Melsa accessòria: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Exploració interactiva de l'historial
← Edició anteriorEdició següent →
Contingut suprimit Contingut afegit
VisualWikitext
m
Etiqueta: editor de codi 2017
m reparo referències
Línia 1: Línia 1:
⚫
{{Infotaula malaltia}}
{{MF|Per solucionar els problemes amb les referències es podrien copiar del codi de l'article original|data=2019}}
Una '''melsa accessòria''' és un petit [[nòdul]] de teixit esplènic que es troba separada del cos principal de la [[melsa]]. Un 10 per cent de la població té melses accessòries.<ref name="klmoore2">{{cite book|last=Moore|first=Keith L.|authorlink=Keith L. Moore|title=Clinically Oriented Anatomy|edition=3rd|origyear=|year=1992|publisher=Williams & Wilkins|location=Baltimore|isbn=978-0-683-06133-8|page=187}}</ref> Les melses accessòries fan típicament al voltant d'1 centímetre de diàmetre i poden semblar un [[gangli limfàtic]] o una melsa petita. Es formen com a resultat de [[Traumatologia|traumes]] o [[Malaltia congènita|anomalies del desenvolupament.]]<ref name="ggayer2">{{cite journal|author=Gayer G|author2=Zissin R|author3=Apter S|author4=Atar E|author5=Portnoy O|author6=Itzchak Y|date=August 2001|title=CT findings in congenital anomalies of the spleen|journal=British Journal of Radiology|volume=74|issue=884|pages=767–772|pmid=11511506|doi=10.1259/bjr.74.884.740767}}</ref> Són rellevants en el camp mèdic car poden donar errors d'interpretació en [[Imatge mèdica|diagnòstics per imatgeria]]<ref name="ggayer2">{{cite journal|author=Gayer G|author2=Zissin R|author3=Apter S|author4=Atar E|author5=Portnoy O|author6=Itzchak Y|date=August 2001|title=CT findings in congenital anomalies of the spleen|journal=British Journal of Radiology|volume=74|issue=884|pages=767–772|pmid=11511506|doi=10.1259/bjr.74.884.740767}}</ref> o presentar símptomes després d'una [[esplenectomia]] terapèutica (exèresi quirúrgica de la melsa).<ref name="klmoore2">{{cite book|last=Moore|first=Keith L.|authorlink=Keith L. Moore|title=Clinically Oriented Anatomy|edition=3rd|origyear=|year=1992|publisher=Williams & Wilkins|location=Baltimore|isbn=978-0-683-06133-8|page=187}}</ref>
⚫
{{Infotaula malaltia
| imatge = CT scan of an accessory spleen.jpg
| peu = [[TAC]] d'una melsa accessòria (al centre de la imatge) entre la melsa i el [[ronyó]] esquerre.
}}
Una '''melsa accessòria''' és un petit [[nòdul]] de teixit esplènic que es troba separada del cos principal de la [[melsa]]. Un 10 per cent de la població té melses accessòries.<ref name="klmoore"> ''<nowiki>{{{títol}}}</nowiki>''. [[Especial:Fonts bibliogràfiques/978-0-683-06133-8|ISBN 978-0-683-06133-8]].<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=&rft.isbn=978-0-683-06133-8" id="cxmwNA" tabindex="0">&nbsp;</span></ref> Les melses accessòries fan típicament al voltant d'1 centímetre de diàmetre i poden semblar un [[gangli limfàtic]] o una melsa petita. Es formen com a resultat de [[Traumatologia|traumes]] o [[Malaltia congènita|anomalies del desenvolupament.]]<ref name="ggayer">&#x20;''Falta indicar la publicació
''. [[DOI]]: [http://dx.doi.org/10.1259%2Fbjr.74.884.740767 10.1259/bjr.74.884.740767]. [[PubMed|PMID]]: [http://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/11511506 11511506].</ref> Són rellevants en el camp mèdic car poden donar errors d'interpretació en [[Imatge mèdica|diagnòstics per imatgeria]] o presentar símptomes després d'una [[esplenectomia]] terapèutica (exèresi quirúrgica de la melsa).


== Causes i ubicacions ==
== Causes i ubicacions ==
Les melses accessòries es poden formar durant l'[[embriogènesi]] quan algunes de les cèl·lules de la melsa en desenvolupament es dipositen entre el seu camí central, on la melsa es forma, i la seva ubicació final al costat esquerre de l'[[abdomen]] al nivell de les [[Costella|costelles]] 9 i 11. Les ubicacions més típiques de les melses accessòries són a l'[[hil]] de la melsa i adjacents a la cua del [[pàncrees]]. Es poden trobar a qualsevol lloc al llarg dels [[Vas sanguini|vasos]] esplènics, al [[lligament]] gastroesplènic, al lligament esplenorenal, a les parets de l'[[estómac]] o de l'[[intestí]],<ref name="pmid243964022">{{cite journal|vauthors=Wang G, Chen P, Zong L|title=Accessory spleen arising from the gastric fundus mimicking gastrointestinal stromal tumor following splenectomy: A case report|journal=Exp Ther Med|volume=7|issue=2|pages=349–351|date=February 2014|pmid=24396402|pmc=3881060|doi=10.3892/etm.2013.1415|url=|accessdate=}}</ref><ref name="pmid285583462">{{cite journal|vauthors=Almazeedi S, Alhaddad E, Al-Khithr T, Alhunaidi M|title=Incidental gastric accessory spleen during laparoscopic sleeve gastrectomy|journal=Int J Surg Case Rep|volume=36|issue=|pages=119–121|date=2017|pmid=28558346|pmc=5447567|doi=10.1016/j.ijscr.2017.05.022|url=|accessdate=}}</ref> a la cua pancreàtica, a l'[[omentus majus]],<ref name="pmid217844082">{{cite journal|vauthors=Zhang C, Zhang XF|title=Accessory spleen in the greater omentum|journal=Am. J. Surg.|volume=202|issue=3|pages=e28–30|date=September 2011|pmid=21784408|doi=10.1016/j.amjsurg.2010.06.032|url=|accessdate=}}</ref><ref name="pmid284200072">{{cite journal|vauthors=Gill N, Nasir A, Douglin J, Pretterklieber B, Steinke H, Pretterklieber M, Cotofana S|title=Accessory Spleen in the Greater Omentum: Embryology and Revisited Prevalence Rates|journal=Cells Tissues Organs (Print)|volume=203|issue=6|pages=374–378|date=2017|pmid=28420007|doi=10.1159/000458754|url=|accessdate=}}</ref> al [[mesenteri]],<ref name="pmid197797822">{{cite journal|vauthors=Ruiz-Tovar J, Ripalda E, Beni R, Nistal J, Monroy C, Carda P|title=Hypersplenism caused by an accessory spleen mimicking an intra-abdominal neoplasm: report of a case|journal=Surg. Today|volume=39|issue=9|pages=818–20|date=2009|pmid=19779782|doi=10.1007/s00595-008-3919-z|url=|accessdate=}}</ref> a la fossa [[renal]],<ref name="pmid81378612">{{cite journal|vauthors=Servadio Y, Leibovitch I, Apter S, Mor Y, Goldwasser B|title=Symptomatic heterotopic splenic tissue in the left renal fossa|journal=Eur. Urol.|volume=25|issue=2|pages=174–6|date=1994|pmid=8137861|doi=|url=|accessdate=}}</ref> <ref name="pmid82131122">{{cite journal|vauthors=Azar GB, Awwad JT, Mufarrij IK|title=Accessory spleen presenting as adnexal mass|journal=Acta Obstet Gynecol Scand|volume=72|issue=7|pages=587–8|date=October 1993|pmid=8213112|doi=|url=http://onlinelibrary.wiley.com/resolve/openurl?genre=article&sid=nlm:pubmed&issn=0001-6349&date=1993&volume=72&issue=7&spage=587|accessdate=2018-03-11}}</ref>o a les [[Gònada|gònades]] i el seu camí de baixada.<ref name="slchen2">{{cite journal|author=Chen S–L|author2=Kao Y–L|author3=Sun H–S|author4=Lin W–L|date=November 2008|title=Splenogonadal Fusion|journal=Journal of the Formosan Medical Association|volume=107|issue=11|pages=892–5|issn=0929-6646|pmid=18971159|url=http://ajws.elsevier.com/ajws3/abstract.asp?art_id=5002&art_journals=12|accessdate=2009-03-03|doi=10.1016/S0929-6646(08)60206-5|deadurl=yes|archiveurl=https://web.archive.org/web/20090609054240/http://ajws.elsevier.com/ajws3/abstract.asp?art_id=5002&art_journals=12|archivedate=2009-06-09}}</ref> La mida típica és aproximadament 1 centímetre, però poden variar d'uns quants mil·límetres fins a 2–3 centímetres.<ref name="ggayer2">{{cite journal|author=Gayer G|author2=Zissin R|author3=Apter S|author4=Atar E|author5=Portnoy O|author6=Itzchak Y|date=August 2001|title=CT findings in congenital anomalies of the spleen|journal=British Journal of Radiology|volume=74|issue=884|pages=767–772|pmid=11511506|doi=10.1259/bjr.74.884.740767}}</ref>
Les melses accessòries es poden formar durant l'[[embriogènesi]] quan algunes de les cèl·lules de la melsa en desenvolupament es dipositen entre el seu camí central, on la melsa es forma, i la seva ubicació final al costat esquerre de l'[[abdomen]] al nivell de les [[Costella|costelles]] 9 i 11. Les ubicacions més típiques de les melses accessòries són a l'[[hil]] de la melsa i adjacents a la cua del [[pàncrees]]. Es poden trobar a qualsevol lloc al llarg dels [[Vas sanguini|vasos]] esplènics, al [[lligament]] gastroesplènic, al lligament esplenorenal, a les parets de l'[[estómac]] o de l'[[intestí]], a la cua pancreàtica, a l'[[omentus majus]], al [[mesenteri]], a la fossa [[renal]], o a les [[Gònada|gònades]] o al llarg del seu camí de desenvolupament.<ref name="pmid24396402">&#x20;''Falta indicar la publicació
''. [[DOI]]: [http://dx.doi.org/10.3892%2Fetm.2013.1415 10.3892/etm.2013.1415]. [[PubMed|PMC]]: [http://www.ncbi.nlm.nih.gov/pmc/articles/PMC3881060 3881060]. [[PubMed|PMID]]: [http://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/24396402 24396402].</ref><ref name="pmid28558346">&#x20;''Falta indicar la publicació
''. [[DOI]]: [http://dx.doi.org/10.1016%2Fj.ijscr.2017.05.022 10.1016/j.ijscr.2017.05.022]. [[PubMed|PMC]]: [http://www.ncbi.nlm.nih.gov/pmc/articles/PMC5447567 5447567]. [[PubMed|PMID]]: [http://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/28558346 28558346].</ref><ref name="shkim">&#x20;''Falta indicar la publicació
''. [[DOI]]: [http://dx.doi.org/10.3348%2Fkjr.2008.9.2.162 10.3348/kjr.2008.9.2.162]. [[PubMed|PMC]]: [http://www.ncbi.nlm.nih.gov/pmc/articles/PMC2627219 2627219]. [[PubMed|PMID]]: [http://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/18385564 18385564].</ref><ref name="pmid23669475">&#x20;''Falta indicar la publicació
''. [[DOI]]: [http://dx.doi.org/10.6092%2F1590-8577%2F1231 10.6092/1590-8577/1231]. [[PubMed|PMID]]: [http://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/23669475 23669475].</ref><ref name="pmid27845553">&#x20;''Falta indicar la publicació
''. [[PubMed|PMID]]: [http://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/27845553 27845553].</ref><ref name="pmid21784408">&#x20;''Falta indicar la publicació
''. [[DOI]]: [http://dx.doi.org/10.1016%2Fj.amjsurg.2010.06.032 10.1016/j.amjsurg.2010.06.032]. [[PubMed|PMID]]: [http://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/21784408 21784408].</ref><ref name="pmid28420007">&#x20;''Falta indicar la publicació
''. [[DOI]]: [http://dx.doi.org/10.1159%2F000458754 10.1159/000458754]. [[PubMed|PMID]]: [http://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/28420007 28420007].</ref><ref name="pmid19779782">&#x20;''Falta indicar la publicació
''. [[DOI]]: [http://dx.doi.org/10.1007%2Fs00595-008-3919-z 10.1007/s00595-008-3919-z]. [[PubMed|PMID]]: [http://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/19779782 19779782].</ref><ref name="pmid8137861">&#x20;''Falta indicar la publicació
''. [[PubMed|PMID]]: [http://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/8137861 8137861].</ref><ref name="pmid8213112">&#x20;''Falta indicar la publicació
''. [[PubMed|PMID]]: [http://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/8213112 8213112].</ref><ref name="slchen">&#x20;''Falta indicar la publicació
''. [[DOI]]: [http://dx.doi.org/10.1016%2FS0929-6646%2808%2960206-5 10.1016/S0929-6646(08)60206-5]. [[ISSN]]: [//www.worldcat.org/issn/0929-6646 0929-6646]. [[PubMed|PMID]]: [http://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/18971159 18971159].</ref> La mida típica és aproximadament 1 centímetre, però poden variar d'uns quants mil·límetres fins a 2–3 centímetres.


Una fusió esplenogonadal pot produir-se quan una o més melses accessòries es troben al llarg del camí entre l'abdomen i la [[pelvis]] o [[escrot]]. La melsa es comença a formar a prop de la cresta urogenital on les gònades es desenvolupen. Les gònades poden agafar part del teixit de la melsa, i mentre descendeixen a través de l'abdomen durant el desenvolupament embrionari, poden dipositar un continu o una línia trencada de teixit esplènic.
Una fusió esplenogonadal pot produir-se quan una o més melses accessòries es troben al llarg del camí entre l'abdomen i la [[pelvis]] o [[escrot]]. La melsa es comença a formar a prop de la cresta urogenital on les gònades es desenvolupen. Les gònades poden agafar part del teixit de la melsa, i mentre descendeixen a través de l'abdomen durant el desenvolupament embrionari, poden dipositar un continu o una línia trencada de teixit esplènic.<ref name="slchen3">{{cite journal|author=Chen S–L|author2=Kao Y–L|author3=Sun H–S|author4=Lin W–L|date=November 2008|title=Splenogonadal Fusion|journal=Journal of the Formosan Medical Association|volume=107|issue=11|pages=892–5|issn=0929-6646|pmid=18971159|url=http://ajws.elsevier.com/ajws3/abstract.asp?art_id=5002&art_journals=12|accessdate=2009-03-03|doi=10.1016/S0929-6646(08)60206-5|deadurl=yes|archiveurl=https://web.archive.org/web/20090609054240/http://ajws.elsevier.com/ajws3/abstract.asp?art_id=5002&art_journals=12|archivedate=2009-06-09}}</ref>
[[Fitxer:Hypertrophic_accessory_spleen_with_hematoma.jpg|miniatura|Les melses accessòries poden experimentar [[hipertròfia]] després d'una esplenectomia<ref>[https://books.google.se/books?id=lcjsAwAAQBAJ&pg=PA242 Page 242] in: {{cite book|title=Fundamentals of Body CT, Fundamentals of Radiology|author=W. Richard Webb, Wiliam E. Brant, Nancy M. Major|edition=4|publisher=Elsevier Health Sciences|year=2014|isbn=9780323263580}}</ref> Molt rarament, poden causar [[hemorràgies]] (imatge).<ref>Note: The case is possibly [[splenosis]] rather than an accessory spleen:{{cite journal|last1=Maki|first1=Takehiro|last2=Omi|first2=Makoto|last3=Ishii|first3=Daisuke|last4=Kaneko|first4=Hiroyuki|last5=Misu|first5=Kenjiro|last6=Inomata|first6=Hitoshi|last7=Tateno|first7=Masatoshi|last8=Nihei|first8=Kazuyoshi|title=Spontaneous hemorrhage from splenic tissue 13 years after total splenectomy: report of a case|journal=Surgical Case Reports|volume=1|issue=1|pages=91|year=2015|issn=2198-7793|doi=10.1186/s40792-015-0099-0|pmid=26943415|pmc=4593983}}</ref>]]


L'esplenosi és una condició on els focus de teixit esplènic experimenten [[autotrasplantament]], sovint a partir d'un [[Traumatisme físic|trauma físic]] o d'una esplenectomia. Fragments del teixit desplaçat poden implantar-se a sobre de superfícies vascularitzades de la cavitat abdominal, o al [[tòrax]] si la barrera [[Diafragma (múscul)|diafragmàtica]] és trencada.<ref>&#x20;''Falta indicar la publicació
L'esplenosi és una condició on els focus de teixit esplènic experimenten [[autotrasplantament]], sovint a partir d'un [[Traumatisme físic|trauma físic]] o d'una esplenectomia. Fragments del teixit desplaçat poden implantar-se a sobre de superfícies vascularitzades de la cavitat abdominal, o al [[tòrax]] si la barrera [[Diafragma (múscul)|diafragmàtica]] és trencada.<ref>{{cite journal|author=Abu Hilal M|author2=Harb A|author3=Zeidan B|author4=Steadman B|author5=Primrose JN|author6=Pearce NW|date=January 5, 2009|title=Hepatic splenosis mimicking HCC in a patient with hepatitis C liver cirrhosis and mildly raised alpha feto protein; the important role of explorative laparoscopy|journal=World Journal of Surgical Oncology|volume=7|issue=1|pmid=19123935|pmc=2630926|doi=10.1186/1477-7819-7-1|pages=1}}</ref><ref>{{cite journal|author=Madjar S|author2=Weissberg D|date=October 1994|title=Thoracic splenosis|journal=Thorax|volume=49|issue=10|pages=1020–1022|issn=0040-6376|pmid=7974296|pmc=475241|doi=10.1136/thx.49.10.1020}}</ref><gallery heights="200" widths="230">
''. [[DOI]]: [http://dx.doi.org/10.1186%2F1477-7819-7-1 10.1186/1477-7819-7-1]. [[PubMed|PMC]]: [http://www.ncbi.nlm.nih.gov/pmc/articles/PMC2630926 2630926]. [[PubMed|PMID]]: [http://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/19123935 19123935].</ref><ref>&#x20;''Falta indicar la publicació
''. [[DOI]]: [http://dx.doi.org/10.1136%2Fthx.49.10.1020 10.1136/thx.49.10.1020]. [[ISSN]]: [//www.worldcat.org/issn/0040-6376 0040-6376]. [[PubMed|PMC]]: [http://www.ncbi.nlm.nih.gov/pmc/articles/PMC475241 475241]. [[PubMed|PMID]]: [http://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/7974296 7974296].</ref><gallery heights="200" widths="230">
Fitxer:Splenunculus (accessory spleen) photomicrograph.JPG|Secció histològica d'una melsa accessòria
Fitxer:Splenunculus (accessory spleen) photomicrograph.JPG|Secció histològica d'una melsa accessòria
Fitxer:Nebenmilz.jpg|[[Ultrasonografia]] d'una melsa accessòria.
Fitxer:Nebenmilz.jpg|[[Ultrasonografia]] d'una melsa accessòria.
Línia 31: Línia 14:


== Rellevància ==
== Rellevància ==
Si l'esplenectomia s'aplica per tractar una situació on cèl·lules sanguines són segrestades a la melsa, el problema romandrà si no es treuen també les melses accessòries.<ref name="klmoore2">{{cite book|last=Moore|first=Keith L.|authorlink=Keith L. Moore|title=Clinically Oriented Anatomy|edition=3rd|origyear=|year=1992|publisher=Williams & Wilkins|location=Baltimore|isbn=978-0-683-06133-8|page=187}}</ref> Durant [[Imatge mèdica|imatgeria mèdica]], les melses accessòries poden ser confoses per ganglis limfàtics engrandits o per creixement [[Neoplàsia|neoplàstic]] a la cua del pàncrees,<ref name="pmid217844082">{{cite journal|vauthors=Zhang C, Zhang XF|title=Accessory spleen in the greater omentum|journal=Am. J. Surg.|volume=202|issue=3|pages=e28–30|date=September 2011|pmid=21784408|doi=10.1016/j.amjsurg.2010.06.032|url=|accessdate=}}</ref> del tracte gastrointestinal, de les [[Glàndula suprarenal|glàndules suprarenals]] o de les gònades.<ref name="ggayer2">{{cite journal|author=Gayer G|author2=Zissin R|author3=Apter S|author4=Atar E|author5=Portnoy O|author6=Itzchak Y|date=August 2001|title=CT findings in congenital anomalies of the spleen|journal=British Journal of Radiology|volume=74|issue=884|pages=767–772|pmid=11511506|doi=10.1259/bjr.74.884.740767}}</ref>
[[Fitxer:Hypertrophic_accessory_spleen_with_hematoma.jpg|miniatura|Les melses accessòries poden experimentar [[hipertròfia]] després d'una esplenectomia<ref>[https://books.google.se/books?id=lcjsAwAAQBAJ&pg=PA242 Page 242] in: ''<nowiki>{{{títol}}}</nowiki>''. ISBN 9780323263580.<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=&rft.isbn=9780323263580" id="cxmw7Q" tabindex="0">&nbsp;</span></ref> Molt rarament, poden causar [[hemorràgies]] (imatge).<ref>&#x20;''Falta indicar la publicació
''. [[DOI]]: [http://dx.doi.org/10.1186%2Fs40792-015-0099-0 10.1186/s40792-015-0099-0]. [[ISSN]]: [//www.worldcat.org/issn/2198-7793 2198-7793]. [[PubMed|PMC]]: [http://www.ncbi.nlm.nih.gov/pmc/articles/PMC4593983 4593983]. [[PubMed|PMID]]: [http://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/26943415 26943415].</ref>]]
Si l'esplenectomia s'aplica per tractar una situació on cèl·lules sanguines són segrestades a la melsa, el problema romandrà si no es treuen també les melses accessòries. Durant [[Imatge mèdica|imatgeria mèdica]], les melses accessòries poden ser confoses per ganglis limfàtics engrandits o per creixement [[Neoplàsia|neoplàstic]] a la cua del pàncrees, del tracte gastrointestinal, de les [[Glàndula suprarenal|glàndules suprarenals]] o de les gònades.


== Referències ==
== Referències ==
Línia 39: Línia 20:


== Enllaços externs ==
== Enllaços externs ==
* [http://search.medscape.com/emedicine-search?newSearch=1&queryText=%22accessory+spleen%22 eMedicine Search: Melsa accessòria (en anglès) <br />]
* [http://search.medscape.com/emedicine-search?newSearch=1&queryText=%22accessory+spleen%22 eMedicine Search: Melsa accessòria (en anglès)]
* [https://web.archive.org/web/20061115201905/http://bms.brown.edu/pedisurg/Brown/IBImages/Spleen/AccessorySpleenInOmentum.html Imatge a brown.edu]
* [https://web.archive.org/web/20061115201905/http://bms.brown.edu/pedisurg/Brown/IBImages/Spleen/AccessorySpleenInOmentum.html Imatge a brown.edu]


[[Categoria:Anatomia patològica|Malalties i trastorns]]
[[Categoria:Anatomia patològica|Malalties i trastorns]]
[[Categoria:Pàgines amb error de referències sense títol]]

Revisió del 16:40, 14 set 2022

Plantilla:Infotaula malaltiaMelsa accessòria
TAC d'una melsa accessòria (al centre de la imatge) entre la melsa i el ronyó esquerre. modifica
Tipusòrgan corticomedul·lar Modifica el valor a Wikidata
Especialitatgenètica mèdica Modifica el valor a Wikidata
Classificació
CIM-10Q89.0 Modifica el valor a Wikidata
CIM-9759.0 Modifica el valor a Wikidata
Recursos externs
DiseasesDB32864 Modifica el valor a Wikidata
eMedicine896865 Modifica el valor a Wikidata
UMLS CUIC0266631 Modifica el valor a Wikidata

Una melsa accessòria és un petit nòdul de teixit esplènic que es troba separada del cos principal de la melsa. Un 10 per cent de la població té melses accessòries.[1] Les melses accessòries fan típicament al voltant d'1 centímetre de diàmetre i poden semblar un gangli limfàtic o una melsa petita. Es formen com a resultat de traumes o anomalies del desenvolupament.[2] Són rellevants en el camp mèdic car poden donar errors d'interpretació en diagnòstics per imatgeria[2] o presentar símptomes després d'una esplenectomia terapèutica (exèresi quirúrgica de la melsa).[1]

Causes i ubicacions

Les melses accessòries es poden formar durant l'embriogènesi quan algunes de les cèl·lules de la melsa en desenvolupament es dipositen entre el seu camí central, on la melsa es forma, i la seva ubicació final al costat esquerre de l'abdomen al nivell de les costelles 9 i 11. Les ubicacions més típiques de les melses accessòries són a l'hil de la melsa i adjacents a la cua del pàncrees. Es poden trobar a qualsevol lloc al llarg dels vasos esplènics, al lligament gastroesplènic, al lligament esplenorenal, a les parets de l'estómac o de l'intestí,[3][4] a la cua pancreàtica, a l'omentus majus,[5][6] al mesenteri,[7] a la fossa renal,[8] [9]o a les gònades i el seu camí de baixada.[10] La mida típica és aproximadament 1 centímetre, però poden variar d'uns quants mil·límetres fins a 2–3 centímetres.[2]

Una fusió esplenogonadal pot produir-se quan una o més melses accessòries es troben al llarg del camí entre l'abdomen i la pelvis o escrot. La melsa es comença a formar a prop de la cresta urogenital on les gònades es desenvolupen. Les gònades poden agafar part del teixit de la melsa, i mentre descendeixen a través de l'abdomen durant el desenvolupament embrionari, poden dipositar un continu o una línia trencada de teixit esplènic.[11]

Les melses accessòries poden experimentar hipertròfia després d'una esplenectomia[12] Molt rarament, poden causar hemorràgies (imatge).[13]

L'esplenosi és una condició on els focus de teixit esplènic experimenten autotrasplantament, sovint a partir d'un trauma físic o d'una esplenectomia. Fragments del teixit desplaçat poden implantar-se a sobre de superfícies vascularitzades de la cavitat abdominal, o al tòrax si la barrera diafragmàtica és trencada.[14][15]

  • Secció histològica d'una melsa accessòria
    Secció histològica d'una melsa accessòria
  • Ultrasonografia d'una melsa accessòria.
    Ultrasonografia d'una melsa accessòria.

Rellevància

Si l'esplenectomia s'aplica per tractar una situació on cèl·lules sanguines són segrestades a la melsa, el problema romandrà si no es treuen també les melses accessòries.[1] Durant imatgeria mèdica, les melses accessòries poden ser confoses per ganglis limfàtics engrandits o per creixement neoplàstic a la cua del pàncrees,[5] del tracte gastrointestinal, de les glàndules suprarenals o de les gònades.[2]

Referències

  1. ↑ 1,0 1,1 1,2 Moore, Keith L. Clinically Oriented Anatomy. 3rd. Baltimore: Williams & Wilkins, 1992, p. 187. ISBN 978-0-683-06133-8. 
  2. ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 Gayer G «CT findings in congenital anomalies of the spleen». British Journal of Radiology, vol. 74, 884, August 2001, pàg. 767–772. DOI: 10.1259/bjr.74.884.740767. PMID: 11511506.
  3. ↑ «Accessory spleen arising from the gastric fundus mimicking gastrointestinal stromal tumor following splenectomy: A case report». Exp Ther Med, vol. 7, 2, February 2014, pàg. 349–351. DOI: 10.3892/etm.2013.1415. PMC: 3881060. PMID: 24396402.
  4. ↑ «Incidental gastric accessory spleen during laparoscopic sleeve gastrectomy». Int J Surg Case Rep, vol. 36, 2017, pàg. 119–121. DOI: 10.1016/j.ijscr.2017.05.022. PMC: 5447567. PMID: 28558346.
  5. ↑ 5,0 5,1 «Accessory spleen in the greater omentum». Am. J. Surg., vol. 202, 3, September 2011, pàg. e28–30. DOI: 10.1016/j.amjsurg.2010.06.032. PMID: 21784408.
  6. ↑ «Accessory Spleen in the Greater Omentum: Embryology and Revisited Prevalence Rates». Cells Tissues Organs (Print), vol. 203, 6, 2017, pàg. 374–378. DOI: 10.1159/000458754. PMID: 28420007.
  7. ↑ «Hypersplenism caused by an accessory spleen mimicking an intra-abdominal neoplasm: report of a case». Surg. Today, vol. 39, 9, 2009, pàg. 818–20. DOI: 10.1007/s00595-008-3919-z. PMID: 19779782.
  8. ↑ «Symptomatic heterotopic splenic tissue in the left renal fossa». Eur. Urol., vol. 25, 2, 1994, pàg. 174–6. PMID: 8137861.
  9. ↑ «Accessory spleen presenting as adnexal mass». Acta Obstet Gynecol Scand, vol. 72, 7, October 1993, pàg. 587–8. PMID: 8213112 [Consulta: 11 març 2018].
  10. ↑ Chen S–L «Splenogonadal Fusion». Journal of the Formosan Medical Association, vol. 107, 11, November 2008, pàg. 892–5. DOI: 10.1016/S0929-6646(08)60206-5. ISSN: 0929-6646. PMID: 18971159 [Consulta: 3 març 2009].
  11. ↑ Chen S–L «Splenogonadal Fusion». Journal of the Formosan Medical Association, vol. 107, 11, November 2008, pàg. 892–5. DOI: 10.1016/S0929-6646(08)60206-5. ISSN: 0929-6646. PMID: 18971159 [Consulta: 3 març 2009].
  12. ↑ Page 242 in: W. Richard Webb, Wiliam E. Brant, Nancy M. Major. Fundamentals of Body CT, Fundamentals of Radiology. 4. Elsevier Health Sciences, 2014. ISBN 9780323263580. 
  13. ↑ Note: The case is possibly splenosis rather than an accessory spleen:Maki, Takehiro; Omi, Makoto; Ishii, Daisuke; Kaneko, Hiroyuki; Misu, Kenjiro; Inomata, Hitoshi; Tateno, Masatoshi; Nihei, Kazuyoshi «Spontaneous hemorrhage from splenic tissue 13 years after total splenectomy: report of a case». Surgical Case Reports, vol. 1, 1, 2015, pàg. 91. DOI: 10.1186/s40792-015-0099-0. ISSN: 2198-7793. PMC: 4593983. PMID: 26943415.
  14. ↑ Abu Hilal M «Hepatic splenosis mimicking HCC in a patient with hepatitis C liver cirrhosis and mildly raised alpha feto protein; the important role of explorative laparoscopy». World Journal of Surgical Oncology, vol. 7, 1, January 5, 2009, pàg. 1. DOI: 10.1186/1477-7819-7-1. PMC: 2630926. PMID: 19123935.
  15. ↑ Madjar S «Thoracic splenosis». Thorax, vol. 49, 10, October 1994, pàg. 1020–1022. DOI: 10.1136/thx.49.10.1020. ISSN: 0040-6376. PMC: 475241. PMID: 7974296.

Enllaços externs

Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Melsa_accessòria&oldid=30636738»