Economia de bolos: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Exploració interactiva de l'historial
← Edició anteriorEdició següent →
Contingut suprimit Contingut afegit
VisualWikitext
És una definició que no es fa servir mai.
He afegit informació adicional aportada a partir de diferents fonts bibliogràfiques.
Línia 1: Línia 1:
L''''economia de bolos''', '''economia col·laborativa''' o, en [[anglès]], ''gig economy,'' fa referència a un tipus d'[[economia]] basat en un [[mercat laboral]] en què prevalen contractes breus o petites feines puntuals, normalment per oposició a un mercat laboral amb llocs de treball estables.<ref>{{Ref-web|url=http://www.termcat.cat/ca/Cercaterm/Fitxa/economia+de+bolos/MzcyMjY4NQ==/|títol=TERMCAT - Cercaterm - economia de bolos|consulta=2018-08-15|llengua=es}}</ref><ref>{{Ref-web|url=https://www.viaempresa.cat/economia/gig-economy-contractes-feina-puntual_53394_102.html|títol=Què és la 'gig economy'?|consulta=2018-08-15}}</ref>
L''''economia de bolos''', '''economia col·laborativa''' o, en [[anglès]], ''gig economy,'' fa referència a un tipus d'[[economia]] basat en un [[mercat laboral]] en què prevalen contractes breus o petites feines puntuals, normalment per oposició a un mercat laboral amb llocs de treball estables.<ref>{{Ref-web|url=http://www.termcat.cat/ca/Cercaterm/Fitxa/economia+de+bolos/MzcyMjY4NQ==/|títol=TERMCAT - Cercaterm - economia de bolos|consulta=2018-08-15|llengua=es}}</ref><ref>{{Ref-web|url=https://www.viaempresa.cat/economia/gig-economy-contractes-feina-puntual_53394_102.html|títol=Què és la 'gig economy'?|consulta=2018-08-15}}</ref>

La gig economy i la economia de plataformes van néixer amb la intenció d'accelerar el flux del capital i accentuar encara més el procés de neoliberalització de l'economia global. Aquests canvis macroeconòmics no es centren en una sola pota del flux de moviment del capital sinó que les modificacions d'aquest sistema es realitzen a través de la introducció de diferents conceptes amb afectació a les diferents potes estructurals del sistema capitalista<ref>{{Ref-web|títol=The Gig Economy: A Critical Introduction {{!}} Wiley|url=https://www.wiley.com/en-es/The+Gig+Economy%3A+A+Critical+Introduction-p-9781509536368|consulta=2024-02-28|llengua=en-es}}</ref>

El canvi de model del capitalisme més tradicional i ortodox cap a un model encara més liberal ha causat un impacte a tots els nivells: impacte social, impacte cultural, impacte econòmic, impacte urbà, impacte polític, impacte legislatiu, etc. L’economia de plataformes està creant noves maneres de consum que altera moltes de les branques que afecten la vida quotidiana de milions de ciutadans d'arreu del món.<ref>{{Ref-publicació|article=What Do Platforms Do? Understanding the Gig Economy|url=https://www.annualreviews.org/doi/10.1146/annurev-soc-121919-054857|publicació=Annual Review of Sociology|data=2020-07-30|issn=0360-0572|pàgines=273–294|volum=46|exemplar=1|doi=10.1146/annurev-soc-121919-054857|llengua=en|nom=Steven|cognom=Vallas|nom2=Juliet B.|cognom2=Schor}}</ref>


Ha estat classificada per organismes com el [[Comitè de les Regions|Comitè de les Regions Europeu]] com un tipus d'[[economia col·laborativa]] (per tal d'evitar confusions, en anglès, ''sharing economy'').<ref>{{Ref-web|url=https://eur-lex.europa.eu/legal-content/ES/TXT/?uri=CELEX:52015IR2698|títol=EUR-Lex - 52015IR2698 - EN - EUR-Lex|consulta=2018-08-15|llengua=en}}</ref> Tot i així, diferents autors argumenten que tindria poc sentit fer èmfasi en la col·laboració que hi pot intervenir per a considerar-la com a tal.<ref>{{Ref-publicació|cognom=Ravenelle|nom=Alexandrea J.|article=Sharing economy workers: selling, not sharing|publicació=Cambridge Journal of Regions, Economy and Society|llengua=en|url=https://academic.oup.com/cjres/article-abstract/10/2/281/2952924|volum=10|exemplar=2|data=2017-01-25|pàgines=281–295|doi=10.1093/cjres/rsw043|issn=1752-1378}}</ref><ref>{{Ref-web|url=https://www.ft.com/content/8273edfe-2c9f-11e6-a18d-a96ab29e3c95|títol=The gig economy is neither ‘sharing’ nor ‘collaborative’ (cal subscripció)|consulta=2018-08-15|llengua=anglès}}</ref> Alguns autors també s'hi refereixen com a ''economia col·laborativa extractiva'', en contraposició a aquella comunitària o de [[procomú]].<ref>{{Ref-web|url=https://oikonomics.uoc.edu/divulgacio/oikonomics/ca/numero06/dossier/acanigueral.html|títol=UOC - Oikonomics - Cap a una economia col·laborativa «responsable» - Albert Cañigueral|consulta=2018-09-15|nom=Universitat Oberta de|cognom=Catalunya}}</ref><ref>{{Ref-publicació|article=Economías colaborativas: de las prácticas a las políticas|publicació=@GI_weltweit|llengua=es-CL|url=https://www.goethe.de/ins/ar/es/kul/mag/21339140.html}}</ref>
Ha estat classificada per organismes com el [[Comitè de les Regions|Comitè de les Regions Europeu]] com un tipus d'[[economia col·laborativa]] (per tal d'evitar confusions, en anglès, ''sharing economy'').<ref>{{Ref-web|url=https://eur-lex.europa.eu/legal-content/ES/TXT/?uri=CELEX:52015IR2698|títol=EUR-Lex - 52015IR2698 - EN - EUR-Lex|consulta=2018-08-15|llengua=en}}</ref> Tot i així, diferents autors argumenten que tindria poc sentit fer èmfasi en la col·laboració que hi pot intervenir per a considerar-la com a tal.<ref>{{Ref-publicació|cognom=Ravenelle|nom=Alexandrea J.|article=Sharing economy workers: selling, not sharing|publicació=Cambridge Journal of Regions, Economy and Society|llengua=en|url=https://academic.oup.com/cjres/article-abstract/10/2/281/2952924|volum=10|exemplar=2|data=2017-01-25|pàgines=281–295|doi=10.1093/cjres/rsw043|issn=1752-1378}}</ref><ref>{{Ref-web|url=https://www.ft.com/content/8273edfe-2c9f-11e6-a18d-a96ab29e3c95|títol=The gig economy is neither ‘sharing’ nor ‘collaborative’ (cal subscripció)|consulta=2018-08-15|llengua=anglès}}</ref> Alguns autors també s'hi refereixen com a ''economia col·laborativa extractiva'', en contraposició a aquella comunitària o de [[procomú]].<ref>{{Ref-web|url=https://oikonomics.uoc.edu/divulgacio/oikonomics/ca/numero06/dossier/acanigueral.html|títol=UOC - Oikonomics - Cap a una economia col·laborativa «responsable» - Albert Cañigueral|consulta=2018-09-15|nom=Universitat Oberta de|cognom=Catalunya}}</ref><ref>{{Ref-publicació|article=Economías colaborativas: de las prácticas a las políticas|publicació=@GI_weltweit|llengua=es-CL|url=https://www.goethe.de/ins/ar/es/kul/mag/21339140.html}}</ref>

Revisió del 20:04, 28 feb 2024

L'economia de bolos, economia col·laborativa o, en anglès, gig economy, fa referència a un tipus d'economia basat en un mercat laboral en què prevalen contractes breus o petites feines puntuals, normalment per oposició a un mercat laboral amb llocs de treball estables.[1][2]

La gig economy i la economia de plataformes van néixer amb la intenció d'accelerar el flux del capital i accentuar encara més el procés de neoliberalització de l'economia global. Aquests canvis macroeconòmics no es centren en una sola pota del flux de moviment del capital sinó que les modificacions d'aquest sistema es realitzen a través de la introducció de diferents conceptes amb afectació a les diferents potes estructurals del sistema capitalista[3]

El canvi de model del capitalisme més tradicional i ortodox cap a un model encara més liberal ha causat un impacte a tots els nivells: impacte social, impacte cultural, impacte econòmic, impacte urbà, impacte polític, impacte legislatiu, etc. L’economia de plataformes està creant noves maneres de consum que altera moltes de les branques que afecten la vida quotidiana de milions de ciutadans d'arreu del món.[4]

Ha estat classificada per organismes com el Comitè de les Regions Europeu com un tipus d'economia col·laborativa (per tal d'evitar confusions, en anglès, sharing economy).[5] Tot i així, diferents autors argumenten que tindria poc sentit fer èmfasi en la col·laboració que hi pot intervenir per a considerar-la com a tal.[6][7] Alguns autors també s'hi refereixen com a economia col·laborativa extractiva, en contraposició a aquella comunitària o de procomú.[8][9]

A diferència d'altres tipus de treball temporal ja presents abans, en el context actual s'acostuma a associar a l'ús de plataformes i aplicacions digitals.[10][11]

Exemples

Polèmica

Tot i l'argument que aquestes iniciatives aporten una major flexibilitat en el mercat laboral oferint serveis segons la demanda, els crítics consideren que no fan més que contribuir a un augment de la precarietat mitjançant la figura de falsos autònoms. Per contra, les plataformes consideren que simplement actuen com a intermediaris entre les diferents parts.[12][13]

Aquesta situació ha portat a judici treballadors i empreses d'aquest sector en diferents ocasions, com és el cas d'Uber al Regne Unit,[14] o de Deliveroo a Barcelona.[15][16]

Tot i ser una pràctica no acceptada o permesa per les empreses de tramesa a domicili, s'han donat casos de repartidors d'alguns d'aquests serveis que n'han subcontractat a d'altres l'ús de l'aplicació. Aquests darrers acostumen a ser treballadors en condicions més precàries, normalment immigrants sense papers o permisos de treball, que no podrien exercir de repartidors de cap altra forma.[17] Fets com aquests van transcendir a nivell espanyol arran de la mort d'un repartidor subcontractat a Barcelona el maig de 2019.[18]

Per altra banda, en el cas d'empreses d'allotjament s'han donat casos d'inquilins que han posat habitacions o habitatges sencers en subarrendament tot i que el contracte d'arrendament no ho permetés i sense la corresponent llicència d'habitatge d'ús turístic que es demana des de moltes administracions.[19]

Enllaços externs

Referències

  1. ↑ «TERMCAT - Cercaterm - economia de bolos» (en castellà). [Consulta: 15 agost 2018].
  2. ↑ «Què és la 'gig economy'?». [Consulta: 15 agost 2018].
  3. ↑ «The Gig Economy: A Critical Introduction | Wiley» (en anglès). [Consulta: 28 febrer 2024].
  4. ↑ Vallas, Steven; Schor, Juliet B. «What Do Platforms Do? Understanding the Gig Economy» (en anglès). Annual Review of Sociology, 46, 1, 30-07-2020, pàg. 273–294. DOI: 10.1146/annurev-soc-121919-054857. ISSN: 0360-0572.
  5. ↑ «EUR-Lex - 52015IR2698 - EN - EUR-Lex» (en anglès). [Consulta: 15 agost 2018].
  6. ↑ Ravenelle, Alexandrea J. «Sharing economy workers: selling, not sharing» (en anglès). Cambridge Journal of Regions, Economy and Society, 10, 2, 25-01-2017, pàg. 281–295. DOI: 10.1093/cjres/rsw043. ISSN: 1752-1378.
  7. ↑ «The gig economy is neither ‘sharing’ nor ‘collaborative’ (cal subscripció)» (en anglès). [Consulta: 15 agost 2018].
  8. ↑ Catalunya, Universitat Oberta de. «UOC - Oikonomics - Cap a una economia col·laborativa «responsable» - Albert Cañigueral». [Consulta: 15 setembre 2018].
  9. ↑ «Economías colaborativas: de las prácticas a las políticas» (en castellà). @GI_weltweit.
  10. ↑ «The History and Future of the Gig Economy [Infographic]». [Consulta: 28 desembre 2019].
  11. ↑ Inc., Wonolo «The 50 Best Gig Economy Apps to Land Your Next Gig - Wonolo» (en anglès). Wonolo, 11-10-2017.
  12. ↑ Wilson, Bill «What is the 'gig' economy?» (en anglès). BBC News, 10-02-2017.
  13. ↑ «Economia gig: llums i ombres». La Vanguardia.
  14. ↑ Johnston, Chris «Uber drivers win key employment case» (en anglès). BBC News, 28-10-2016.
  15. ↑ BARCELONA, EL PERIÓDICO / «Repartidores de Deliveroo protestan en Barcelona por sus trabajos precarios» (en castellà). elperiodico, 23-06-2017.
  16. ↑ Ubieto, Gabriel «El modelo laboral de Deliveroo se juzga en Barcelona» (en castellà). elperiodico, 23-05-2018.
  17. ↑ Alderman, Liz «Food-Delivery Couriers Exploit Desperate Migrants in France» (en anglès). The New York Times, 16-06-2019. ISSN: 0362-4331.
  18. ↑ «Así funciona el mercado negro de 'repartidores': "Se van a los McDonald's a preguntar si alguien subalquila su cuenta"» (en castellà), 29-05-2019. [Consulta: 28 desembre 2019].
  19. ↑ Castán, Carmen Jané,Patricia. «Onada de fraus a Barcelona amb el relloguer il·legal de pisos a turistes a través d'Airbnb», 22-06-2017. [Consulta: 28 desembre 2019].
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Economia_de_bolos&oldid=33168557»