Acrux: diferència entre les revisions
amplio introducció |
|||
| Línia 2: | Línia 2: | ||
'''Acrux''' (Alfa de la Creu del Sud / α Crucis) és l'[[estrella]] més brillant de la [[constel·lació de la Creu del Sud]] i la tretzena més brillant del nostre cel, amb una [[magnitud aparent]] de 0,77. |
'''Acrux''' (Alfa de la Creu del Sud / α Crucis) és l'[[estrella]] més brillant de la [[constel·lació de la Creu del Sud]] i la tretzena més brillant del nostre cel, amb una [[magnitud aparent]] de 0,77. |
||
Com Acrux està situada a una declinació d'uns −60°, només és visible al sud del Tròpic de Càncer i per això no rebé un nom tradicional antic; "Acrux" és simplement una combinació de l'A en "alfa" més Crux. Acrux és l'estrella de primera magnitud més meridional, uns pocs graus més al sud que [[Alfa Centauri]]. |
Com Acrux està situada a una declinació d'uns −60°, només és visible al sud del Tròpic de Càncer i per això no rebé un nom tradicional antic; "Acrux" és simplement una combinació de l'A en "alfa" més Crux. Acrux és l'estrella de primera magnitud més meridional, uns pocs graus més al sud que [[Alfa Centauri]].<ref>{{Ref-llibre|cognom=Bordeleau|nom=André G.|capítol=Federative Republic of Brazil: Constellations in the Breeze|títol=Flags of the Night Sky|data=12 agost 2013|pàgines=1–72|doi=10.1007/978-1-4614-0929-8_1|editorial=Springer|Lloc=Nova York|isbn=978-1-4614-0928-1}}</ref> Aquest sistema es troba a una distància de 321 [[Any llum|anys llum]] del [[Sol]]. |
||
Acrux és, de fet, una estrella ternària situada a uns 320 anys llum del sistema solar. Només dues components són visualment distingibles, α¹ i α², separades per 4 segons d'arc. α¹ és de magnitud 1,33 i α² de magnitud 1,73. Ambdues són estrelles calentes de [[tipus espectral|classe]] B (gairebé classe O), amb temperatures superficials d'aproximadament 28.000 i 26.000 [[kelvin|kèlvins]] respectivament; les seves lluminositats respectives són 2.500 i 1.600 vegades que del Sol. α¹ i α² orbiten durant un període tan llarg que el seu moviment amb prou feines és perceptible; aquest període pot ser de 1.500 anys o superior, amb una separació mínima de 430 unitats astronòmiques. |
Acrux és, de fet, una estrella ternària situada a uns 320 anys llum del sistema solar. Només dues components són visualment distingibles, α¹ i α², separades per 4 segons d'arc. α¹ és de magnitud 1,33 i α² de magnitud 1,73. Ambdues són estrelles calentes de [[tipus espectral|classe]] B (gairebé classe O), amb temperatures superficials d'aproximadament 28.000 i 26.000 [[kelvin|kèlvins]] respectivament; les seves lluminositats respectives són 2.500 i 1.600 vegades que del Sol. α¹ i α² orbiten durant un període tan llarg que el seu moviment amb prou feines és perceptible; aquest període pot ser de 1.500 anys o superior, amb una separació mínima de 430 unitats astronòmiques.<ref name="Kunitzsch">{{Ref-llibre|cognom=Kunitzsch|nom=Paul|data=2006|edició=2nd rev.|títol=A Dictionary of Modern star Names: A Short Guide to 254 Star Names and Their Derivations|editorial=Sky Pub|lloc=Cambridge, Massachusetts|isbn=978-1-931559-44-7}}</ref><ref name="IAU-CSN">{{Ref-web|url=http://www.pas.rochester.edu/~emamajek/WGSN/IAU-CSN.txt|títol=IAU Catalog of Star Names|consulta=21 novembre 2016}}</ref><ref name="kaler">{{Ref-llibre|doi=10.1007/0-387-21625-1_2|capítol=Acrux|títol=The Hundred Greatest Stars|pàgines=4–5|any=2002|isbn=978-0-387-95436-3|cognom=Kaler|nom=James B.}}</ref> HR 4729, també conegut com Acrux C, és un company més llunyà, formant una estrella triple a través de petits telescopis. C també és un binari espectroscòpic, que fa que el nombre total d'estrelles del sistema sigui almenys cinc. |
||
α¹ és, al seu torn, una estrella [[binària espectroscòpica]], les components de la qual es creu que són al voltant de 14 i 10 vegades la massa del Sol i que orbiten en només 76 dies a una separació d'al voltant una unitat astronòmica. Les masses de α² i la component més brillant de α¹ suggereixen que aquestes estrelles explotaran com [[supernova|supernoves]]. El component més dèbil de α¹ pot sobreviure per convertir-se en una [[nana blanca]] massiva. |
α¹ és, al seu torn, una estrella [[binària espectroscòpica]], les components de la qual es creu que són al voltant de 14 i 10 vegades la massa del Sol i que orbiten en només 76 dies a una separació d'al voltant una unitat astronòmica. Les masses de α² i la component més brillant de α¹ suggereixen que aquestes estrelles explotaran com [[supernova|supernoves]]. El component més dèbil de α¹ pot sobreviure per convertir-se en una [[nana blanca]] massiva. |
||
== Nomenclatura == |
|||
== Referències == |
== Referències == |
||
Revisió del 07:50, 25 ago 2023
 Acrux | |
|---|---|
 | |
| Tipus | estrella múltiple i estrella de navegació  |
| Tipus espectral (estel) | B0.5IV + B1V |
| Constel·lació | Creu del Sud |
| Època | J2000.0 |
| Característiques físiques i astromètriques | |
| Distància de la Terra | 320 a. ll. |
| Radi | 4,76 R☉ |
| Magnitud absoluta | −3,77 |
| Magnitud aparent (V) | 0,76 (banda V)[1] |
| Temperatura efectiva | 24.000 K |
| Paral·laxi | 10,13 mas |
| Moviment propi (declinació) | −14,86 mas/a |
| Moviment propi (ascensió recta) | −35,83 mas/a |
| Velocitat de rotació estel·lar | 120 km/s |
| Velocitat radial | −11,2 km/s |
| Ascensió recta (α) | 12h 26m 35.8952s |
| Declinació (δ) | -64° 54' 3.2657'' |
| Lluminositat | 25.000 lluminositats solars |
| Format per | |
| Catàlegs astronòmics | |
α Cru (nomenclatura de Bayer)
| |
Acrux (Alfa de la Creu del Sud / α Crucis) és l'estrella més brillant de la constel·lació de la Creu del Sud i la tretzena més brillant del nostre cel, amb una magnitud aparent de 0,77.
Com Acrux està situada a una declinació d'uns −60°, només és visible al sud del Tròpic de Càncer i per això no rebé un nom tradicional antic; "Acrux" és simplement una combinació de l'A en "alfa" més Crux. Acrux és l'estrella de primera magnitud més meridional, uns pocs graus més al sud que Alfa Centauri.[2] Aquest sistema es troba a una distància de 321 anys llum del Sol.
Acrux és, de fet, una estrella ternària situada a uns 320 anys llum del sistema solar. Només dues components són visualment distingibles, α¹ i α², separades per 4 segons d'arc. α¹ és de magnitud 1,33 i α² de magnitud 1,73. Ambdues són estrelles calentes de classe B (gairebé classe O), amb temperatures superficials d'aproximadament 28.000 i 26.000 kèlvins respectivament; les seves lluminositats respectives són 2.500 i 1.600 vegades que del Sol. α¹ i α² orbiten durant un període tan llarg que el seu moviment amb prou feines és perceptible; aquest període pot ser de 1.500 anys o superior, amb una separació mínima de 430 unitats astronòmiques.[3][4][5] HR 4729, també conegut com Acrux C, és un company més llunyà, formant una estrella triple a través de petits telescopis. C també és un binari espectroscòpic, que fa que el nombre total d'estrelles del sistema sigui almenys cinc.
α¹ és, al seu torn, una estrella binària espectroscòpica, les components de la qual es creu que són al voltant de 14 i 10 vegades la massa del Sol i que orbiten en només 76 dies a una separació d'al voltant una unitat astronòmica. Les masses de α² i la component més brillant de α¹ suggereixen que aquestes estrelles explotaran com supernoves. El component més dèbil de α¹ pot sobreviure per convertir-se en una nana blanca massiva.
Nomenclatura
Referències
- ↑ URL de la referència: https://aas.aanda.org/articles/aas/abs/1997/10/ds1218/ds1218.html.
- ↑ Bordeleau, André G. «Federative Republic of Brazil: Constellations in the Breeze». A: Flags of the Night Sky. Springer, 12 agost 2013, p. 1–72. DOI 10.1007/978-1-4614-0929-8_1. ISBN 978-1-4614-0928-1.
- ↑ Kunitzsch, Paul. A Dictionary of Modern star Names: A Short Guide to 254 Star Names and Their Derivations. 2nd rev.. Cambridge, Massachusetts: Sky Pub, 2006. ISBN 978-1-931559-44-7.
- ↑ «IAU Catalog of Star Names». [Consulta: 21 novembre 2016].
- ↑ Kaler, James B. «Acrux». A: The Hundred Greatest Stars, 2002, p. 4–5. DOI 10.1007/0-387-21625-1_2. ISBN 978-0-387-95436-3.
