Vés al contingut

Carpats serbis: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Referències
Referències
Línia 1: Línia 1:
{{infotaula geografia política}}
{{infotaula geografia política}}
Els '''Carpats serbis''' ([[serbi]]: Српски Карпати, ''Srpski Karpati'') són un massís situat a l'est de [[Sèrbia]]. El seu cim més alt és el [[Midžor]], que culmina a 2.169 msnm.<ref>{{Ref-publicació|article=Understanding partitioning of deformation in highly arcuate orogenic systems: Inferences from the evolution of the Serbian Carpathians|url=https://www.sciencedirect.com/science/article/pii/S0921818120302526|publicació=Global and Planetary Change|data=2020-12-01|issn=0921-8181|pàgines=103361|volum=195|doi=10.1016/j.gloplacha.2020.103361|llengua=en|nom=Nemanja|cognom=Krstekanić|nom2=Liviu|cognom2=Matenco|nom3=Marinko|cognom3=Toljić|nom4=Oleg|cognom4=Mandic|nom5=Uros|cognom5=Stojadinovic}}</ref>
Els '''Carpats serbis''' ([[serbi]]: Српски Карпати, ''Srpski Karpati'') són un massís situat a l'est de [[Sèrbia]] situada a l'[[Europa Central|Europa central]]. El seu cim més alt és el [[Midžor]], que culmina a 2.169 msnm.<ref>{{Ref-publicació|article=Understanding partitioning of deformation in highly arcuate orogenic systems: Inferences from the evolution of the Serbian Carpathians|url=https://www.sciencedirect.com/science/article/pii/S0921818120302526|publicació=Global and Planetary Change|data=2020-12-01|issn=0921-8181|pàgines=103361|volum=195|doi=10.1016/j.gloplacha.2020.103361|llengua=en|nom=Nemanja|cognom=Krstekanić|nom2=Liviu|cognom2=Matenco|nom3=Marinko|cognom3=Toljić|nom4=Oleg|cognom4=Mandic|nom5=Uros|cognom5=Stojadinovic}}</ref>

Constitueixen l'extensió de les muntanyes dels [[Carpats]] a través del [[Danubi]], connectant-les amb la [[Serralada dels Balcans]] al sud-est. S'estenen en direcció nord-sud a l'est de Sèrbia, a l'est de la vall de la [[Riu Morava|Gran Morava]], a l'oest de la vall de [[Beli Timok]] i al nord de la vall del riu [[Nišava]].<ref>{{Ref-publicació|article=Ecoregions delineation for the territory of Serbia|url=https://radar.ibiss.bg.ac.rs/handle/123456789/5223|publicació=Water Research and Management|data=2012|issn=2217-5547|pàgines=65–74|volum=2|exemplar=1|llengua=en|nom=Momir|cognom=Paunović|nom2=Bojana|cognom2=Tubić|nom3=Margareta|cognom3=Kračun-Kolarević|nom4=Vanja|cognom4=Marković|nom5=Vladica|cognom5=Simić}}</ref> Les muntanyes tenen entre 800 i 1500 m d'alçada i estan dominades per característiques geològiques de [[pedra calcària]] [[Carst|càrstica]], la més alta és la muntanya [[Rtanj]] (1.565 m).<ref>{{Ref-publicació|article=The East Serbian Carpathians: Toward Its Definition, Delineation, and Relation to The South Carpathians|url=https://www.ej-geo.ejdent.org/index.php/ejgeo/article/view/373|publicació=European Journal of Environment and Earth Sciences|data=2023-03-14|issn=2684-446X|pàgines=6–10|volum=4|exemplar=2|doi=10.24018/ejgeo.2023.4.2.373|llengua=en|nom=Tivadar|cognom=Gaudenyi|nom2=Marko V.|cognom2=Milošević}}</ref>

== Geologia ==
Tota la part de Sèrbia a l'est dels rius [[Riu Morava|Gran Morava]] i [[Moràvia Meridional|Moràva meridional]] s'anomena "arc carpato-balcànic" en terminologia geotectònica.<ref>{{Ref-llibre|títol=Mineral and Thermal Waters of Southeastern Europe|url=https://books.google.es/books?id=jvnpCgAAQBAJ&pg=PA26&dq=serbian+carpatians+Carpatho-Balkan+arc&hl=ca&newbks=1&newbks_redir=0&sa=X&ved=2ahUKEwjfhr3ajof_AhWZ7rsIHfoXDvYQ6AF6BAgGEAI|editorial=Springer|data=2015-11-12|isbn=978-3-319-25379-4|llengua=en|nom=Petar|cognom=Papic|pàgines=26}}</ref> La regió està formada per roques d'edat [[Proterozoic|Proterozoica]] a [[Quaternari|Quaternària]]. Les calcàries i [[Dolomia|dolomies]] (en menor mesura) del [[Juràssic]] (J2, J3) i del [[Cretaci inferior]] (K1+2, K3+4) d'edat, el gruix de les quals pot ser superior als 1.000 m. Les estructures s'orienten generalment en direcció nord-sud, que es dobleguen a les parts nord i sud, formant un arc en forma de C.<ref>{{Ref-web|títol=Structural-Tectonic Elements as a Factor in Cave Development|url=http://www.gi.sanu.ac.rs/en/speleological_atlas/rad03.htm|consulta=2023-05-21|editor=gi.sanu.ac.rs|data=2011|nom=Milena|cognom=Zlokolica-Mandic}}</ref>

Tot i que aquestes muntanyes estan relacionades amb els Carpats des del punt de vista geològic, els científics només les han inclòs a finals del segle XX. En el passat, aquestes muntanyes es van incloure per error a la Serralada dels Balcans.<ref>{{Ref-publicació|article=The East Serbian Carpathians: Toward Its Definition, Delineation, and Relation to The South Carpathians|url=https://www.ej-geo.ejdent.org/index.php/ejgeo/article/view/373|publicació=European Journal of Environment and Earth Sciences|data=2023-03-14|issn=2684-446X|pàgines=6–10|volum=4|exemplar=2|doi=10.24018/ejgeo.2023.4.2.373|llengua=en|nom=Tivadar|cognom=Gaudenyi|nom2=Marko V.|cognom2=Milošević}}</ref>

== Demografia ==
Sèrbia oriental és una de les zones més escassament poblades dels Balcans. Gran part de la població es dedica a la cria nòmada d'[[Ovella|ovelles]]. La població és mixta de [[serbis]] i [[valacs]].Compta amb poques infraestructures i llargues distàncies entre les ciutats.<ref>{{Ref-web|títol=Lazarev kanjon,|url=https://web.archive.org/web/20080315013048/http://www.nationalgeographic-srbija.com/200708/lazarev_kanjon.php|data=2008-03-15|consulta=2023-05-21|editor=National Geographic Srbija}}</ref> La regió està subjecta a una major despoblació: entre els censos de 1991 i 2002, els municipis de [[Bor (Serbia)|Bor]] i [[Majdanpek (Serbia)|Majdanpek]] van perdre 3.500 residents cadascun, [[Negotino|Negotin]] en va perdre 5.500, [[Zaječar]] en va perdre 5.000 i [[Knjaževac]] 6.500.<ref>{{Ref-publicació|article=Depopulated and Abandoned Areas in Serbia in the 21st Century—From a Local to a National Problem|url=https://www.mdpi.com/2071-1050/14/17/10765|publicació=Sustainability|data=2022-01|issn=2071-1050|pàgines=10765|volum=14|exemplar=17|doi=10.3390/su141710765|llengua=en|nom=Vedran|cognom=Živanović|nom2=Marko|cognom2=Joksimović|nom3=Rajko|cognom3=Golić|nom4=Vladimir|cognom4=Malinić|nom5=Filip|cognom5=Krstić}}</ref>


== Referències ==
== Referències ==

Revisió del 21:17, 21 maig 2023

Plantilla:Infotaula geografia políticaCarpats serbis
Imatge

Localització
Map
 44° 10′ 58″ N, 21° 55′ 26″ E / 44.18269°N,21.92389°E / 44.18269; 21.92389
Geografia
Superfície730 km² Modifica el valor a Wikidata
Altitud1.570 m Modifica el valor a Wikidata
Punt més altRtanj (1.565 m) Modifica el valor a Wikidata

Els Carpats serbis (serbi: Српски Карпати, Srpski Karpati) són un massís situat a l'est de Sèrbia situada a l'Europa central. El seu cim més alt és el Midžor, que culmina a 2.169 msnm.[1]

Constitueixen l'extensió de les muntanyes dels Carpats a través del Danubi, connectant-les amb la Serralada dels Balcans al sud-est. S'estenen en direcció nord-sud a l'est de Sèrbia, a l'est de la vall de la Gran Morava, a l'oest de la vall de Beli Timok i al nord de la vall del riu Nišava.[2] Les muntanyes tenen entre 800 i 1500 m d'alçada i estan dominades per característiques geològiques de pedra calcària càrstica, la més alta és la muntanya Rtanj (1.565 m).[3]

Geologia

Tota la part de Sèrbia a l'est dels rius Gran Morava i Moràva meridional s'anomena "arc carpato-balcànic" en terminologia geotectònica.[4] La regió està formada per roques d'edat Proterozoica a Quaternària. Les calcàries i dolomies (en menor mesura) del Juràssic (J2, J3) i del Cretaci inferior (K1+2, K3+4) d'edat, el gruix de les quals pot ser superior als 1.000 m. Les estructures s'orienten generalment en direcció nord-sud, que es dobleguen a les parts nord i sud, formant un arc en forma de C.[5]

Tot i que aquestes muntanyes estan relacionades amb els Carpats des del punt de vista geològic, els científics només les han inclòs a finals del segle XX. En el passat, aquestes muntanyes es van incloure per error a la Serralada dels Balcans.[6]

Demografia

Sèrbia oriental és una de les zones més escassament poblades dels Balcans. Gran part de la població es dedica a la cria nòmada d'ovelles. La població és mixta de serbis i valacs.Compta amb poques infraestructures i llargues distàncies entre les ciutats.[7] La regió està subjecta a una major despoblació: entre els censos de 1991 i 2002, els municipis de Bor i Majdanpek van perdre 3.500 residents cadascun, Negotin en va perdre 5.500, Zaječar en va perdre 5.000 i Knjaževac 6.500.[8]

Referències

  1. Krstekanić, Nemanja; Matenco, Liviu; Toljić, Marinko; Mandic, Oleg; Stojadinovic, Uros «Understanding partitioning of deformation in highly arcuate orogenic systems: Inferences from the evolution of the Serbian Carpathians» (en anglès). Global and Planetary Change, 195, 01-12-2020, pàg. 103361. DOI: 10.1016/j.gloplacha.2020.103361. ISSN: 0921-8181.
  2. Paunović, Momir; Tubić, Bojana; Kračun-Kolarević, Margareta; Marković, Vanja; Simić, Vladica «Ecoregions delineation for the territory of Serbia» (en anglès). Water Research and Management, 2, 1, 2012, pàg. 65–74. ISSN: 2217-5547.
  3. Gaudenyi, Tivadar; Milošević, Marko V. «The East Serbian Carpathians: Toward Its Definition, Delineation, and Relation to The South Carpathians» (en anglès). European Journal of Environment and Earth Sciences, 4, 2, 14-03-2023, pàg. 6–10. DOI: 10.24018/ejgeo.2023.4.2.373. ISSN: 2684-446X.
  4. Papic, Petar. Mineral and Thermal Waters of Southeastern Europe (en anglès). Springer, 2015-11-12, p. 26. ISBN 978-3-319-25379-4. 
  5. Zlokolica-Mandic, Milena. «Structural-Tectonic Elements as a Factor in Cave Development». gi.sanu.ac.rs, 2011. [Consulta: 21 maig 2023].
  6. Gaudenyi, Tivadar; Milošević, Marko V. «The East Serbian Carpathians: Toward Its Definition, Delineation, and Relation to The South Carpathians» (en anglès). European Journal of Environment and Earth Sciences, 4, 2, 14-03-2023, pàg. 6–10. DOI: 10.24018/ejgeo.2023.4.2.373. ISSN: 2684-446X.
  7. «Lazarev kanjon,». National Geographic Srbija, 15-03-2008. [Consulta: 21 maig 2023].
  8. Živanović, Vedran; Joksimović, Marko; Golić, Rajko; Malinić, Vladimir; Krstić, Filip «Depopulated and Abandoned Areas in Serbia in the 21st Century—From a Local to a National Problem» (en anglès). Sustainability, 14, 17, 2022-01, pàg. 10765. DOI: 10.3390/su141710765. ISSN: 2071-1050.