Arc de la Sonda: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m eliminant text d'indexació automàtica ocult |
Afegeixo referències i retiro la plantilla de manca de referències |
||
| Línia 1: | Línia 1: | ||
{{FR|data=desembre de 2021}} |
|||
{{Indret}} |
{{Indret}} |
||
[[Fitxer:Tectonics Sumatra quake.gif|miniatura|Arc i Fossa de la Sonda orientals mostrant l'activitat sísmica i tectònica.]] |
[[Fitxer:Tectonics Sumatra quake.gif|miniatura|Arc i Fossa de la Sonda orientals mostrant l'activitat sísmica i tectònica.]] |
||
L{{'}}'''Arc de la Sonda''' és un [[arc volcànic]] que ha produït les illes de [[Sumatra]] i [[Java]], l'[[Estret de Sonda]] i les [[Illes Petites de la Sonda]]. Comença a Sumatra i acaba a [[Flores (Indonèsia)|Flores]], i és adjacent a l'[[Arc Banda]].<ref>{{Ref-publicació|article=Linear volcanic segments in the central Sunda Arc, Indonesia, identified using Hough Transform analysis: Implications for arc lithosphere control upon volcano distribution|url=https://www.sciencedirect.com/science/article/pii/S0012821X13001155|publicació=Earth and Planetary Science Letters|data=2013-05-01|issn=0012-821X|pàgines=24–33|volum=369-370|doi=10.1016/j.epsl.2013.02.040|llengua=en|nom=Adam|cognom=Pacey|nom2=Colin G.|cognom2=Macpherson|nom3=Ken J. W.|cognom3=McCaffrey}}</ref> |
|||
| ⚫ | |||
| ⚫ | Una cadena de volcans ha format la [[topografia]] punxeguda d'aquestes illes. L'arc marca un [[límit convergent]] actiu entre el costat est de la [[placa eurasiàtica]], que passa per sota d'[[Indonèsia]] (especialment la [[placa de la Sonda]] i la [[placa de Birmània]]), amb les plaques [[Placa índica|índica]] i [[Placa australiana|australiana]], que formen el [[fons marí]] de l'[[Oceà Índic]] i el [[Golf de Bengala]]. L'arc de la Sonda és un exemple clàssic d'arc d'illes volcàniques, en el qual s'hi poden identificar tots els elements d'aquest tipus de [[geodinàmica]].<ref name=":0">{{Ref-publicació|cognom=Newcomb|article=Seismic history and seismotectonics of the Sunda Arc|publicació=Journal of Geophysical Research|data=1987|pàgines=p. 421–439|cognom2=McCann|exemplar=núm. 92}}</ref> |
||
Les plaques índica i australiana són [[Subducció|subduïdes]] sota les plaques de Sonda i de Burma al llac de l'Arc de la Sonda. La deformació [[Tectònica de plaques|tectònica]] al llarg de la zona de subducció a la [[Fossa de Java]] (també coneguda com la Fossa de Sonda), va causar el [[terratrèmol]] de l'Oceà Índic del 26 de desembre de 2004 |
|||
Les plaques índica i australiana són [[Subducció|subduïdes]] sota les plaques de Sonda i de Burma al llac de l'Arc de la Sonda. La deformació [[Tectònica de plaques|tectònica]] al llarg de la zona de subducció a la [[Fossa de Java]] (també coneguda com la Fossa de Sonda), va causar el [[terratrèmol]] de l'Oceà Índic del 26 de desembre de 2004, que a la zona de l'Arc Banda el tsunami va arribar als 35 metres d'alçada.<ref name=":0" /><ref>{{Ref-publicació|article=Uplift and subsidence associated with the great Aceh-Andaman earthquake of 2004: THE 2004 EARTHQUAKE|url=http://doi.wiley.com/10.1029/2005JB003891|publicació=Journal of Geophysical Research: Solid Earth|data=2006-02|pàgines=n/a–n/a|volum=111|exemplar=B2|doi=10.1029/2005JB003891|llengua=en|nom=Aron J.|cognom=Meltzner|nom2=Kerry|cognom2=Sieh|nom3=Michael|cognom3=Abrams|nom4=Duncan C.|cognom4=Agnew|nom5=Kenneth W.|cognom5=Hudnut}}</ref><ref>{{Ref-publicació|article=Field observations of the 17 July 2006 Tsunami in Java|url=https://nhess.copernicus.org/articles/7/177/2007/|publicació=Natural Hazards and Earth System Sciences|data=2007-02-09|issn=1561-8633|pàgines=177–183|volum=7|exemplar=1|doi=10.5194/nhess-7-177-2007|llengua=English|nom=F.|cognom=Lavigne|nom2=C.|cognom2=Gomez|nom3=M.|cognom3=Giffo|nom4=P.|cognom4=Wassmer|nom5=C.|cognom5=Hoebreck}}</ref> |
|||
| ⚫ | L'arc de la Sonda també és la llar d'alguns dels volcans més perillosos del món. [[Mont Tambora#L'erupció de 1815|L'erupció del Tambora a l'Illa de Sumbawa el 1815]], es considera la més massiva de la història recent. Es creu que aquesta zona de subducció també ha creat el volcà actiu més gran del món al [[Llac Toba]], que ha produït l'[[erupció volcànica]] més gran de la història de la humanitat ([[Índex d'explosibilitat volcànica|IEV]] 8), expulsant uns 2.800 km³ de [[Magma (vulcanisme)|magma]]. El soroll més fort de la història recent va ocórrer en l'erupció del [[Krakatau]] de 1883 i es va sentir a 4.828 kilòmetres de distància. Centenars de milers de persones haurien mort en aquestes erupcions i pels episodis d'altres volcans, incloent el [[Papandayan]], el [[Galunggung]] i el [[Kelut]]. |
||
| ⚫ | L'arc de la Sonda també és la llar d'alguns dels volcans més perillosos del món.<ref>{{Ref-publicació|cognom=DDAA|article=Sunda arc mantle source δ18O value revealed by intracrystal isotope analysis|publicació=Nature Communications|url=https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pmc/articles/PMC8225799/|data=24-06-2021|exemplar=núm. 12|issn=2041-1723}}</ref> [[Mont Tambora#L'erupció de 1815|L'erupció del Tambora a l'Illa de Sumbawa el 1815]], es considera la més massiva de la història recent.<ref>{{Ref-publicació|article=Climatic, environmental and human consequences of the largest known historic eruption: Tambora volcano (Indonesia) 1815|url=http://journals.sagepub.com/doi/10.1191/0309133303pp379ra|publicació=Progress in Physical Geography: Earth and Environment|data=2003-06|issn=0309-1333|pàgines=230–259|volum=27|exemplar=2|doi=10.1191/0309133303pp379ra|llengua=en|nom=Clive|cognom=Oppenheimer}}</ref> Es creu que aquesta zona de subducció també ha creat el volcà actiu més gran del món al [[Llac Toba]], que ha produït l'[[erupció volcànica]] més gran de la història de la humanitat ([[Índex d'explosibilitat volcànica|IEV]] 8), expulsant uns 2.800 km³ de [[Magma (vulcanisme)|magma]]. El soroll més fort de la història recent va ocórrer en l'erupció del [[Krakatau]] de 1883 i es va sentir a 4.828 kilòmetres de distància. Centenars de milers de persones haurien mort en aquestes erupcions i pels episodis d'altres volcans, incloent el [[Papandayan]], el [[Galunggung]] i el [[Kelut]].<ref>{{Ref-llibre|títol=Krakatoa: the day the world exploded, 27 August 1883|url=https://www.worldcat.org/title/krakatoa-the-day-the-world-exploded-27-august-1883/oclc/52531741|editorial=Viking|data=2003|lloc=London; New York|isbn=978-0-670-91126-4|llengua=English|nom=Simon|cognom=Winchester}}</ref> |
||
== Fonts == |
|||
* Newcomb KR & McCann WR. (1987). ''Seismic history and seismotectonics of the Sunda Arc''. Journal of Geophysical Research; 92:421–439. |
|||
== Referències == |
|||
{{Referències}} |
|||
{{ORDENA:Arc De La Sonda}} |
{{ORDENA:Arc De La Sonda}} |
||
Revisió del 11:39, 17 jul 2022
| Tipus | Arc insular  | |||
|---|---|---|---|---|
| Localització | ||||
| Entitat territorial administrativa | Indonèsia | |||
| ||||
L'Arc de la Sonda és un arc volcànic que ha produït les illes de Sumatra i Java, l'Estret de Sonda i les Illes Petites de la Sonda. Comença a Sumatra i acaba a Flores, i és adjacent a l'Arc Banda.[1]
Una cadena de volcans ha format la topografia punxeguda d'aquestes illes. L'arc marca un límit convergent actiu entre el costat est de la placa eurasiàtica, que passa per sota d'Indonèsia (especialment la placa de la Sonda i la placa de Birmània), amb les plaques índica i australiana, que formen el fons marí de l'Oceà Índic i el Golf de Bengala. L'arc de la Sonda és un exemple clàssic d'arc d'illes volcàniques, en el qual s'hi poden identificar tots els elements d'aquest tipus de geodinàmica.[2]
Les plaques índica i australiana són subduïdes sota les plaques de Sonda i de Burma al llac de l'Arc de la Sonda. La deformació tectònica al llarg de la zona de subducció a la Fossa de Java (també coneguda com la Fossa de Sonda), va causar el terratrèmol de l'Oceà Índic del 26 de desembre de 2004, que a la zona de l'Arc Banda el tsunami va arribar als 35 metres d'alçada.[2][3][4]
L'arc de la Sonda també és la llar d'alguns dels volcans més perillosos del món.[5] L'erupció del Tambora a l'Illa de Sumbawa el 1815, es considera la més massiva de la història recent.[6] Es creu que aquesta zona de subducció també ha creat el volcà actiu més gran del món al Llac Toba, que ha produït l'erupció volcànica més gran de la història de la humanitat (IEV 8), expulsant uns 2.800 km³ de magma. El soroll més fort de la història recent va ocórrer en l'erupció del Krakatau de 1883 i es va sentir a 4.828 kilòmetres de distància. Centenars de milers de persones haurien mort en aquestes erupcions i pels episodis d'altres volcans, incloent el Papandayan, el Galunggung i el Kelut.[7]
Referències
- ↑ Pacey, Adam; Macpherson, Colin G.; McCaffrey, Ken J. W. «Linear volcanic segments in the central Sunda Arc, Indonesia, identified using Hough Transform analysis: Implications for arc lithosphere control upon volcano distribution» (en anglès). Earth and Planetary Science Letters, 369-370, 01-05-2013, pàg. 24–33. DOI: 10.1016/j.epsl.2013.02.040. ISSN: 0012-821X.
- ↑ 2,0 2,1 Newcomb; McCann «Seismic history and seismotectonics of the Sunda Arc». Journal of Geophysical Research, núm. 92, 1987, p. 421–439.
- ↑ Meltzner, Aron J.; Sieh, Kerry; Abrams, Michael; Agnew, Duncan C.; Hudnut, Kenneth W. «Uplift and subsidence associated with the great Aceh-Andaman earthquake of 2004: THE 2004 EARTHQUAKE» (en anglès). Journal of Geophysical Research: Solid Earth, 111, B2, 2006-02, pàg. n/a–n/a. DOI: 10.1029/2005JB003891.
- ↑ Lavigne, F.; Gomez, C.; Giffo, M.; Wassmer, P.; Hoebreck, C. «Field observations of the 17 July 2006 Tsunami in Java» (en english). Natural Hazards and Earth System Sciences, 7, 1, 09-02-2007, pàg. 177–183. DOI: 10.5194/nhess-7-177-2007. ISSN: 1561-8633.
- ↑ DDAA «Sunda arc mantle source δ18O value revealed by intracrystal isotope analysis». Nature Communications, núm. 12, 24-06-2021. ISSN: 2041-1723.
- ↑ Oppenheimer, Clive «Climatic, environmental and human consequences of the largest known historic eruption: Tambora volcano (Indonesia) 1815» (en anglès). Progress in Physical Geography: Earth and Environment, 27, 2, 2003-06, pàg. 230–259. DOI: 10.1191/0309133303pp379ra. ISSN: 0309-1333.
- ↑ Winchester, Simon. Krakatoa: the day the world exploded, 27 August 1883 (en english). London; New York: Viking, 2003. ISBN 978-0-670-91126-4.