Alessandro Faedo: diferència entre les revisions
Pàgina nova, amb el contingut: «{{Infotaula persona |conjuge = Irma Sulis }} {{iniciBio}}, conegut com '''Sandro Faedo''', va ser un matemàtic italià. == Vida i Obra == Faedo es va graduar en matemàtiques a la Scuola Normale Superiore de Pisa el 1936 supervisat per Leonida Tonelli.{{sfn | Benzi | Toscano | 2014 | p=131 }} A continuació va ser assistent de Federigo Enriques a la universitat de Roma fins que aquest va ser...». |
(Cap diferència)
|
Revisió del 15:06, 12 juny 2022
Alessandro Faedo (Chiampo, 18 de novembre de 1913 - Pisa, 16 de juny de 2001), conegut com Sandro Faedo, va ser un matemàtic italià.
Vida i Obra
Faedo es va graduar en matemàtiques a la Scuola Normale Superiore de Pisa el 1936 supervisat per Leonida Tonelli.[1] A continuació va ser assistent de Federigo Enriques a la universitat de Roma fins que aquest va ser acomiadat per motius racials. Va romandre a Roma, fins el 1946 quan va obtenir per oposició la càtedra a Pisa que havia deixat vacant el seu mestre Tonelli.[2] Durant aquest temps a Roma, tamb´va ser consultor del Istituto per le applicazioni del calcolo, establint una bona relació amb Mauro Picone.[3] El 1959 va ser escollit rector de la universitat de Pisa, càrrec que va mantenir fins el 1972 (el més llarg mandat del segle XX a Pisa)[4] i que el va abocar a una frenètica activitat administrativa i organitzativa que va reduir quasi del tot la seva tasca de recerca.[5] En acabar el mandat de rector, va ser president del Consell Nacional de Recerca (1972-1976) i senador de la República Italiana (1976-1983), treballant a la comissió d'ensenyament.
En el camp de la recerca, Faedo va treballar en anàlisi matemàtica, específicament en càlcul de variacions i teoria de les equacions diferencials.[6] Son notables els seus estudis del mètode de Galerkin per obtenir els coeficients d'una sèrie de potències.[7]
En el camp de l'organització, Faedo va introduir a la universitat italiana una nova forma d'entendre la formació i la recerca científiques,[8] va ser promotor i impulsor del Centro Studi Calcolatrici Elettroniche i de la construcció del primer ordinador italià,[9] va participar en el projecte SIRIO de primer satèl·lit de comunicacions italià,[10] va convèncer IBM d'instal·lar un IBM 7090 a la universitat de Pisa,[11] que poc després va ser substituït pel primer IBM 360 que hi va haver a Itàlia,[12] i va establir el primer títol de grau en informàtica d'Itàlia,[13] entre moltes altres iniciatives de millora de l'ensenyament i la investigació universitària.
Referències
- ↑ Benzi i Toscano, 2014, p. 131.
- ↑ Bottazzini, 2010, p. 191.
- ↑ Benzi i Toscano, 2014, p. 132.
- ↑ Modica, 2009, p. 6.
- ↑ Benzi i Toscano, 2014, p. 133.
- ↑ Benzi i Toscano, 2014, p. 134.
- ↑ Formaggia, Saleri i Veneziani, 2012, p. 419.
- ↑ Modica, 2009, p. 7.
- ↑ Bonfanti, 2012, p. 331.
- ↑ De Maria i Orlando, 2008, p. 173, 178, 182.
- ↑ Carlucci et al., 2010, p. 82.
- ↑ Carlucci et al., 2010, p. 83.
- ↑ Carlucci et al., 2010, p. 89.
Bibliografia
- Benzi, Michele; Toscano, Elena «Mauro Picone, Sandro Faedo, and the numerical solution of partial differential equations in Italy (1928–1953)» (en anglès). Numerical Algorithms, Vol. 66, Num. 1, 2014, pàg. 105-145. DOI: 10.1007/s11075-013-9727-6. ISSN: 1017-1398.
- Bonfanti, Corrado. «Information Technology in Italy: The Origins and the Early Years (1954-1965)». A: Arthur Tatnall (ed.). Reflections on the History of Computing (en anglès). Springer, 2012, p. 320-347. ISBN 978-3-642-33898-4.
- Bottazzini, Umberto «La Scuola matematica pisana (1860-1960)» (en italià). Annali di Storia delle università italiane, Vol. 14, 2010, pàg. 181-192. ISSN: 1127-8250.
- Carlucci, Paola; Fanfani, Tommaso; Barsella, Bruno; Rossi, Paolo; Modica, Luciano; Duranti, Simone «La guerra e la Repubblica» (en italià). Annali di Storia delle università italiane, Vol. 14, 2010, pàg. 71-98. ISSN: 1127-8250.
- De Maria, Michelangelo; Orlando, Lucia. Italy in Space: In Search of a Strategy, 1957-1975 (en anglès). Beauchesne, 2008. ISBN 978-2-7010-1518-7.
- Formaggia, Luca; Saleri, Fausto; Veneziani, Alessandro. Solving Numerical PDEs: Problems, Applications, Exercises (en anglès). Springer, 2012. ISBN 978-88-470-2411-3.
- Modica, Luciano «Alessandro Faedo, «Il Rettore» dell’Università di Pisa» (en italià). Il rintocco del campano, Vol. 39, Num. 2-3, 2009, pàg. 4-13. OCLC: 849479708.
Enllaços externs
- O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Alessandro Faedo» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland.
- «Faedo». Enciclopedia della Matematica, 2017. [Consulta: 11 juny 2022]. (italià)
- «Istituto di Scienza e Tecnologie dell'Informazione "Alessandro Faedo"». Consiglio Nazionale delle Ricerche. [Consulta: 11 juny 2022]. (italià)