Motor de dos temps

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Funcionament del motor de dos temps

El motor de dos temps, també anomenat motor de dos cicles, és un motor de combustió interna que realitza les quatre etapes del cicle termodinàmic (admissió, compressió, expansió i escapament) en dos moviments lineals del pistó (una volta dels cigonyal). Es diferencia del més comú motor de quatre temps del cicle d'Otto, en què aquest últim realitza les quatre etapes en dues revolucions del cigonyal.


Característiques[modifica | modifica el codi]

El motor de dos temps es diferencia en la construcció del motor de quatre temps en les següents característiques:

  • Les dues cares del pistó realitzen una funció simultàniament, a diferència del motor de quatre temps que únicament és activa la cara superior.
  • L'entrada i la sortida de gasos al motor es realitza a través de les llumbreres (orificis situats en el cilindre). Aquest motor manca de les vàlvules dels motors de quatre temps. El pistó depenent de la posició que ocupa en el cilindre en cada moment obre o tanca el pas de gasos a través dels espiralls.
  • El càrter del cigonyal ha de estar segellat i compleix les funció de càmera de precompressió. En el motor de quatre temps, pel contrari, el càrter serveix de dipòsit de lubricant.

La lubricació, que en el motor de quatre temps s'efectua mitjançant el càrter, en el motor de dos temps s'aconsegueix mesclant oli amb el combustible en una proporció que varia entre el 2% i el 5%. Aquesta mescla està en contacte amb totes les parts mòbils del motor i aconsegueix una lubricació adequada.


Funcionament[modifica | modifica el codi]

Fase de admissió-compressió[modifica | modifica el codi]

El pistó es desplaça cap amunt (la culata) des del punt mort inferior, en el seu recorregut deixa ben obert l'espirall d'admissió. Mentre la cara superior del pistó realitza la compressió en el cilindre, la cara inferior succiona la mescla aire combustible a través de l'espirall. Perquè aquesta operació sigui possible el càrter ha de estar segellat.

Fase d'explosió-escapament[modifica | modifica el codi]

En arribar el pistó al punt mort superior es finalitza la compressió i es provoca la combustió de la mescla gràcies a una espurna elèctrica produïda per la bugia. L'expansió dels gasos de combustió impulsa amb força el pistó que transmet el moviment al cigonyal a través de la biela. En el seu recorregut el pistó obre l'espirall d'escapament perquè puguin sortir els gasos de combustió i l'espiral de transferència per on la mescla aire-combustible passa del càrter al cilindre. Quan el pistó arriba al punt inferior comença a ascendir de nou, es tanca l'espirall de transferència i comença un nou cicle.

Combustible[modifica | modifica el codi]

Molts dels motors de dos temps, utilitzen una mescla de gasolina sense plom i oli en una proporció de 1:40 a 1:50, la gasolina és el component principal.

Tipus de motors de dos temps[modifica | modifica el codi]

Per entendre el funcionament del motor de dos temps, és necessari saber quin tipus de motor es tracta, perquè els diferents tipus de motors actuen de diferents maneres. Els tipus de dissenys del motor de dos temps varia d'acord amb el mètode de entrada de la mescla aire/combustible, el mètode d'escombrada del cilindre (intercanvi de gasos de combustió per mescla fresca) i el mètode d'esgotament del cilindre. Aquestes són les principals variacions, que poden trobar-se individualment o combinades entre si.

  • Espiralls controlats pel pistó: és el més simple dels dissenys. Totes les funcions són controlades únicament pel pistó tapant i destapant els espiralls, que són forats en un costat del cilindre, mentre el cilindre es mou amunt i avall.
  • Escombrada de llaç: utilitza espiralls destinats a la transferència per a escombrar la mescla fresca cap amunt en un dels costats del cilindre i cap avall en l'altre costat, fent que la mescla cremada sigui empesa endavant i expulsada per un espirall d'escapament. L'escombrament de llaç o "Schnurle", pel seu inventor, és un dels sistemes d'escombrament més utilitzats.

Avantatges i inconvenients[modifica | modifica el codi]

Avantatges[modifica | modifica el codi]

El motor de dos temps no precisa vàlvules ni dels mecanismes que les governen, per tant és més lleuger i de construcció més senzilla, pel que resulta més econòmic. Al produir-se una explosió per cada volta del cigonyal, cada dues voltes del cigonyal, el motor de dos temps, desenvolupa més potència per una mateixa cilindrada i la seva marxa és més regular. Poden operar en qualsevol direcció ja que el càrter no emmagatzema lubricant.

Inconvenients[modifica | modifica el codi]

Aquest motor consumeix oli, ja que la lubricació s'aconsegueix incloent una part d'oli en el combustible. Aquest oli penetra amb la mescla en la cambra de combustió i es crema; poden produir emissions contaminants i brutícia dins del cilindre, que en aquest cas afecta a la bugia i impedeix un funcionament correcte. El seu rendiment és inferior ja que la compressió, en la fase de compressió-admissió, no és tota efectiva fins que el pistó tanca els espiralls de transferència i durant l'escapament el seu recorregut és ascendent i és per això, que en les especificacions dels motors de dos temps apareixen moltes vegades dos valors de compressió: la compressió relativa (relació entre els volums del cilindre i de la cambra de combustió) i la compressió corregida, medint el cilindre solament des del tancament dels espiralls. Aquesta pèrdua de compressió també provoca una pèrdua de potència. A més a més, durant la fase de potència-escapament, part del volum de la mescla (mescla neta), es perd per l'espirall d'escapament juntament amb els gasos resultants de la combustió provocant no només una pèrdua de rendiment, sinó també emissions contaminants.

Aplicacions[modifica | modifica el codi]

Al ser un motor lleuger i econòmic és molt usat en aplicacions en què es necessita molta potència, com per exemple: motocicletes, motors fora borda, motoserres, talladores de gespa, etc. El seu ús en automòbils i camions ha estat ocasional però mai no s'ha consolidat. També a vegades s'ha usat aquest tipus de motors per a la generació d'electricitat o per a la navegació marítima. Els motors usats en molts vaixells mercants són del tipus diesel. De dos temps però amb vàlvules d'escapament. En sistemes de cogeneració els motors de dos temps són del tipus naval amb gas natural com a combustible.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Motor de dos temps