Vés al contingut

Estret de la Sonda: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Referències
Referències
Línia 1: Línia 1:
{{Infotaula indret}}
{{Infotaula indret}}
[[Fitxer:Sunda strait map v3.png|miniatura|Mapa de l''''Estret de la Sonda''']]L''''estret de la Sonda''' (o ''Selat Sunda'' en [[indonesi]]) és l'estret entre les illes de [[illa de Java|Java]] i [[Sumatra]], a [[Indonèsia]]. Connecta la [[mar de Java]] amb l'[[oceà Índic]].<ref>{{Ref-web|títol=estret de Sonda|url=https://www.enciclopedia.cat/gran-enciclopedia-catalana/estret-de-sonda|consulta=2023-11-05|editor=Gran Enciclopèdia Catalana}}</ref>
[[Fitxer:Sunda strait map v3.png|miniatura|Mapa de l''''Estret de la Sonda''']]L''''estret de la Sonda''' (o ''Selat Sunda'' en [[indonesi]]) és l'estret entre les illes de [[illa de Java|Java]] i [[Sumatra]], a [[Indonèsia]]. <ref>{{Ref-web|títol=estret de Sonda|url=https://www.enciclopedia.cat/gran-enciclopedia-catalana/estret-de-sonda|consulta=2023-11-05|editor=Gran Enciclopèdia Catalana}}</ref>Connecta la [[mar de Java]] amb el [[Mar de la Xina Meridional|mar de la xina meridional]] i l'[[oceà Índic]].<ref>{{Ref-web|títol=South China Sea|url=https://editors.eol.org/eoearth/wiki/South_China_Sea|consulta=2023-11-05|editor=The Encyclopedia of Earth|data=2013|cognom=U.S. Energy Administration|coautors=C. Michael Hogan}}</ref>


Té una amplada de 24 km en el seu punt més estret, a l'extrem oriental, entre els caps Tua (a Sumatra) i Pujat (a Java); aquesta és una secció curta d'uns 30 km de llarg, encara que més avall, en direcció oest, s'obre a uns 100 km d'amplària per uns altres 100 km de llarg. És molt fondo a l'extrem occidental, però tal com es va estretint es torna molt més pla, de manera que a l'extrem oriental només arriba als 20 m de fondària. Això el fa de difícil navegació, a causa també dels bancs de sorra, els forts corrents provocats per les marees i les obstruccions causades per l'home, com ara les [[plataforma petroliera|plataformes petrolieres]] prop de la costa de Java. Ha estat de sempre una ruta marítima important, especialment durant el període en què la [[Companyia Holandesa de les Índies Orientals]] feia servir l'estret de porta d'entrada a les [[Moluques|illes de les Espècies]]. Avui dia, però, a causa de l'estretor del pas, la seva poca fondària i la manca d'unes cartes nàutiques prou acurades, els grans vaixells tracten d'evitar-lo i la major part utilitzen l'[[estret de Malacca]].
Té una amplada de 24 km en el seu punt més estret, a l'extrem oriental, entre els caps Tua (a Sumatra) i Pujat (a Java);<ref>{{Ref-llibre|títol=China in the Indian Ocean Region—India’s Security Challenges|url=https://books.google.com/books?id=Mk6-EAAAQBAJ&newbks=0&printsec=frontcover&pg=PA19&dq=sunda+strait+24+km+wide+at+its+narrowest+point&hl=ca|editorial=Allied Publishers|data=2023-03-21|isbn=978-93-90951-52-9|llengua=en|nom=Sidda|cognom=Goud|pàgines=19}}</ref> aquesta és una secció curta d'uns 30 km de llarg, encara que més avall, en direcció oest, s'obre a uns 100 km d'amplària per uns altres 100 km de llarg. És molt fondo a l'extrem occidental, però tal com es va estretint es torna molt més pla, de manera que a l'extrem oriental només arriba als 20 m de fondària. Això el fa de difícil navegació, a causa també dels bancs de sorra, els forts corrents provocats per les marees i les obstruccions causades per l'home, com ara les [[plataforma petroliera|plataformes petrolieres]] prop de la costa de Java.


Ha estat de sempre una ruta marítima important, especialment durant el període en què la [[Companyia Holandesa de les Índies Orientals]] feia servir l'estret de porta d'entrada a les [[Moluques|illes de les Espècies]]. Avui dia, però, a causa de l'estretor del pas, la seva poca fondària i la manca d'unes cartes nàutiques prou acurades, els grans vaixells tracten d'evitar-lo i la major part utilitzen l'[[estret de Malacca]].<ref>{{Ref-llibre|títol=Exploring the History of Southeast Asian Astronomy: A Review of Current Projects and Future Prospects and Possibilities|url=https://books.google.com/books?id=aUw2EAAAQBAJ&newbks=0&printsec=frontcover&pg=PA427&dq=sunda+strait+Dutch+East+India+Company+used+it+as+the+gateway+to+the+Spice+Islands+of+Indonesia+(1602%E2%80%931799)&hl=ca|editorial=Springer Nature|data=2021-06-30|isbn=978-3-030-62777-5|llengua=en|nom=Wayne|cognom=Orchiston|nom2=Mayank N.|cognom2=Vahia|pàgines=427}}</ref>
Hi ha un bon nombre de petites illes a l'estret, que inclouen Sangiang, Sebesi, Sebuku, Panaitan i, sobretot, l'arxipèlag de Krakatau o [[Krakatoa]]: Panjang, Sertung, Krakatau i Anak Krakatau. Les illes de l'estret i les regions limítrofes de Java i Sumatra foren devastades per l'erupció del volcà Krakatoa el [[1883]], primer per la intensa pluja de [[pumicita]] que van rebre i pels enormes [[tsunami]]s causats per l'esfondrament del volcà. L'erupció va alterar dràsticament la topografia de l'estret, ja que en una àrea d'1,1 milions de km² entorn del volcà es van dipositar entre 18 i 21 km³ d'[[ignimbrita]]. Algunes àrees no se n'han recuperat més (com, per exemple, la regió costanera de Java que avui dia forma part del Parc Nacional d'[[Ujung Kulon]]), però la major part de la línia de la costa avui dia està molt densament poblada.


Hi ha un bon nombre de petites illes a l'estret, que inclouen Sangiang, Sebesi, Sebuku, Panaitan i, sobretot, l'arxipèlag de Krakatau o [[Krakatoa]]: Panjang, Sertung, Krakatau i Anak Krakatau. Les illes de l'estret i les regions limítrofes de Java i Sumatra foren devastades per l'[[Erupció del Krakatau de 1883|erupció del volcà Krakatoa el 1883]], primer per la intensa pluja de [[pumicita]] que van rebre i pels enormes [[tsunami]]s causats per l'esfondrament del volcà.<ref>{{Ref-publicació|article=The Krakatoa Eruption 1|url=https://www.nature.com/articles/030010a0|publicació=Nature|data=1884-05-01|issn=1476-4687|pàgines=10–15|volum=30|exemplar=757|doi=10.1038/030010a0|llengua=en|nom=R. D. M.|cognom=Verbeek}}</ref> L'erupció va alterar dràsticament la topografia de l'estret, ja que en una àrea d'1,1 milions de km² entorn del volcà es van dipositar entre 18 i 21 km³ d'[[ignimbrita]]. Algunes àrees no se n'han recuperat més (com, per exemple, la regió costanera de Java que avui dia forma part del Parc Nacional d'[[Ujung Kulon]]), però la major part de la línia de la costa avui dia està molt densament poblada.
L'[[1 de març]] del [[1942]], va tenir lloc la batalla de l'estret de la Sonda, un dels episodis bèl·lics de la [[batalla de la mar de Java]]. Es va esdevenir quan els creuers aliats ''HMAS Perth'' i ''USS Houston'' es van trobar amb la força amfíbia japonesa que volia envair Java prop de Batàvia (l'actual [[Jakarta]]), comandada pel vicealmirall Kenzaburo Hara, formada per portaavions, cuirassats, tres creuers i deu destructors. Els dos creuers aliats foren enfonsats per un dragamines japonès, i de resultes del foc amic creuat va resultar tocat també un vaixell de transport.

L'[[1 de març]] del [[1942]], va tenir lloc la batalla de l'estret de la Sonda, un dels episodis bèl·lics de la [[batalla de la mar de Java]]. Es va esdevenir quan els creuers aliats ''HMAS Perth'' i ''USS Houston'' es van trobar amb la força amfíbia japonesa que volia envair Java prop de Batàvia (l'actual [[Jakarta]]), comandada pel vicealmirall Kenzaburo Hara, formada per portaavions, cuirassats, tres creuers i deu destructors. Els dos creuers aliats foren enfonsats per un dragamines japonès, i de resultes del foc amic creuat va resultar tocat també un vaixell de transport.<ref>{{Ref-web|títol=The Battle of the Sunda Strait|url=https://jmvh.org/article/the-battle-of-the-sunda-strait/|consulta=2023-11-05|llengua=en-US|editor=Journal of Military and Veterans’ Health|data=2016|nom=Andrew|cognom=Robertson}}</ref>


== Referències ==
== Referències ==

Revisió del 13:29, 5 nov 2023

Infotaula de geografia físicaEstret de la Sonda
(id) Selat Sunda
(jv) Selat Sundha
(bew) Selat Sunda
(su) Selat Sunda Modifica el valor a Wikidata
Imatge
TipusEstret Modifica el valor a Wikidata
Part demar de Java Modifica el valor a Wikidata
Localització
Entitat territorial administrativaLampung (Indonèsia) i Banten (Indonèsia) Modifica el valor a Wikidata
Map
 5° 58′ 13″ S, 105° 46′ 11″ E / 5.9703°S,105.7697°E / -5.9703; 105.7697
Dades i xifres
Profunditat20 m Modifica el valor a Wikidata
Mida100 (amplada) km
Història
Cronologia
Batalha de l'Estrech de la Sonda (oc) Tradueix
1883 erupció del Krakatau de 1883
22 desembre 2018 tsunami de l'estret de la Sonda de 2018 Modifica el valor a Wikidata
Mapa de l'Estret de la Sonda

L'estret de la Sonda (o Selat Sunda en indonesi) és l'estret entre les illes de Java i Sumatra, a Indonèsia. [1]Connecta la mar de Java amb el mar de la xina meridional i l'oceà Índic.[2]

Té una amplada de 24 km en el seu punt més estret, a l'extrem oriental, entre els caps Tua (a Sumatra) i Pujat (a Java);[3] aquesta és una secció curta d'uns 30 km de llarg, encara que més avall, en direcció oest, s'obre a uns 100 km d'amplària per uns altres 100 km de llarg. És molt fondo a l'extrem occidental, però tal com es va estretint es torna molt més pla, de manera que a l'extrem oriental només arriba als 20 m de fondària. Això el fa de difícil navegació, a causa també dels bancs de sorra, els forts corrents provocats per les marees i les obstruccions causades per l'home, com ara les plataformes petrolieres prop de la costa de Java.

Ha estat de sempre una ruta marítima important, especialment durant el període en què la Companyia Holandesa de les Índies Orientals feia servir l'estret de porta d'entrada a les illes de les Espècies. Avui dia, però, a causa de l'estretor del pas, la seva poca fondària i la manca d'unes cartes nàutiques prou acurades, els grans vaixells tracten d'evitar-lo i la major part utilitzen l'estret de Malacca.[4]

Hi ha un bon nombre de petites illes a l'estret, que inclouen Sangiang, Sebesi, Sebuku, Panaitan i, sobretot, l'arxipèlag de Krakatau o Krakatoa: Panjang, Sertung, Krakatau i Anak Krakatau. Les illes de l'estret i les regions limítrofes de Java i Sumatra foren devastades per l'erupció del volcà Krakatoa el 1883, primer per la intensa pluja de pumicita que van rebre i pels enormes tsunamis causats per l'esfondrament del volcà.[5] L'erupció va alterar dràsticament la topografia de l'estret, ja que en una àrea d'1,1 milions de km² entorn del volcà es van dipositar entre 18 i 21 km³ d'ignimbrita. Algunes àrees no se n'han recuperat més (com, per exemple, la regió costanera de Java que avui dia forma part del Parc Nacional d'Ujung Kulon), però la major part de la línia de la costa avui dia està molt densament poblada.

L'1 de març del 1942, va tenir lloc la batalla de l'estret de la Sonda, un dels episodis bèl·lics de la batalla de la mar de Java. Es va esdevenir quan els creuers aliats HMAS Perth i USS Houston es van trobar amb la força amfíbia japonesa que volia envair Java prop de Batàvia (l'actual Jakarta), comandada pel vicealmirall Kenzaburo Hara, formada per portaavions, cuirassats, tres creuers i deu destructors. Els dos creuers aliats foren enfonsats per un dragamines japonès, i de resultes del foc amic creuat va resultar tocat també un vaixell de transport.[6]

Referències

  1. «estret de Sonda». Gran Enciclopèdia Catalana. [Consulta: 5 novembre 2023].
  2. U.S. Energy Administration; C. Michael Hogan. «South China Sea». The Encyclopedia of Earth, 2013. [Consulta: 5 novembre 2023].
  3. Goud, Sidda. China in the Indian Ocean Region—India’s Security Challenges (en anglès). Allied Publishers, 2023-03-21, p. 19. ISBN 978-93-90951-52-9. 
  4. Orchiston, Wayne; Vahia, Mayank N. Exploring the History of Southeast Asian Astronomy: A Review of Current Projects and Future Prospects and Possibilities (en anglès). Springer Nature, 2021-06-30, p. 427. ISBN 978-3-030-62777-5. 
  5. Verbeek, R. D. M. «The Krakatoa Eruption 1» (en anglès). Nature, 30, 757, 01-05-1884, pàg. 10–15. DOI: 10.1038/030010a0. ISSN: 1476-4687.
  6. Robertson, Andrew. «The Battle of the Sunda Strait» (en anglès americà). Journal of Military and Veterans’ Health, 2016. [Consulta: 5 novembre 2023].