Catalão: diferència entre les revisions
Expansió del contingut |
ampl + refs Etiquetes: editor visual Disambiguation links |
||
| Línia 5: | Línia 5: | ||
A la regió metropolitana de Catalão s'hi troben els municipis d'Ipameri, Ouvidor, Três Ranchos, Davinópolis, Goiandira, Cumari, Nova Aurora, Anhanguera i Corumbaíba. |
A la regió metropolitana de Catalão s'hi troben els municipis d'Ipameri, Ouvidor, Três Ranchos, Davinópolis, Goiandira, Cumari, Nova Aurora, Anhanguera i Corumbaíba. |
||
El gentilici dels seus habitants, en [[portuguès]], és ''catalano / -a / -os / -as.'' |
|||
== Història == |
== Història == |
||
Poc se sap dels primers habitants de Catalão. Es té per sabut que el territori va ser poblat per almenys dues nacions [[ameríndies]], els [[Kayapó|Caiapós]] i els [[Carijós]]. Amb l'avenç dels [[bandeirantes]] [[Regne de Portugal|portuguesos]], els primers fugiren endinsant-se cap a l'oest de la [[Brasil colonial|colònia]], mentre que els carijós foren traslladats a una [[Reduccions|reducció]] situada a l'est, on foren assimilats.<ref>{{Ref-publicació|article=Os Primeiros Aldeamentos na Província de Goiás: Bororo e Kaiapó na Estrada do Anhangüera|url=https://www.jstor.org/stable/41616185|publicació=Revista de Antropologia|data=1996|issn=0034-7701|pàgines=221–244|volum=39|exemplar=1|nom=Oswaldo Martins|cognom=Ravagnani}}</ref><ref>{{Ref-web|títol=Complemento história|url=http://www.conselheirolafaiete.mg.gov.br/repositorio/File/complemento_historia.doc|data=|consulta=2022-05-18|llengua=pt-br|editor=Prefeitura de Conselheiro Lafaiete|arxiuurl=http://web.archive.org/web/20070721010524/http://www.conselheirolafaiete.mg.gov.br/repositorio/File/complemento_historia.doc|arxiudata=2007-07-21|format=.doc}}</ref> Per la tipologia del terreny, no gaire fèrtil però abundant en caça i pesca, Catalão va ser lloc de pas d'altres pobles indígenes, com ara els [[Araxás]] o els [[Cariris]].<ref>{{Ref-publicació|article=Índios e negros nos sertões das minas: Contatos e identidades|url=http://www.scielo.br/j/vh/a/qSYHLwC9TXy8BQW5BVjNfLz/?lang=pt|publicació=Varia Historia|data=2015-May-Aug|issn=0104-8775|pàgines=511–546|volum=31|doi=10.1590/0104-87752015000200009|llengua=pt|nom=Marcel|cognom=Mano}}</ref><ref>{{Ref-llibre|cognom=Martins|nom=Tarcísio José|títol=Quilombo do Campo Grande. História de Minas que se devolve ao povo|url=https://es.scribd.com/doc/219164001/Quilombo-do-Campo-Grande-Historia-de-Minas-Que-Se-Devolve-ao-Povo-Tarcisio-Jose-Martins-Instituto-Historico-e-Geografico-de-Minas-Gerais-pdf|llengua=pt-br|data=2008|editorial=Santaclara|isbn=978-85-87042-76-7}}</ref> |
|||
La primera referència històrica es remunta a l'any [[1722]], a la "História de Goiás em Documentos", del religiós i historiador hispanobrasiler Luís Palacin Rodriguez, que parla d'un lloc on suposadament es va establir un clergue d'origen [[Catalans|català]], el qual, molt probablement en companyia d'altres persones, produïa queviures per als exploradors que anaven cap a les mines d'or de la Capitania de Goiás. |
La primera referència històrica es remunta a l'any [[1722]], a la "História de Goiás em Documentos", del religiós i historiador hispanobrasiler Luís Palacin Rodriguez, que parla d'un lloc on suposadament es va establir un clergue d'origen [[Catalans|català]], el qual, molt probablement en companyia d'altres persones, produïa queviures per als exploradors que anaven cap a les mines d'or de la Capitania de Goiás. |
||
Revisió del 18:02, 18 maig 2022
 |
Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat. |
| |||||
| Localització | |||||
|---|---|---|---|---|---|
| |||||
| Estat | Brasil | ||||
| Regió | Regió Centre-Oest del Brasil | ||||
| Unitat Federativa | Estat de Goiás  | ||||
| Població humana | |||||
| Població | 114.427 (2022) (30,29 hab./km²) | ||||
| Geografia | |||||
| Superfície | 3.777,652 km² | ||||
| Altitud | 835 m | ||||
| Limita amb | |||||
| Creació | 1859 | ||||
| Identificador descriptiu | |||||
| Prefix telefònic | 64 | ||||
| Codi de municipi del Brasil | 5205109 | ||||
| Lloc web | catalao.go.gov.br | ||||
Catalão és un municipi brasiler de l'estat de Goiás. La seva població el 2021 era de 113.091 habitants, ocupant una àrea de 3.789,5 km². L'economia del municipi –la tercera més important de l'estat– es basa en els sectors miner i mecànic, amb un districte miner industrial propietat del govern de l'estat de Goiás. Les principals empreses instal·lades són les muntadores John Deere i Mitsubishi. El principal club esportiu de la ciutat és el club de futbol Clube Recreativo e Atlético Catalano, popularment conegut com a CRAC.
A la regió metropolitana de Catalão s'hi troben els municipis d'Ipameri, Ouvidor, Três Ranchos, Davinópolis, Goiandira, Cumari, Nova Aurora, Anhanguera i Corumbaíba.
El gentilici dels seus habitants, en portuguès, és catalano / -a / -os / -as.
Història
Poc se sap dels primers habitants de Catalão. Es té per sabut que el territori va ser poblat per almenys dues nacions ameríndies, els Caiapós i els Carijós. Amb l'avenç dels bandeirantes portuguesos, els primers fugiren endinsant-se cap a l'oest de la colònia, mentre que els carijós foren traslladats a una reducció situada a l'est, on foren assimilats.[1][2] Per la tipologia del terreny, no gaire fèrtil però abundant en caça i pesca, Catalão va ser lloc de pas d'altres pobles indígenes, com ara els Araxás o els Cariris.[3][4]
La primera referència històrica es remunta a l'any 1722, a la "História de Goiás em Documentos", del religiós i historiador hispanobrasiler Luís Palacin Rodriguez, que parla d'un lloc on suposadament es va establir un clergue d'origen català, el qual, molt probablement en companyia d'altres persones, produïa queviures per als exploradors que anaven cap a les mines d'or de la Capitania de Goiás.
El 1810 un terratinent anomenat Antônio Manoel, va cedir una part de les seves terres per a la construcció d'una església dedicada a la Mare de Déu, per tal d'aconseguir atreure pobladors a la regió i valorar les seves terres. Serà al voltant de l'església on s'establiran magatzems i botigues que donaran lloc a un poblat, que el 1824 tenia 18 cases.
El 1859 va ser elevada a la categoria de ciutat i a finals del segle xix tenia al voltant de 200 cases i poc més de 1.000 habitants. Gràcies a l'arribada del ferrocarril a la regió va experimentar un important creixement a la dècada del 1920, arribant a ser la ciutat més poblada de l'estat (38.514 habitants).
Enllaços externs
-
Museu Cornélio Ramos. -
Vista des de Três Cruzes. -
Un quiosc a Catalão. -
Activitats esportives al costat de la resclosa. -
Església de Dom Bosco (principis segle XX). -
Estadi Genervino da Fonseca. -
Flors al vespre sobre el llac -
All -
Mitsubishi -
Un parc de Catalão
- ↑ Ravagnani, Oswaldo Martins «Os Primeiros Aldeamentos na Província de Goiás: Bororo e Kaiapó na Estrada do Anhangüera». Revista de Antropologia, 39, 1, 1996, pàg. 221–244. ISSN: 0034-7701.
- ↑ «Complemento história» (.doc) (en portuguès brasiler). Prefeitura de Conselheiro Lafaiete. Arxivat de l'original el 2007-07-21. [Consulta: 18 maig 2022].
- ↑ Mano, Marcel «Índios e negros nos sertões das minas: Contatos e identidades» (en portuguès). Varia Historia, 31, 2015-May-Aug, pàg. 511–546. DOI: 10.1590/0104-87752015000200009. ISSN: 0104-8775.
- ↑ Martins, Tarcísio José. Quilombo do Campo Grande. História de Minas que se devolve ao povo (en portuguès brasiler). Santaclara, 2008. ISBN 978-85-87042-76-7.