Humanina: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Edició següent →
Contingut suprimit Contingut afegit
VisualWikitext
Creada per traducció de la pàgina «Humanin»
(Cap diferència)

Revisió del 09:14, 2 maig 2023

MT-RNR2
Estructures disponibles
PDBHuman UniProt search: PDBe RCSB
Identificadors
ÀliesRNR2, mitochondrially encoded 16S RNA, MTRNR2
IDs externesOMIM: 561010 MGI: 102492 GeneCards: RNR2
Ortòlegs
EspèciesHumàRatolí
Entrez

4550

17725

Ensembl

ENSG00000210082

ENSMUSG00000064339

UniProt

Q8IVG9

n/a

SeqRef (ARNm)

n/a

n/a

SeqRef (proteïna)

n/a

n/a

Localització (UCSC)n/an/a
Cerca a PubMed[1][2]
Wikidata
Veure/Editar HumàVeure/Editar Ratolí
El gen de l'humanina es troba dins del gen 16S rRNA (MT-RNR2) al genoma mitocondrial

L'humanina és un micropèptid codificat al genoma mitocondrial pel gen de l'ARN ribosòmic 16S, MT-RNR2 . La seva estructura conté una hèlix α de tres voltes i cap simetria.

En models in vitro i animals, sembla tenir efectes citoprotectors.

Gen

El gen humanina està codificat al genoma mitocondrial pel gen de l'ARN ribosòmic 16S, MT-RNR2 . [3] Al genoma nuclear es troben múltiples paràlegs (a causa dels segments d'ADN mitocondrial nuclear ) i s'anomenen MTRNR2L seguit d'un número. No està del tot segur si aquestes isoformes paralogues estan completament inexpresses. [4]

Proteïna

El pèptid expressat [5] conté una hèlix α de tres voltes i no té simetria. [5]

La longitud del pèptid depèn d'on es produeix. Si es produeix dins dels mitocondris tindrà 21 aminoàcids. [6] Si es produeix fora dels mitocondris, al citosol, tindrà 24 aminoàcids. [6] S'ha demostrat que tots dos pèptids tenen activitat biològica. [6] [7]

Altres espècies

La rata, Rattus norvegicus, té un gen, el rattin ( C0HLU6, "Humanin-like protein"), que codifica un pèptid de 38 aminoàcids homòleg a la humanina. [8] Els dos gens produeixen ADNc que mostren una identitat de seqüència del 88%. [8] Els pèptids són un 81% idèntics, amb la seqüència carboxil terminal del rattin amb 14 aminoàcids més llarg que en la humanina. [8] Dels 24 aminoàcids de la resta de la seqüència de rata, 20 són idèntics als aminoàcids de la seqüència humana. [8]

L'ortòleg d'humanina MT-RNR2 del ratolí és un pseudogen, de manera que no es produeix cap humanina a partir de l'ADNmt. Tanmateix, el genoma nuclear conté (com en els humans) moltes còpies dels genomes mitocondrials, i una còpia de l'homòleg de la humanina, Gm20594 ( J3QJY3 ), s'expressa activament. [9]

Funció

L'humanina té diversos efectes citoprotectors. [10]

Interaccions

S'ha publicat la interacció extracel·lular amb un receptor tripartit format per gp130, WSX1 i CNTFR, així com la interacció amb el receptor del pèptid formil 2 (receptor de tipus 1 de formilpèptid). [11] [12]

També pot ser necessària la interacció intracel·lular amb BAX, tBID, IGFBP3 i TRIM11 per als efectes de la humanina. [7] [13] [14] [15]

Descobriment

L'humanina va ser trobada de manera independent per tres laboratoris diferents que miraven diferents paràmetres. El primer a publicar, l'any 2001, va ser el laboratori Nishimoto, que va trobar humanina mentre buscava possibles proteïnes que poguessin protegir les cèl·lules de la beta amiloide, un component important de la malaltia d'Alzheimer . [3] El laboratori de Reed va trobar humanina en cercar proteïnes que podrien interaccionar amb la proteïna X associada a Bcl-2 (Bax), una proteïna important implicada en l'apoptosi . [7] El laboratori Pinchas Cohen va descobrir de manera independent l'humanina quan es va detectar proteïnes que interaccionen amb IGFBP3 . [13]

Recerca

Els experiments amb cèl·lules cultivades han demostrat que l'humanina té efectes tant neuroprotectors com citoprotectors i els experiments en rosegadors han trobat que té efectes protectors en models de malaltia d'Alzheimer, models de malaltia de Huntington i models d'ictus. [16]

Es proposa que l'humanina tingui una infinitat d'efectes neuroprotectors i citoprotectors. Tant els estudis en cèl·lules com en rosegadors han trobat que l'administració d'humanina o derivats d'humanina augmenta la supervivència i/o els paràmetres fisiològics en models de malaltia d'Alzheimer . [17] [18] A més de la malaltia d'Alzheimer, l'humanina té altres efectes neuroprotectors contra models de malaltia de Huntington, malaltia de prions i ictus . [19] [20] [21] Més enllà dels possibles efectes neuroprotectors, humanin protegeix contra l'estrès oxidatiu, la formació de placa ateroscleròtica i l'atac cardíac. [22] [23] [24] [25] També s'han demostrat efectes metabòlics i l'humanina ajuda a millorar la supervivència de les cèl·lules beta pancreàtiques, que poden ajudar amb la diabetis tipus 1, [26] i augmenta la sensibilitat a la insulina, que pot ajudar amb la diabetis tipus 2 . [27] A les rates, l'anàleg humanina sembla normalitzar els nivells de glucosa i reduir els símptomes de la diabetis. [28]

Rattin mostra la mateixa capacitat que l'humanina per defensar les neurones de la toxicitat del beta-amiloide, la causa de la degeneració de la malaltia d'Alzheimer . [8]

Referències

  1. ↑ «Human PubMed Reference:». National Center for Biotechnology Information, U.S. National Library of Medicine.
  2. ↑ «Mouse PubMed Reference:». National Center for Biotechnology Information, U.S. National Library of Medicine.
  3. ↑ 3,0 3,1 Proceedings of the National Academy of Sciences of the United States of America, 98, 11, May 2001, pàg. 6336–41. Bibcode: 2001PNAS...98.6336H. DOI: 10.1073/pnas.101133498. PMC: 33469. PMID: 11371646 [Consulta: free].
  4. ↑ Genomics, 94, 4, October 2009, pàg. 247–56. DOI: 10.1016/j.ygeno.2009.05.006. PMID: 19477263 [Consulta: free].
  5. ↑ 5,0 5,1 Biochemical and Biophysical Research Communications, 329, 1, April 2005, pàg. 152–60. DOI: 10.1016/j.bbrc.2005.01.100. PMID: 15721287 [Consulta: 7 juliol 2014].
  6. ↑ 6,0 6,1 6,2 Feb 2013, 50, 1, February 2013, pàg. R11-9. DOI: 10.1530/JME-12-0203. PMC: 3705736. PMID: 23239898.
  7. ↑ 7,0 7,1 7,2 Nature, 423, 6938, May 2003, pàg. 456–61. Bibcode: 2003Natur.423..456G. DOI: 10.1038/nature01627. PMID: 12732850. Error de citació: Etiqueta <ref> no vàlida; el nom «Guo2003» està definit diverses vegades amb contingut diferent.
  8. ↑ 8,0 8,1 8,2 8,3 8,4 August 2002, 16, 10, August 2002, pàg. 1331–3. DOI: 10.1096/fj.02-0018fje. PMID: 12154011. Error de citació: Etiqueta <ref> no vàlida; el nom «cari» està definit diverses vegades amb contingut diferent.
  9. ↑ Kim, J; Choi, JW; Namkung, J Journal of lifestyle medicine, 11, 1, 31-01-2021, pàg. 13-22. DOI: 10.15280/jlm.2021.11.1.13. PMID: 33763338.
  10. ↑ The Journal of Physiology, 595, 21, November 2017, pàg. 6613–6621. DOI: 10.1113/JP274472. PMC: 5663826. PMID: 28574175.
  11. ↑ Molecular Biology of the Cell, 20, 12, June 2009, pàg. 2864–73. DOI: 10.1091/mbc.E09-02-0168. PMC: 2695794. PMID: 19386761.
  12. ↑ Journal of Immunology, 172, 11, June 2004, pàg. 7078–85. DOI: 10.4049/jimmunol.172.11.7078. PMID: 15153530 [Consulta: free].
  13. ↑ 13,0 13,1 Proceedings of the National Academy of Sciences of the United States of America, 100, 22, October 2003, pàg. 13042–7. Bibcode: 2003PNAS..10013042I. DOI: 10.1073/pnas.2135111100. PMC: 240741. PMID: 14561895 [Consulta: free].
  14. ↑ The Journal of Biological Chemistry, 280, 16, April 2005, pàg. 15815–24. DOI: 10.1074/jbc.M411902200. PMID: 15661737 [Consulta: free].
  15. ↑ The European Journal of Neuroscience, 17, 6, March 2003, pàg. 1150–8. DOI: 10.1046/j.1460-9568.2003.02553.x. PMID: 12670303.
  16. ↑ Journal of Molecular Endocrinology, 50, 1, February 2013, pàg. R11-9. DOI: 10.1530/JME-12-0203. PMC: 3705736. PMID: 23239898.
  17. ↑ Journal of Neuroscience Research, 79, 5, March 2005, pàg. 714–23. DOI: 10.1002/jnr.20391. PMID: 15678515.
  18. ↑ The Journal of Neuroscience, 21, 23, December 2001, pàg. 9235–45. DOI: 10.1523/JNEUROSCI.21-23-09235.2001. PMC: 6763898. PMID: 11717357.
  19. ↑ Journal of Molecular Neuroscience, 25, 2, 2005, pàg. 165–9. DOI: 10.1385/JMN:25:2:165. PMID: 15784964.
  20. ↑ Molecular and Cellular Neurosciences, 25, 1, January 2004, pàg. 95–102. DOI: 10.1016/j.mcn.2003.09.017. PMID: 14962743.
  21. ↑ Stroke, 37, 10, October 2006, pàg. 2613–9. DOI: 10.1161/01.STR.0000242772.94277.1f. PMID: 16960089 [Consulta: free].
  22. ↑ Cardiovascular Research, 88, 2, November 2010, pàg. 360–6. DOI: 10.1093/cvr/cvq191. PMC: 2952532. PMID: 20562421.
  23. ↑ Atherosclerosis, 219, 1, November 2011, pàg. 65–73. DOI: 10.1016/j.atherosclerosis.2011.06.038. PMC: 3885346. PMID: 21763658.
  24. ↑ PLOS ONE, 7, 2, 2012, pàg. e31065. Bibcode: 2012PLoSO...731065Z. DOI: 10.1371/journal.pone.0031065. PMC: 3273477. PMID: 22328926 [Consulta: free].
  25. ↑ Arteriosclerosis, Thrombosis, and Vascular Biology, 30, 10, October 2010, pàg. 1940–8. DOI: 10.1161/ATVBAHA.110.205997. PMC: 2941397. PMID: 20651283.
  26. ↑ Metabolism, 59, 3, March 2010, pàg. 343–9. DOI: 10.1016/j.metabol.2009.08.001. PMC: 2932671. PMID: 19800083.
  27. ↑ PLOS ONE, 4, 7, July 2009, pàg. e6334. Bibcode: 2009PLoSO...4.6334M. DOI: 10.1371/journal.pone.0006334. PMC: 2709436. PMID: 19623253 [Consulta: free].
  28. ↑ «New Clues to a Long Life». National Geographic, March 2012.
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Humanina&oldid=31627531»