Edvard Munch

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Edward Munch

Edward Munch, 1921
Naixement 12 de desembre de 1863
Løten, Noruega
Mort 23 de gener de 1944
Ekely, Noruega
Nacionalitat noruec
Art Pintura i dibuix
Moviment Expressionisme i simbolisme
Obres destacades El Crit, Mort d'un bohemi, Amants, El petó

Edvard Munch (pronúncia: [ˈmʉŋk]) (Løten, Noruega, 12 de desembre de 1863 - Ekely, prop d'Oslo, 23 de gener de 1944) fou un pintor i gravador noruec expressionista.[1]

Les seves obres sobre l'angoixa van influenciar profundament l'expressionisme alemany de començament del segle XX. El crit (1893; originalment titulat Desesperació) és la seva obra més coneguda i considerada com una icona de l'angoixa existencial. Com de moltes de les seves obres, en va realitzar nombroses versions (quatre), una de les quals fou robada del Museu Munch d'Oslo el 22 d'agost de 2004 i recuperada el 30 d'agost del 2006 amb danys menors reparables.

El pintor deia de si mateix que, de la mateixa manera que Leonardo da Vinci havia estudiat l'anatomia humana i dissecat cossos, ell intentava «dissecar ànimes». Per això, els temes més freqüents en la seva obra van ser els relacionats amb els sentiments i les tragèdies humanes, com la solitud (Malenconia), l'angoixa (El crit, tal vegada la seva millor obra), la mort (Mort d'un bohemi) i l'erotisme (Amants, El petó). Se'l considera precursor de l'expressionisme, per la forta expressivitat dels rostres i les actituds de les seves figures, a més del millor pintor noruec de tots els temps.

Biografia[modifica | modifica el codi]

Interior de la casa d'Edvard Munch a Åsgårdstrand

Fill d'un metge militar, el doctor Christian Munch i la seva dona Laura Cathrine, Munch va tenir una infància molt difícil, ja que la seva mare i la seva germana es van morir de tuberculosi quan ell era molt jove, i el seu pare era home dominat per obsessions de tipus religiós fins que va morir el 1889. De tot això va sorgir una personalitat conflictiva i una mica desequilibrada, que ell mateix considerava la base del seu geni.

L'any 1879 comença la carrera d'enginyeria, però uns anys més tard va abandonar-la per començar una carrera artística que li va obrir el camí al desenvolupament de l'expressionisme. El 1881 va vendre els seus dos primers quadres i pinta el seu primer autoretrat.

Christian Krohg, una figura important en la redacció de la constitució noruega de 1814, va ser un mestre essencial per Munch. Sovint corregia els seus treballs i l'ajudava a millorar. Va participar per primera vegada en l'exposició de tardor d'Oslo on va establir relacions amb el cercle de literats i artistes de Cristiania (antiga Oslo).

El 1885 va dur a terme el primer dels seus nombrosos viatges a París, on va conèixer els moviments pictòrics més avançats i es va sentir especialment atret per l'art de Gauguin. Visita allà els Salons i el Museu del Louvre, que el va impressionar notablement. Aquest mateix any va participar en la Fira Mundial d'Anvers. Després d'una primera influència de la pintura impressionista i postimpressionista, comença a pintar tres de les seves obres cabdals: El dia següent, Pubertat i La nena malalta, que causa un escàndol a l'Exposició de Tardor d'Oslo el 1886.

En la seva primera exposició individual amb 110 quadres a Oslo va fer que una part del públic l'aclamés amb entusiasme. L'any 1890 la influència del Neoimpressionisme en les seves obres va ser molt notòria. Aquest mateix any va rebre la seva segona beca estatal. Un any més tard va començar a desenvolupar els motius del "Fris de la vida", cicle pictòric que inclou moltes de les seves obres més conegudes, que en el seu conjunt pretenen donar una visió unitària de la vida. Munch dibuixa àmpliament seves les memòries personals, incloent la devastadora pèrdua de la seva mare, Laura Munch, i de la seva germana preferida, Sophie.

El 1892 va marxar a viure a Alemanya, on va quedar-s'hi diversos anys, sobretot a Berlín, tot i que va fer freqüents viatges a Noruega i a París, on va realitzar nombroses exposicions. A Berlín va haver de retirar una exposició seva arran de l'escàndol que va suscitar i que va donar peu a la creació de la Secessió berlinesa, associació d'artistes dirigida pel govern conservador de Berlín. Un any després va començar a entaular relacions amb la tertúlia del "Garrí negre", un lloc freqüentat pels artistes de l'època. Aquest mateix any pinta El crit, una de les seves obres més conegudes. Aquesta obra reflecteix la malaltia, la mort i l'obsessió religiosa que van omplir la seva infància i la seva joventut.

Entre 1984 i 1987 crea els seus primers aiguaforts, mentre contínua realitzant exposicions a Estocolm, Berlín i Oslo. És l'època on va tenir un èxit més reconegut. A l'estudi de Toulouse-Lautrec, Bonnard i Vuilard va crear una sèrie d'esbossos mitjançant una tècnica que pot considerar-se un invent comú, com eren els esbossos d'oli sobre paper o bé sobre taulers units amb cola en què no es treballava el fons.

D'aquí no hi ha més que un petit pas cap a l'estil completament nou que Munch desenvoluparia en el "Fris de la Vida", en què destaquen quadres com Pubertat, que reflecteix per primera vegada una associació entre por i sexualitat. Munch acaba amb aquests cicles del "Fris de la Vida" el 1900. Posteriorment, intenta plasmar un terreny més tradicional, on retrats, paisatges i pintures d'estudi li preocupen cada vegada més.

El 1903 realitza la seva primera exposició a la Galeria Cassirer de Berlín. Un any més tard cedeix els drets de venda de gravats a Alemanya a Cassirer i a la Galeria Cometre d'Hamburg els d'olis. Pren part al Salon des Indépendants. Aquest període de temps va ser quan Munch va començar a assolir el seu èxit com a artista, realitza nombroses exposicions, a Copenhaguen i a Berlin, entre d'altres. L'Acadèmia de Belles Arts de Weimar posa un estudi a la seva disposició. L'any 1905 va ser dur per Munch, ja que passa l'hivern curant-se de neurastènia i alcoholisme.

El 1906 Max Reinhardt li va encarregar un disseny dels decorats per a "Els fantasmes" i "Hedda Gabler" de Ibser, així com un "fris" per a un saló de teatre a Berlín. Ja l'any 1908 exposa al Brücke de Desdre. Més tard viatja a la tardor a Copenhaguen i pateix-hi un col·lapse nerviós. La meitat de l'any següent la passa en un santuari.

El 1909 torna a Noruega i Rasmus Meyer li compra un gran nombre de quadres de la seva col·lecció. Realitza una gran exposició a Oslo. Aquests anys realitza nombrosos viatges per les seves contínues crisis nervioses, tot i el seu èxit. Va visitar Berlín, Frankfurt, Colònia, París, Londres, Estocolm, Hamburg, Lubeck i Copenhaguen. Va rebre amplis honors en ocasió del seu cinquantè aniversari, el 1913.

Anys més tard, el 1918 publica un pamflet del "Fris de la vida" on inclou les seves obres mestres. Els següents anys Munch decideix retirar-se una mica, rep nombrosos honors amb ocasions del seu setantè aniversari, ja que una malaltia dels ulls des de l'any 1930 el fa gairebé impossible treballar.

Durant els anys 30 va tenir una mala època com a pintor, ja que el govern nazi va confiscar 82 quadres seus dels museus alemanys. Les seves pintures van ser considerades com "degenerades". La majoria dels seus quadres plasmaven la mort o temes que en aquella època resultaven molt polèmics.

El 1940, amb la invasió del règim nazi a Noruega, li van retirar molts dels seus quadres de les galeries d'art perquè pensaven que escandalitzaven als seus visitants. Munch no volia tenir cap tipus de relació amb els invasors, ja que el consideraven un dement.

Durant la segona Guerra Mundial Munch es fa mundialment conegut i va exposar per primera vegada els seus quadres als Estats Units d'Amèrica, més concretament el 1942 a Nova York. Amb motiu del seu 80è aniversari, és objecte de grans homenatges, malgrat el seu mal estat, en el qual pateix contínuament refredats, va a tots ells amb gran honor. El 23 de gener de 1944 mor a Noruega.

Després de la seva mort Ekely dona a la ciutat d'Oslo el conjunt de quadres, gravats i dibuixos propis que obrava en el seu poder. Per celebrar el centenari del seu naixement, el 1960 es va inaugurar el Munch Museet.

Estil[modifica | modifica el codi]

Munch no va trigar massa temps a crear un estil molt personal, basat a accentuar la força expressiva de la línia, reduir les formes a la seva expressió més esquemàtica i fer un ús simbòlic, no naturalista, del color. D'aquí la seva classificació com a pintor simbolista.

Munch als museus[modifica | modifica el codi]

En morir, va arribar a més de 1.000 quadres, 15.400 gravats, 4.500 dibuixos i aquarel·les i sis escultures a la ciutat d'Oslo, que va construir el Museu Munch al barri de Tøyen en honor seu. Les obres es van costejar amb la recaptació de les sales de cinema de propietat municipal. El museu es va inaugurar el 1963.

Després del sonat robatori d'El crit i La madonna, de gran ressonància internacional, es van reforçar les mesures de seguretat el 2005, de tal manera que les obres més valuoses s'exhibeixen darrere de grans panells de vidre, en expositors que recorden els aparadors comercials. Els dos quadres esmentats es van recuperar amb desperfectes menors, i van ser presentats provisionalment en una vitrina, sense els seus marcs, per mostrar l'abast d'aquests danys.

Munch mancava de presència a l'estat espanyol fins fa poc. Actualment es poden contemplar dues obres seves: un retrat de la seva germana al Museu Thyssen-Bornemisza, i un altre retrat (en préstec) al MNAC de Barcelona.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Diccionario de Arte II (en castellà). Barcelona: Biblioteca de Consulta Larousse. Spes Editorial SL (RBA), 2003, p.104. DL M-50.522-2002. ISBN 84-8332-391-5 [Consulta: 5 de desembre de 2014]. 
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Edvard Munch Modifica l'enllaç a Wikidata