Agricultura intensiva: diferència entre les revisions
Funció de suggeriments d'enllaç: 3 enllaços afegits. |
10K |
||
| Línia 1: | Línia 1: | ||
[[Fitxer:PB300466.JPG|miniatura|Publicitat del [[Nitrat de Xile]].]][[Fitxer:Terrace field yunnan china denoised.jpg|miniatura|Camps de feixes per arròs a Yunnan, Xina.]] |
[[Fitxer:PB300466.JPG|miniatura|Publicitat del [[Nitrat de Xile]].]][[Fitxer:Terrace field yunnan china denoised.jpg|miniatura|Camps de feixes per arròs a Yunnan, Xina.]] |
||
L''''agricultura intensiva''' o '''conreu intensiu''' és un sistema de producció agrícola-ramader caracteritzat pels alts [[input]]s de [[capital]], i de treball o l'alt ús de tecnologies com [[agroquímic]]s (plaguicides, fertilitzants, llavors seleccionades, etc.) en relació a la unitat de superfície de terra o al nombre d'animals,<ref name="britannicaRef">[http://www.britannica.com/eb/article-9042533 Encyclopaedia Britannica's definition of Intensive Agriculture]</ref><ref name="bbcFactSheet">{{Ref-web |url=http://www.bbc.co.uk/schools/gcsebitesize/biology/livingthingsenvironment/4foodandsustainabilityrev5.shtml |títol=BBC School fact sheet on intensive farming |consulta=2005-01-09 |arxiuurl=https://web.archive.org/web/20050109090246/http://www.bbc.co.uk/schools/gcsebitesize/biology/livingthingsenvironment/4foodandsustainabilityrev5.shtml |arxiudata=2005-01-09}}</ref> en contrast amb moltes formes d'[[agricultura sostenible]] tals com l'[[agricultura ecològica]] o l'[[agricultura extensiva]], les quals impliquen una relativament baixa incorporació de materials i treball. |
L''''agricultura intensiva''' o '''conreu intensiu''' és un sistema de producció agrícola-ramader caracteritzat pels alts [[input]]s de [[capital]], i de treball o l'alt ús de tecnologies com [[agroquímic]]s (plaguicides, fertilitzants, llavors seleccionades, etc.) en relació a la unitat de superfície de terra o al nombre d'animals,<ref name="britannicaRef">[http://www.britannica.com/eb/article-9042533 Encyclopaedia Britannica's definition of Intensive Agriculture]</ref><ref name="bbcFactSheet">{{Ref-web |url=http://www.bbc.co.uk/schools/gcsebitesize/biology/livingthingsenvironment/4foodandsustainabilityrev5.shtml |títol=BBC School fact sheet on intensive farming |consulta=2005-01-09 |arxiuurl=https://web.archive.org/web/20050109090246/http://www.bbc.co.uk/schools/gcsebitesize/biology/livingthingsenvironment/4foodandsustainabilityrev5.shtml |arxiudata=2005-01-09}}</ref> en contrast amb moltes formes d'[[agricultura sostenible]] tals com l'[[agricultura ecològica]] o l'[[agricultura extensiva]], les quals impliquen una relativament baixa incorporació de materials i treball. La producció agrícola en l'àmbit mundial es va doblar 4 vegades entre 1820 i 1975<ref>Es va doblar entre 1820 i 1920; entre 1920 i 1950; entre 1950 i 1965; i una vegada més entre 1965 i 1975. Scully, Matthew. ''Dominion'', St. Martin's Griffin, p. 29.</ref> per alimentar una població mundial de 1.000 milions de persones el 1800 i 6.500 milions el 2002.<ref name=Scully29>Scully, Matthew. ''Dominion'', St. Martin's Griffin, p. 29.</ref> Les formes modernes d'agricultura intensiva si bé han incrementat els rendiments han estat font de contaminació difusa.<ref name="britannicaRef">[http://www.britannica.com/eb/article-9042533 Encyclopaedia Britannica's definition of Intensive Agriculture]</ref> |
||
Per explicar el fenomen de la intensificació de l'agricultura, cal tenir present que el que ha passat a les dècades dels 80 i 90, no es considera una intensificació en si mateixa, sinó un canvi de model dins del propi fenomen de la intensificació de la agricultura. Un exemple podria ser l'etapa coneguda com la «[[la revolució verda]]», ja que representa un canvi d'escala dins de la pròpia [[agricultura extensiva]]. |
|||
També es pot parlar de l'agricultura intensiva en medis ecològics, com el mètode del “bancal profund”. Aquest mètode no és perjudicial per al medi ambient i és conegut com a «agricultura intensiva», però a causa de la seva costosa mecanització és utilitzat en petits horts de tipus escolar o familiar. |
|||
== Història == |
== Història == |
||
[[Fitxer:Agriculture (Plowing) CNE-v1-p58-H.jpg|thumb|right|Imatge de principis del {{segle|XX||s}} d'un tractor llaurant un camp d'[[alfals]].]] |
|||
La producció agrícola a nivell mundial es va doblar 4 vegades entre 1820 i 1975<ref>Es va dobalr entre 1820 i 1920; entre 1920 i 1950; entre 1950 i 1965; i una vegada més entre 1965 i 1975. Scully, Matthew. ''Dominion'', St. Martin's Griffin, p. 29.</ref> per alimentar una població mundial de 1.000 milions de persones el 1800 i 6.500 milions el 2002.<ref name=Scully29>Scully, Matthew. ''Dominion'', St. Martin's Griffin, p. 29.</ref> Les formes modernes d'agricultura intensiva si bé han incrementat els rendiments han estat font de contaminació difusa.<ref name="britannicaRef">[http://www.britannica.com/eb/article-9042533 Encyclopaedia Britannica's definition of Intensive Agriculture]</ref> |
|||
El desenvolupament agrícola a Gran Bretanya entre el {{segle|XVI||s}} i mitjan del {{segle|XIX||s}} va suposar un enorme augment de la productivitat agrícola i de la producció neta. Això, alhora, va contribuir a un creixement demogràfic sense precedents, alliberant un percentatge important de la mà d'obra, i ajudant així a possibilitar la [[Revolució Industrial]]. Els historiadors van citar el [[cercament]], la mecanització, la [[rotació de cultius|rotació de cultius en quatre camps]] i la [[cria selectiva]] com les innovacions més importants.<ref>* Overton, Mark. [https://www.bbc.co.uk/history/british/empire_seapower/agricultural_revolution_01.shtml Revolució agrícola a Anglaterra 1500-1850] (19 de setembre de 2002), BBC. |
|||
* Valenze, Deborah. ''The First Industrial Woman'' (Nova York: [[Oxford University Press]], 1995), p. 183. |
|||
* Kagan, Donald. ''The Western Heritage'' (Londres: Prentice Hall, 2004), pp. 535-539.</ref> |
|||
L'agricultura industrial va sorgir amb la revolució industrial. A principis del {{segle|XIX||s}}, les tècniques agrícoles, les eines, les reserves de llavors i els cultivars havien millorat tant que el rendiment per unitat de terra era moltes vegades superior al vist en la [[Edat Mitjana]].<ref name="Kingsbury">{{cite book |last=Kingsbury |first=Noel |year=2009 |title=Hybrid: The History and Science of Plant Breeding |url=https://archive.org/details/hybridhistorysci0000king |publisher=University of Chicago Press |isbn=978-0226437132 }}</ref> |
|||
La primera fase va suposar un procés continu de mecanització. La maquinària tirada per cavalls, com la recol·lectora McCormick, va revolucionar la collita, mentre que invents com la desmotadora de cotó van reduir el cost del processament. Durant aquest mateix període, els agricultors van començar a utilitzar [[trilladora|trilladores]] i [[tractor]]s [[Motor de tracció|impulsats per vapor]].<ref>{{cite news |last=Brettman |first=Allan |title=Los coleccionistas del Great Oregon Steam-Up siempre están alborotados por su pasión |fecha=2010-07-24 |newspaper=[[The Oregonian]] |url=http://www.oregonlive.com/news/index.ssf/2010/07/these_collectors_are_always_st.html}}</ref><ref>{{Cite web|url=https://www.ovlr.org/Rooth/MR.SteamTractor.1 ¡.html|title=Los Land Rovers del Valle de Ottawa - Prosas y páginas de los miembros - Mike Rooth - Locomotoras - Tractor de vapor, Parte I}}</ref><ref>{{cite web |url=http://historylink101.com/lessons/farm-city/steam-engine.htm |title=Motores de vapor |fecha=2019 |editorial=History Source LLC |fechaacceso=2019-09-20}}</ref> En 1892, es va desenvolupar amb èxit el primer tractor [[motor de gasolina|impulsat per gasolina]], i en 1923, el [[Farmall]] d'[[International Harvester]] es va convertir en el primer tractor polivalent, marcant un punt de inflexió en la substitució dels animals de tir per màquines. A continuació es van desenvolupar recol·lectores mecàniques, sembradores, trasplantadores i altres equips, que van revolucionar encara més l'agricultura.<ref>{{cite book|url=http://www.hort.purdue.edu/newcrop/hort_306/text/lec32.pdf |title=Revolución científica agrícola: Mecánica |autor=Janick, Jules |editorial=Universidad de Purdue|fechaacceso=2013-05-24}}</ref> Aquests invents van augmentar el rendiment i van permetre als agricultors individuals gestionar explotacions cada cop més grans.<ref>{{cite journal |url=http://www.nae.edu/Publications/Bridge/52548/52645.aspx |title=El impacto de la mecanización en la agricultura |journal=The Bridge on Agriculture and Information Technology |date=Fall 2011 |volume=41 |autor=Reid, John F. |issue=3}}</ref> |
|||
La identificació del [[nitrogen]], el [[fòsfor]] i el [[potasi]] (NPK) com a factors crítics per al creixement de les plantes va conduir a la fabricació de fertilitzants sintètics, augmentant encara més el rendiment dels cultius. En 1909, es va demostrar per primera vegada el mètode Haver-Bosch per sintetitzar nitrat d'amoni. Els fertilitzants NPK van estimular les primeres preocupacions sobre l'agricultura industrial, a causa de la preocupació que venien amb efectes secundaris com la compactació del sòl, l'erosió del sòl, i la disminució de la fertilitat del sòl en general, juntament amb les preocupacions de salut sobre els productes químics tòxics que [[cadena alimentària|entren en el subministrament d'aliments]].<ref name="Stinner2007">{{Cite book |year=2007 |autor=Stinner, D.H |capítulo=La ciencia de la agricultura ecológica |editor=William Lockeretz |title=La agricultura ecológica: Una historia internacional |publisher=Oxfordshire, Reino Unido y Cambridge, Massachusetts: CAB International (CABI) |isbn=978-0-85199-833-6 |chapter-url=https://books.google.com/books?id=25QnL3-njZQC&q=%22Organic+farming%22 |fechaacceso=2013-04-30}}}</ref> |
|||
El descobriment de les [[vitamines]] i el seu paper en la [[nutrició]], en les dues primeres dècades del segle XX, va donar lloc als suplements vitamínics, que en la dècada de 1920 van permetre que part del bestiar es criés sota sostre, reduint la seva exposició als elements naturals adversos. |
|||
Després de la [[Segona Guerra Mundial]], l'ús de fertilitzants sintètics va augmentar ràpidament.<ref>{{cite web |url=http://www.fertilizer.org/ifa/HomePage/SUSTAINABILITY/Climate-change/A-historical-perspective.html |title=A Historical Perspective |publisher=International Fertilizer Industry Association |access-date=2013-05-07 |archive-url=https://web.archive.org/web/20120309153521/http://www.fertilizer.org/ifa/HomePage/SUSTAINABILITY/Climate-change/A-historical-perspective.html |archive-date=2012-03-09}}</ref> |
|||
El descobriment de [[antibiòtic]]s i [[Vacuna|vacunes]] va facilitar la cria de bestiar en reduir les malalties.<ref>{{Cite journal|last1=Hoelzer|first1=Karin|last2=Bielke|first2=Lisa|last3=Blake|first3=Damer P.|last4=Cox|first4=Eric|last5=Cutting|first5=Simon M. |last6=Devriendt|first6=Bert|last7=Erlacher-Vindel|first7=Elisabeth|last8=Goossens|first8=Evy|last9=Karaca|first9=Kemal|last10=Lemiere|first10=Stephane|last11=Metzner|first11=Martin|date=2018-07-31|title=Las vacunas como alternativas a los antibióticos para los animales productores de alimentos. Part 1: challenges and needs|url=https://doi.org/10.1186/s13567-018-0560-8|journal=Veterinary Research|volume=49|issue=1|pages=64|doi=10.1186/s13567-018-0560-8|issn=1297-9716|pmc=6066911|pmid=30060757}}</ref> Els avenços en la logística i la refrigeració, així com en la tecnologia de processament, van fer factible la distribució a llarga distància. La gestió integrada de plagues és el mètode modern per minimitzar l'ús de plaguicides a nivells més sostenibles.<ref>{{Cite web|last=US EPA|first=OCSPP|date=2015-09-28|title=Principios de gestión integrada de plagas (IPM)|url=https://www.epa.gov/safepestcontrol/integrated-pest-management-ipm-principles|access-date=2021-05-22|website=US EPA|language=en}}</ref> |
|||
Hi ha preocupació per la [[sostenibilitat]] de l'agricultura industrial, i pels efectes mediambientals dels fertilitzants i pesticides, cosa que ha donat lloc al [[moviment orgànic]].<ref>{{cite journal|url=https://www.motherjones.com/tom-philpott/2013/04/history-nitrogen-fertilizer-ammonium-nitrate |autor=Philpott, Tom |title=Una breve historia de nuestra adicción mortal a los fertilizantes nitrogenados |fecha=2013-04-19 |magazine=Mother Jones}}</ref> i ha creat un mercat per a l'agricultura intensiva sostenible, així com finançament per al desenvolupament de [[tecnologia apropiada]]. |
|||
== Avantatges de l'agricultura intensiva == |
== Avantatges de l'agricultura intensiva == |
||
Revisió del 15:38, 12 feb 2024
L'agricultura intensiva o conreu intensiu és un sistema de producció agrícola-ramader caracteritzat pels alts inputs de capital, i de treball o l'alt ús de tecnologies com agroquímics (plaguicides, fertilitzants, llavors seleccionades, etc.) en relació a la unitat de superfície de terra o al nombre d'animals,[1][2] en contrast amb moltes formes d'agricultura sostenible tals com l'agricultura ecològica o l'agricultura extensiva, les quals impliquen una relativament baixa incorporació de materials i treball. La producció agrícola en l'àmbit mundial es va doblar 4 vegades entre 1820 i 1975[3] per alimentar una població mundial de 1.000 milions de persones el 1800 i 6.500 milions el 2002.[4] Les formes modernes d'agricultura intensiva si bé han incrementat els rendiments han estat font de contaminació difusa.[1]
Per explicar el fenomen de la intensificació de l'agricultura, cal tenir present que el que ha passat a les dècades dels 80 i 90, no es considera una intensificació en si mateixa, sinó un canvi de model dins del propi fenomen de la intensificació de la agricultura. Un exemple podria ser l'etapa coneguda com la «la revolució verda», ja que representa un canvi d'escala dins de la pròpia agricultura extensiva.
També es pot parlar de l'agricultura intensiva en medis ecològics, com el mètode del “bancal profund”. Aquest mètode no és perjudicial per al medi ambient i és conegut com a «agricultura intensiva», però a causa de la seva costosa mecanització és utilitzat en petits horts de tipus escolar o familiar.
Història
_CNE-v1-p58-H.jpg)
El desenvolupament agrícola a Gran Bretanya entre el segle xvi i mitjan del segle xix va suposar un enorme augment de la productivitat agrícola i de la producció neta. Això, alhora, va contribuir a un creixement demogràfic sense precedents, alliberant un percentatge important de la mà d'obra, i ajudant així a possibilitar la Revolució Industrial. Els historiadors van citar el cercament, la mecanització, la rotació de cultius en quatre camps i la cria selectiva com les innovacions més importants.[5]
L'agricultura industrial va sorgir amb la revolució industrial. A principis del segle xix, les tècniques agrícoles, les eines, les reserves de llavors i els cultivars havien millorat tant que el rendiment per unitat de terra era moltes vegades superior al vist en la Edat Mitjana.[6]
La primera fase va suposar un procés continu de mecanització. La maquinària tirada per cavalls, com la recol·lectora McCormick, va revolucionar la collita, mentre que invents com la desmotadora de cotó van reduir el cost del processament. Durant aquest mateix període, els agricultors van començar a utilitzar trilladores i tractors impulsats per vapor.[7][8][9] En 1892, es va desenvolupar amb èxit el primer tractor impulsat per gasolina, i en 1923, el Farmall d'International Harvester es va convertir en el primer tractor polivalent, marcant un punt de inflexió en la substitució dels animals de tir per màquines. A continuació es van desenvolupar recol·lectores mecàniques, sembradores, trasplantadores i altres equips, que van revolucionar encara més l'agricultura.[10] Aquests invents van augmentar el rendiment i van permetre als agricultors individuals gestionar explotacions cada cop més grans.[11]
La identificació del nitrogen, el fòsfor i el potasi (NPK) com a factors crítics per al creixement de les plantes va conduir a la fabricació de fertilitzants sintètics, augmentant encara més el rendiment dels cultius. En 1909, es va demostrar per primera vegada el mètode Haver-Bosch per sintetitzar nitrat d'amoni. Els fertilitzants NPK van estimular les primeres preocupacions sobre l'agricultura industrial, a causa de la preocupació que venien amb efectes secundaris com la compactació del sòl, l'erosió del sòl, i la disminució de la fertilitat del sòl en general, juntament amb les preocupacions de salut sobre els productes químics tòxics que entren en el subministrament d'aliments.[12]
El descobriment de les vitamines i el seu paper en la nutrició, en les dues primeres dècades del segle XX, va donar lloc als suplements vitamínics, que en la dècada de 1920 van permetre que part del bestiar es criés sota sostre, reduint la seva exposició als elements naturals adversos.
Després de la Segona Guerra Mundial, l'ús de fertilitzants sintètics va augmentar ràpidament.[13]
El descobriment de antibiòtics i vacunes va facilitar la cria de bestiar en reduir les malalties.[14] Els avenços en la logística i la refrigeració, així com en la tecnologia de processament, van fer factible la distribució a llarga distància. La gestió integrada de plagues és el mètode modern per minimitzar l'ús de plaguicides a nivells més sostenibles.[15]
Hi ha preocupació per la sostenibilitat de l'agricultura industrial, i pels efectes mediambientals dels fertilitzants i pesticides, cosa que ha donat lloc al moviment orgànic.[16] i ha creat un mercat per a l'agricultura intensiva sostenible, així com finançament per al desenvolupament de tecnologia apropiada.
Avantatges de l'agricultura intensiva
Té un gran nombre de beneficis:[17]
- Rendiment incrementat per superfície, per persona, i per diners invertits.
- El menor espai pels animals significa menor cost energètic per criar-los i menor preu al consumidor.
- Els animals s'alimenten per al màxim creixement.
Inconvenients
Altera el medi ambient de diverses formes.
- Limita o destrueix l'hàbitat natural d'animals i plantes i provoca erosió del sòl.
- L'ús de fertilitzants altera la biologia de rius i llacs.[18] El creixement d'algues pel nitrogen afegit per fertilitzar al Golf de Mèxic, per exemple, fan una zona hipòxica deficient en oxigen.
- Els plaguicides generalment maten insectes útils.
- Generalment no és una agricultura sostenible.
- Requereix grans aportacions d'energia
- Contaminació de rius i llacs.
- Efectes negatius en la salut dels aplicadors d'agroquímics i en els consumidors.
Feixes i bancals
Les feixes, terrasses o bancals és una antiga forma d'agricultura intensiva que a la vegada lluita contra l'erosió que ocorreria en plantar en terrenys muntanyosos amb alts pendents.
Referències
- ↑ 1,0 1,1 Encyclopaedia Britannica's definition of Intensive Agriculture
- ↑ «BBC School fact sheet on intensive farming». Arxivat de l'original el 2005-01-09. [Consulta: 9 gener 2005].
- ↑ Es va doblar entre 1820 i 1920; entre 1920 i 1950; entre 1950 i 1965; i una vegada més entre 1965 i 1975. Scully, Matthew. Dominion, St. Martin's Griffin, p. 29.
- ↑ Scully, Matthew. Dominion, St. Martin's Griffin, p. 29.
- ↑ * Overton, Mark. Revolució agrícola a Anglaterra 1500-1850 (19 de setembre de 2002), BBC.
- Valenze, Deborah. The First Industrial Woman (Nova York: Oxford University Press, 1995), p. 183.
- Kagan, Donald. The Western Heritage (Londres: Prentice Hall, 2004), pp. 535-539.
- ↑ Kingsbury, Noel. Hybrid: The History and Science of Plant Breeding. University of Chicago Press, 2009. ISBN 978-0226437132.
- ↑ Brettman, Allan «Los coleccionistas del Great Oregon Steam-Up siempre están alborotados por su pasión». , 24-07-2010.
- ↑ «¡.html Los Land Rovers del Valle de Ottawa - Prosas y páginas de los miembros - Mike Rooth - Locomotoras - Tractor de vapor, Parte I».
- ↑ «Motores de vapor», 2019. [Consulta: 20 setembre 2019].
- ↑ Janick, Jules. Revolución científica agrícola: Mecánica. Universidad de Purdue.
- ↑ «El impacto de la mecanización en la agricultura». The Bridge on Agriculture and Information Technology, vol. 41, 3, Fall 2011.
- ↑ Stinner, D.H. William Lockeretz. La agricultura ecológica: Una historia internacional. Oxfordshire, Reino Unido y Cambridge, Massachusetts: CAB International (CABI), 2007. ISBN 978-0-85199-833-6.}
- ↑ «A Historical Perspective». International Fertilizer Industry Association. Arxivat de l'original el 2012-03-09. [Consulta: 7 maig 2013].
- ↑ Hoelzer, Karin; Bielke, Lisa; Blake, Damer P.; Cox, Eric; Cutting, Simon M.; Devriendt, Bert; Erlacher-Vindel, Elisabeth; Goossens, Evy; Karaca, Kemal «Las vacunas como alternativas a los antibióticos para los animales productores de alimentos. Part 1: challenges and needs». Veterinary Research, vol. 49, 1, 31-07-2018, pàg. 64. DOI: 10.1186/s13567-018-0560-8. ISSN: 1297-9716. PMC: 6066911. PMID: 30060757.
- ↑ US EPA, OCSPP. «Principios de gestión integrada de plagas (IPM)» (en anglès). US EPA, 28-09-2015. [Consulta: 22 maig 2021].
- ↑ «Una breve historia de nuestra adicción mortal a los fertilizantes nitrogenados». .
- ↑ Encyclopaedia Britannica - Intensive Agriculture
- ↑ Ongley, Edwin D. «Chapter 3: Fertilizers as water pollutants». A: Food and Agriculture Organization of the United Nations. Control of water pollution from agriculture - FAO irrigation and drainage paper 55 (en anglès). Roma: Food and Agriculture Organization of the United Nations, 1996. ISBN 92-5-103875-9 [Consulta: 16 febrer 2012].