Concepció Rabell i Cibils: diferència entre les revisions
Pàgina nova, amb el contingut: «{{editant|Xavier Dengra}} {{infotaula de persona}} '''Concepció Rabell i Cibils''' (Sarrià, ? - Barcelona, 1919) fou una.. Rabell i Civils nasqué en una família de comerciants marítims catalans de l'alta burgesia catalana, filla de Rafael Rabell i Patxot (1832-1912) i Maria Cibils i Rufi.{{sfn|Ciurans i Vinyeta|2014|p=21}}{{sfn|Ciurans i Vinyeta|2014|p=93}} Amb la seva germana Lluïsa foren les úniques dues filles...». Etiquetes: editor de codi 2017 Disambiguation links |
(Cap diferència)
|
Revisió del 13:07, 30 abr 2022
 |
Aquest article o secció s'està elaborant i està inacabat. L'usuari Xavier Dengra hi està treballant i és possible que trobeu defectes de contingut o de forma. Comenteu abans els canvis majors per coordinar-los. Aquest avís és temporal: es pot treure o substituir per {{incomplet}} després d'uns dies d'inactivitat. |
 Fotografia retrat de Concepció Rabell i Civils presa a les acaballes del segle XIX o a l'inici del segle XX  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | segle XIX Sant Feliu de Guíxols (Baix Empordà) |
| Mort | 17 gener 1919 Barcelona |
| Activitat | |
| Ocupació | hisendada |
| Participà en | |
| Hospital de la Santa Creu i Sant Pau | |
| Institut d'Estudis Catalans | |
| Obra del Cançoner Popular de Catalunya |
|
 | |
Concepció Rabell i Cibils (Sarrià, ? - Barcelona, 1919) fou una..
Rabell i Civils nasqué en una família de comerciants marítims catalans de l'alta burgesia catalana, filla de Rafael Rabell i Patxot (1832-1912) i Maria Cibils i Rufi.[1][2] Amb la seva germana Lluïsa foren les úniques dues filles que van sobreviure dels 5 que tingué el matrimoni (dos moriren als pocs mesos de néixer i el tercer a setze anys).[3]
fou l'esposa del multimilionari Eduardo Romaguera del Alizar, que fou propietari de béns escampats per tota l’Amèrica del Sud, les Filipines, París, Madrid, Barcelona. Durant el seu patrimoni, participà de diverses entitats benèfiques de l'alta societat catalana i li foren cedits els drets de la seva companya en beneficiències i familiar propera Concepción Oribe i Patxot, com es feu palès en la gestió de propietats a Sarrià.[4] Rabell i Civils contribuí també durant la seva vida amb donatius per a la realització i preservació d'obres de l'escultor català Eusebi Arnau i Mascort al Pavelló de Sant Rafael de l'Hospital de la Santa Creu i Sant Pau de Barcelona, fet pel qual a la seva façana posterior (i tot i ésser un pavelló hospitalari masculí), s'hi troba una santa amb les mans en senyal de pregària que podria tractar-se d'una advocació de la Mare de Déu de la Immaculada Concepció.[5]
Morí l'any 1919 per causa de la pandèmia de grip espanyola. El seu testament féu notar que, com a darreres voluntats, designava el seu cunyat, el bibliòfil i metereòleg català Rafael Patxot i Jubert (marit de la seva germana Lluïsa), com a marmessor d’una part molt signficativa dels seus béns. Li atorgà la llibertat per a gestionar l’herència amb l'objectiu de promoure la llengua i cultura catalanes, fet pel qual Patxot creà llavors la Fundació Concepció Rabell i Cibils, vídua Romaguera —a fi i efecte de realitzar accions de mecenatge per a aquesta causa.
Les accions més rellevants que es dugueren a terme sota el llegat testamental de Rabell i Civils foren la creació de l'Obra del Cançoner Popular de Catalunya, l'estudi històric i arquitectònic de la masia catalana, un recull infructífer de Les Cròniques Catalanes o documentació sobre el rol de la dona en la història catalana amb monografies sobre les reines i sobiranes que exerciren a Catalunya.[6][7] En l'àmbit benèfic, la fortuna també s'invertí en completar el Pavelló de Sant Rafael de l'Hospital de la Santa Creu i Sant Pau de Barcelona.[8]
Referències
- ↑ Ciurans i Vinyeta, 2014, p. 21.
- ↑ Ciurans i Vinyeta, 2014, p. 93.
- ↑ Castellet i Solanas, 2014, p. 21.
- ↑ Ciurans i Vinyeta, 2014, p. 83.
- ↑ Ciurans i Vinyeta, 2014, p. 89.
- ↑ «Fundacions familiars de recordança». Univers Patxot - Diputació de Barcelona, n.d. [Consulta: 30 abril 2022].
- ↑ Castellet i Solanas, 2014, p. 22-24.
- ↑ Ciurans i Vinyeta, 2014, p. 14.
Bibliografia
- Castellet i Solanas, Manuel. Rigor científic, catalanitat indefallent: Rafael Patxot i Jubert (1872-1964). Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 2014 (Publicacions de la Presidència 40/2014). ISBN 978-84-9965-208-5.
- Ciurans i Vinyeta, Xavier. Rere les passes dels Patxot: la història de tres Rafaels (1802-1964). Barcelona: Fundació Privada Betània Patmos, 2014.