Pierre Poujade: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Referències |
Referències |
||
| Línia 1: | Línia 1: | ||
{{Infotaula persona}} |
{{Infotaula persona}} |
||
'''Pierre Poujade''' ([[Sant Seren]], [[Òlt]], 1920 – [[La Bastida de l'Avesque]], [[Avairon]], 2003) fou un polític [[francès]]. Vinculat a la petita burgesia, durant l'ocupació nazi va lluitar amb la ''[[Royal Air Force]]'' el 1943. En acabar la guerra, tornà al seu poble i treballà com a llibreter. |
'''Pierre Poujade''' ([[Sant Seren]], [[Òlt]], 1920 – [[La Bastida de l'Avesque]], [[Avairon]], 2003) fou un polític [[francès]]. Vinculat a la petita burgesia, durant l'ocupació nazi va lluitar amb la ''[[Royal Air Force]]'' el 1943. <ref>{{Ref-publicació|article=Pierre Poujade|url=https://www.theguardian.com/news/2003/aug/28/guardianobituaries1|publicació=The Guardian|data=2003-08-28|issn=0261-3077|llengua=en-GB|nom=Douglas|cognom=Johnson}}</ref> En acabar la guerra, tornà al seu poble i treballà com a llibreter.<ref>{{Ref-publicació|article=Poujadism: The political economy of a flash party|url=https://www.sciencedirect.com/science/article/pii/S0176268085800033|publicació=European Journal of Political Economy|data=1985-01-01|issn=0176-2680|pàgines=509–537|volum=1|exemplar=4|doi=10.1016/S0176-2680(85)80003-3|nom=Howard|cognom=Rosenthal}}</ref> |
||
== Biografia == |
== Biografia == |
||
De 1940 a 1942, Poujade va donar suport a la [[Révolution nationale]] de [[Henri Philippe Pétain|Philippe Pétain]].<ref>{{Ref-publicació|article=The Poujadist Movement: A faux 'fascism'|url=http://www.tandfonline.com/doi/abs/10.1080/096394800113330|publicació=Modern & Contemporary France|data=2000-02|issn=0963-9489|pàgines=19–34|volum=8|exemplar=1|doi=10.1080/096394800113330|llengua=en|nom=James G.|cognom=Shields}}</ref><ref>{{Ref-publicació|article=La Fièvre de la Raison: Nationalism and the French Right|url=https://www.cambridge.org/core/journals/world-politics/article/abs/la-fievre-de-la-raison-nationalism-and-the-french-right/F353F311A52F144B933538525B964FCE|publicació=World Politics|data=1958-07|issn=1086-3338|pàgines=560–578|volum=10|exemplar=4|doi=10.2307/2009277|llengua=en|nom=Eugen|cognom=Weber}}</ref> Després de la [[Operació Anton|invasió de la zona lliure]] per part de les [[Exèrcit alemany|forces alemanyes]], es va unir a les [[Forces Franceses Lliures]] a [[Alger]], on va conèixer la seva futura esposa, Yvette Seva, amb qui tindria cinc fills. |
|||
| ⚫ | El 1954 es dedicà a la política i creà la [[Union de Défense des Commerçants et Artisans de France]] (UDCA), oposada a la política fiscal del govern. Els seus partidaris assoliren 52 escons en les eleccions del 1956 (un d'ells, el jove [[Jean-Marie Le Pen]]) i formaren el grup parlamentari ''Union et Fraternité Françaises'', que propugnà la justícia social i fiscal. Contrari al referèndum del 1958, el moviment poujadista s'extingí ràpidament, si bé el seu líder ha restat vinculat a organitzacions de treballadors autònoms, petits agricultors, etc. Publicà ''J'ai choisi le combat'' i ''À l'heure de la colère'' (1977). |
||
| ⚫ | El 1954 es dedicà a la política i creà la [[Union de Défense des Commerçants et Artisans de France]] (UDCA), oposada a la política fiscal del govern.<ref>{{Ref-publicació|article=An Enigma Still: Poujadism Fifty Years On|url=https://www.berghahnjournals.com/view/journals/fpcs/22/1/fpcs220103.xml|publicació=French Politics, Culture & Society|data=2004-03-01|issn=1537-6370|pàgines=36–56|volum=22|exemplar=1|doi=10.3167/153763704780996708|llengua=en-US|nom=James G.|cognom=Shields}}</ref> Els seus partidaris assoliren 52 escons en les eleccions del 1956 (un d'ells, el jove [[Jean-Marie Le Pen]]) i formaren el grup parlamentari ''Union et Fraternité Françaises'', que propugnà la justícia social i fiscal. Contrari al referèndum del 1958, el moviment poujadista s'extingí ràpidament, si bé el seu líder ha restat vinculat a organitzacions de treballadors autònoms, petits agricultors, etc. Publicà ''J'ai choisi le combat'' i ''À l'heure de la colère'' (1977).<ref>{{Ref-llibre|títol=France, 1934-1970|url=https://books.google.com/books?id=M5FKEAAAQBAJ&newbks=0&printsec=frontcover&pg=PA219&dq=Pierre+Poujade+J'ai+choisi+le+combat+i+%C3%80+l'heure+de+la+col%C3%A8re+(1977).&hl=ca|editorial=Bloomsbury Publishing|data=1996-04-12|isbn=978-1-349-24568-0|llengua=en|nom=Richard|cognom=Vinen|pàgines=219}}</ref> |
||
Tot i que hom el considera un precedent del [[Front Nacional (França)|Front Nacional]], en els darrers anys se'n desvinculà. |
Tot i que hom el considera un precedent del [[Front Nacional (França)|Front Nacional]], en els darrers anys se'n desvinculà. |
||
Revisió del 09:57, 20 ago 2023
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | (fr) Pierre Marie Raymond Poujade  1r desembre 1920 Sant Seren (França) |
| Mort | 27 agost 2003 (82 anys) La Bastida de l'Avesque (França) |
| Sepultura | La Bastida de l'Avesque |
| Membre del Consell Econòmic, Social i Ambiental de França | |
| 1984 – 1999 | |
 Conseller municipal de França Sant Seren | |
| 1953 – | |
President Union for the Defense of Tradesmen and Artisans (en)  | |
| 1953 – 1962 | |
| Activitat | |
| Ocupació | polític, autobiògraf, membre de la Resistència Francesa |
| Partit | Union et fraternité française (en) (1956–1958) Reagrupament del Poble Francès (1944–1953) French Popular Party (en) (1936–1942) |
| Membre de | |
 | |
Pierre Poujade (Sant Seren, Òlt, 1920 – La Bastida de l'Avesque, Avairon, 2003) fou un polític francès. Vinculat a la petita burgesia, durant l'ocupació nazi va lluitar amb la Royal Air Force el 1943. [1] En acabar la guerra, tornà al seu poble i treballà com a llibreter.[2]
Biografia
De 1940 a 1942, Poujade va donar suport a la Révolution nationale de Philippe Pétain.[3][4] Després de la invasió de la zona lliure per part de les forces alemanyes, es va unir a les Forces Franceses Lliures a Alger, on va conèixer la seva futura esposa, Yvette Seva, amb qui tindria cinc fills.
El 1954 es dedicà a la política i creà la Union de Défense des Commerçants et Artisans de France (UDCA), oposada a la política fiscal del govern.[5] Els seus partidaris assoliren 52 escons en les eleccions del 1956 (un d'ells, el jove Jean-Marie Le Pen) i formaren el grup parlamentari Union et Fraternité Françaises, que propugnà la justícia social i fiscal. Contrari al referèndum del 1958, el moviment poujadista s'extingí ràpidament, si bé el seu líder ha restat vinculat a organitzacions de treballadors autònoms, petits agricultors, etc. Publicà J'ai choisi le combat i À l'heure de la colère (1977).[6]
Tot i que hom el considera un precedent del Front Nacional, en els darrers anys se'n desvinculà.
Referències
- ↑ Johnson, Douglas «Pierre Poujade» (en anglès). The Guardian, 28-08-2003. ISSN: 0261-3077.
- ↑ Rosenthal, Howard «Poujadism: The political economy of a flash party». European Journal of Political Economy, 1, 4, 01-01-1985, pàg. 509–537. DOI: 10.1016/S0176-2680(85)80003-3. ISSN: 0176-2680.
- ↑ Shields, James G. «The Poujadist Movement: A faux 'fascism'» (en anglès). Modern & Contemporary France, 8, 1, 2000-02, pàg. 19–34. DOI: 10.1080/096394800113330. ISSN: 0963-9489.
- ↑ Weber, Eugen «La Fièvre de la Raison: Nationalism and the French Right» (en anglès). World Politics, 10, 4, 1958-07, pàg. 560–578. DOI: 10.2307/2009277. ISSN: 1086-3338.
- ↑ Shields, James G. «An Enigma Still: Poujadism Fifty Years On» (en anglès). French Politics, Culture & Society, 22, 1, 01-03-2004, pàg. 36–56. DOI: 10.3167/153763704780996708. ISSN: 1537-6370.
- ↑ Vinen, Richard. France, 1934-1970 (en anglès). Bloomsbury Publishing, 1996-04-12, p. 219. ISBN 978-1-349-24568-0.