Motor d'explosió

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: Motor de gasolina)
Dreceres ràpides: navegació, cerca

El motor d'explosió és un tipus de motor de combustió interna que utilitza l'explosió d'un combustible, provocada mitjançant una espurna, per expandir un gas i empènyer així un pistó que transmetrà l'energia. N'hi ha de dos i de quatre temps. El cicle termodinàmic utilitzat es coneix com a Cicle Otto.

Motor Rolls Royce d'aviació
Diagrama de les parts mòbils d'un motor d'explosió

Aquest motor, també anomenat motor de gasolina o motor Otto, és juntament amb el motor dièsel, el més utilitzat avui dia en la indústria de l'automoció.

Tipus de motors d'explosió[modifica | modifica el codi]

Funcionament convencional (4 temps)[modifica | modifica el codi]

El combustible s'injecta polvoritzat i barrejat amb gas (habitualment aire o oxigen) dins d'un cilindre. La combustió total d'1 gram de gasolina es realitzaria teòricament amb 14,8 grams d'aire però com que és impossible realitzar una mescla perfectament homogènia d'ambdós elements se sol introduir un 10% més d'aire del necessari (relació en pes 1/16). Una vegada dins del cilindre la mescla és comprimida. En arribar al punt de màxima compressió (punt mort superior o P.M.S.) es fa saltar una espurna, produïda per una bugia, que genera l'explosió del combustible. Els gasos tancats en el cilindre s'expandeixen empenyent un pistó que rellisca dins el cilindre (expansió teòricament adiabàtica dels gasos). L'energia alliberada en aquesta explosió és doncs transformada en moviment lineal del pistó, el qual, a través d'una biela i el cigonyal, és convertit en moviment giratori. La inèrcia d'aquest moviment giratori fa que el motor no es pari i que el pistó torni a empènyer el gas, expulsant-lo per la vàlvula corresponent, ara oberta. Per últim el pistó retrocedeix de nou permetent l'entrada d'una nova mescla de combustible.

Història[modifica | modifica el codi]

La benzina, la qual s'obté mitjançant la destil·lació fraccionada del petroli, va ser descoberta el 1857. Més endavant, el 1860, Jean Joseph Etienne Lenoir va crear el primer de motor combustió interna cremant gas dins del cilindre. Però s'hauria d'esperar fins a 1876 perquè Nikolaus August Otto construís el pimer motor de benzina de la història, de quatre temps, que va ser la base per a tots els motors posteriors de combustió interna; el 1885 Karl Benz començà a utilitzar motors de benzina en els seus primers prototips d'automòbils.

Actualment, alguns motors d'explosió poden funcionar també amb etanol, gas natural comprimit, gas licuat de petroli i/o hidrogen, a més de benzina.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]