (en anglès). SAGE, 2011-06-28. ISBN 978-1-4129-9685-3.
- ↑ «Dumpster diving, la moda de buscar "tesoros abandonados" en los contenedores de basura» (en castellà), 03-06-2018. [Consulta: 10 novembre 2021].
- ↑ 8,0 8,1 8,2 Inungaray, María Luisa Carrillo; Reyes, Abigail «Vida útil de los alimentos». Revista Iberoamericana de las Ciencias Biológicas y Agropecuarias: CIBA, 2, 3, 2013, pàg. 3. ISSN: 2007-9990.
- ↑ 9,0 9,1 «Sabies quina diferència hi ha entre data de caducitat i consum preferent?». [Consulta: 9 novembre 2021].
- ↑ Tibbetts, Janice «Freegans risk the hazards of dumpster diving». CMAJ : Canadian Medical Association Journal, 185, 7, 16-04-2013, pàg. E281–E282. DOI: 10.1503/cmaj.109-4422. ISSN: 0820-3946. PMC: 3626822. PMID: 23479690.
- ↑ Salcido, Norma Margarita de la Fuente; Corona, José Eleazar Barboza «Inocuidad y bioconservación de alimentos». Acta Universitaria, 20, 1, 2010, pàg. 43–52. ISSN: 0188-6266.