Erupció del Krakatau de 1883

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Una litografia de 1888 de l'erupció del Krakatau de 1883.
Mapa del Krakatau després de l'erupció de 1883, mostrant el canvi en la geografia.

L'erupció del Krakatau de 1883 va començar el maig de 1883 i culminà amb la destrucció del Krakatau a les Índies Holandeses Orientals el 26 d'agost de 1883.

La pre-erupció[modifica | modifica el codi]

En els anys anteriors a l'erupció de 1883, l'activitat sísmica al voltant del volcà era intensa, amb alguns terratrèmols en llocs distants com Austràlia. El 20 de maig de 1883, tres mesos abans de l'explosió final, van començar a aparèixer regularment escapaments de gasos a Perboewatan, al nord de l'illa. Les erupcions de cendra van arribar a una alçada de 6.000 metres i les explosions es pogueren escoltar a Batavia (Djakarta), a més de 150 quilòmetres de distància. La filtració d'aigua a la càmera de magma va produir grans quantitats de vapor i fum, però l'activitat es va extingir cap a finals de maig. Això va portar com a conseqüència la calma de la població dels voltants, que no va prendre mesures de seguretat majors; no obstant això, la comunitat científica envià científics a estudiar l'illa i van trobar inquietants signes d'una activitat volcànica que no s'aplacava.

Les primeres erupcions[modifica | modifica el codi]

El volcà entrà de nou en erupció en torn al 19 de juny. La causa de l'erupció, segons es creu, va ser una nova fissura o fissures que es formaren entre Perboewatan i Danan, més o menys on està l'actual con volcànic de Anak Krakatau. La violenta erupció causà marees excepcionalment altes a la zona, i els vaixells ancorats van haver de ser amarrats amb cadenes. Després de l'11 d'agost començaren erupcions més grans, amb emissions de gasos por almenys onze fissures. El 24 d'agost, les erupcions llunyanes s'intensificaren. Aproximadament a les 13:00 (hora local) del 26 d'agost, entrà en la seva fase de màxima activitat, i al voltant de les 14:00, els observadors pogueren veure un núvol negre de cendra d'una alçada de 27 quilòmetres (17 milles). En aquest punt l'erupció era pràcticament continua i les explosions podien escoltar-se amb intervals d'uns deu minuts. Des dels vaixells que es trobaven a 20 quilòmetres (11 milles nàutiques) de distància del volcà s'informà de la caiguda de cendra pesada, amb trossos de pedra tosca calenta de fins a deu centímetres de diàmetre, que queien sobre les seves cobertes. Un petit tsunami colpejà les costes de Java i Sumatra, a aproximadament 40 quilòmetres (28 milles) de distància entre les 18:00 i les 19:00.

Etapa cataclísmica[modifica | modifica el codi]

El 27 d'agost, el volcà entrà en la catastròfica etapa final de la seva erupció. Quatre enormes explosions succeïren a les 5:30, 6:42, 8:20 i 10:02. La pitjor i la més sorollosa va ser l'última explosió. Cadascuna va ser acompanyada per tsunamis molt grans. Una gran àrea del Estret Sunda i diversos llocs a la costa de Sumatra van ser afectats per fluxos piroclàstics del volcà fent bullir l'agua propera a l'illa. Les explosions van ser tant violentes que es van sentir a 2.200 milles (3.500 quilòmetres), inclús a Austràlia i l'illa de Rodrigues a prop de Maurici, a 4.800 quilòmetres de distància. El soroll de la destrucció del Krakatoa es creu que és el so més alt registrat en la història, arribant als nivells de 180 dB (SPL) (una mesura del desviament de la pressió produïda pel so i mesurada en decibels) a una distància de 160 quilòmetres (100 milles). Es diu que mariners que es trobaven a 40 km. a la rodona es van quedar sords del soroll. La cendra va ser propulsada a una alçada de 80 quilòmetres (50 milles). Les erupcions disminuïren ràpidament després d'aquell punt i abans del matí del 28 d'agost, el Krakatoa estava tranquil.


Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Dickins, Rosie; "The Children's Book of Art (An introduction to famous paintings)" Usborne Publishing Ltd., Usborne House, 83–85 Saffron Hill, Londres ISBN 978-0-439-88981-0 (2005)
  • Furneaux, Rupert; Krakatoa (1965) Londres, Secker i Warburg.
  • Self, Stephen & Rampino, Michael R.. «The 1883 eruption of Krakatau». Nature, 294, 1981, p. 699–704. DOI: 10.1038/294699a0.
  • Simkin, Tom and Richard S, Fiske (editors); Krakatau, 1883--the volcanic eruption and its effects (1983) Washington, D.C. : Smithsonian Institution Press.ISBN 0-87474-841-0
  • Symons, G.J. (ed); The Eruption of Krakatoa and Subsequent Phenomena (Report of the Krakatoa Committee of the Royal Society). Londres, 1888
  • Thornton, Ian; Krakatau: The Destruction and Reassembly of an Island Ecosystem (1996)
  • Verbeek, R. D. M.. «The Krakatoa eruption». Nature, 30, 1884, p. 10–15. DOI: 10.1038/030010a0.
  • Verbeek, R.D.M. (Rogier Diederik Marius) Krakatau. Batavia, 1885
  • Winchester, Simon. Krakatoa: The Day the World Exploded: August 27, 1883. New York: HarperCollins, 2003. ISBN 0066212855

Coord.: 6° 06′ 27″ S, 105° 25′ 05″ E / 6.1075°S,105.418°E / -6.1075; 105.418