Claude Berge: diferència entre les revisions
Pàgina nova, amb el contingut: «{{Infotaula persona |mare = Geneviève Fourcade |conjuge = Jane Gentaz }} {{iniciBio}} va ser un matemàtic francès, aficionat a l'art i la literatura. == Vida i obra == Berge va néixer en una família de polítics i intel·lectuals, entre els quals hi havia un president de la República Francesa, el seu besavi Félix Faure. Va ser escolaritzat en una escola moderna, amb principis pedagògics avançats, l'École d...». |
(Cap diferència)
|
Revisió del 19:57, 24 jul 2023
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | (fr) Claude Jacques Roger Berge  5 juny 1926 8è districte de París (França) |
| Mort | 30 juny 2002 (76 anys) 10è districte de París (França) |
| Dades personals | |
| Formació | Universitat de París (–1953) École des Roches |
| Tesi acadèmica | Sur une théorie ensembliste des jeux alternatifs (1953 ) |
| Director de tesi | André Lichnerowicz |
| Activitat | |
| Camp de treball | Teoria de grafs i combinatòria |
| Ocupació | matemàtic, informàtic |
| Ocupador | Universitat de París (1967–2002) International Computing Centre (1965–1967) Universitat de París (1957–1965) Universitat de Princeton (1956–1957) Centre Nacional de Recerca Científica (1952–1956) |
| Membre de | |
| Obra | |
Obres destacables | |
| Estudiant doctoral | Michel Las Vergnas, Pierre Duchet, Frederic Maire, Bernard Roy i Jean-Claude Bermond |
| Família | |
| Cònjuge | Jane Gentaz |
| Pares | André Berge i Geneviève Fourcade |
| Parents | René Berge (avi patern) Antoinette Faure (àvia paterna) Félix Faure (besavi) |
Premis
| |
Claude Berge (8è districte de París, 5 de juny de 1926 - 10è districte de París, 30 de juny de 2002) va ser un matemàtic francès, aficionat a l'art i la literatura.
Vida i obra
Berge va néixer en una família de polítics i intel·lectuals, entre els quals hi havia un president de la República Francesa, el seu besavi Félix Faure. Va ser escolaritzat en una escola moderna, amb principis pedagògics avançats, l'École des Roches a Verneuil-sur-Avre, on es va interessar tan per l'art i la literatura com per les matemàtiques i la ciència. Finalment va estudiar matemàtiques a la universitat de París, en la qual va obtenir el doctorat el 1953, sota la direcció d'André Lichnerowicz. Des de 1952 va ser investigador al CNRS i el curs 1956-1957 va ser professor de la universitat de Princeton. A partir del seu retorn a França el 1957, va ser professor de la universitat de París, tot i seguir mantenint els vincles amb el CNRS.[1] Els anys 1965-1967 va ser director del Centre Internacional de Computació de Nacions Unides a Roma.[2] Va morir a París l'any 2002.
El 1960 va ser un dels membres fundadors de OuLiPo, entitat amb la qual va publicar algunes novel·les avantguardistes, entre les quals destaca Qui a tué le duc de Densmore? (1994), en la qual es resol un assassinat utilitzant un graf.[3] També va ser durant tota la seva vida un escultor aficionat, col·leccionista d'escultura polinèsia i autor del llibre Sculptures multipètres (1964).[4]
Berge és considerat un dels pares de la teoria de grafs. Va publicar una dotzena de llibres sobre aquesta teoria, alguns de ells força influents.[5] També va produir resultats notables en camps relacionats amb la teoria de grafs, com la combinatòria, la topologia o l'anàlisi operativa.[6]
Referències
- ↑ Rosenstiehl, 2002, p. 7.
- ↑ Ausiello, 2018, p. 24.
- ↑ Toft, 2007, p. 6.
- ↑ Toft, 2007, p. 7.
- ↑ Rosenstiehl, 2002, p. 10-11.
- ↑ Avis i Deza, 2006, p. 2299.
Bibliografia
- Ausiello, Giorgio. The Making of a New Science (en anglès). Springer, 2018. ISBN 978-3-319-62679-6.
- Avis, David; Deza, Antoine «Un des “problèmes plaisans et délectables” de Claude Berge» (en francès). Discrete Mathematics, Vol. 306, Num. 19-20, 2006, pàg. 2299-2302. DOI: 10.1016/j.disc.2005.12.027. ISSN: 0012-365X.
- Rosenstiehl, Pierre «Claude Berge, ses graphes et hypergraphes» (en francès). Mathématiques et sciences humaines, Vol. 40, Num. 160, 2002, pàg. 7-12. DOI: 10.4000/msh.2915. ISSN: 0987-6936.
- Toft, Bjarne. «Claude Berge - Sculptor of Graph Theory». A: Adrian Bondy, Jean Fonlupt, Jean-Luc Fouquet, Jean-Claude Fournier, Jorge L. Ramírez Alfonsín (eds.). Graph Theory in Paris: Proceedings of a Conference in Memory of Claude Berge (en anglès). Birkhäuser, 2007, p. 1-10. ISBN 3-7643-7228-1.
Enllaços externs
- O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Claude Berge» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland.
- Hahn, Gena. «Claude Berge» (en francès). Université de Montreal, 2006. [Consulta: 24 juliol 2023].
- Mehl, Serge. «BERGE Claude, français, 1926-2002» (en francès). Chronomath. [Consulta: 24 juliol 2023].
- «Claude Berge» (en francès). Oulipo. [Consulta: 24 juliol 2023].