Halotà: diferència entre les revisions
m Preparació del Diumenge de les referències en aquesta categoria |
Afegeixo referències i trec plantilla |
||
Línia 1: | Línia 1: | ||
{{Falten referències|data=2024}} |
|||
{{Infotaula fàrmac}} |
{{Infotaula fàrmac}} |
||
L{{'}}'''halotà''' és un [[agent anestèsic volàtil]] [[halogen]] líquid de la família dels [[Clorofluorocarboni|haloalcans]] utilitzat per la inducció i manteniment de l'[[anestèsia general]]. La seva toxicitat cardíaca i [[toxicitat hepàtica]], responsable de l'aparició d'[[hepatitis]] fulminants, l'ha fet pràcticament desaparèixer de l'anestèsia humana, excepte en països subdesenvolupats on s'usa per raó del seu baix cost. |
L{{'}}'''halotà''' és un [[agent anestèsic volàtil]] [[halogen]] líquid de la família dels [[Clorofluorocarboni|haloalcans]] utilitzat per la inducció i manteniment de l'[[anestèsia general]].<ref name="WHO2008">{{cite book|title=WHO Model Formulary 2008|year=2009|isbn=9789241547659|vauthors=((World Health Organization))|veditors=Stuart MC, Kouimtzi M, Hill SR|hdl=10665/44053|author-link=World Health Organization|publisher=World Health Organization|hdl-access=free|pages=17–8}}</ref> La seva toxicitat cardíaca i [[toxicitat hepàtica]], responsable de l'aparició d'[[hepatitis]] fulminants, l'ha fet pràcticament desaparèixer de l'anestèsia humana,<ref name="Pro2005">{{cite web|title=Halothane - FDA prescribing information, side effects and uses|website=www.drugs.com|url=https://www.drugs.com/pro/halothane.html|access-date=13 December 2016|date=June 2005|url-status=live|archive-url=https://web.archive.org/web/20161221003503/https://www.drugs.com/pro/halothane.html|archive-date=21 December 2016}}</ref> excepte en països subdesenvolupats on s'usa per raó del seu baix cost.<ref name="WHO2008" /> |
||
== Història == |
== Història == |
||
L'halotà és una molècula coneguda des de fa molts de temps. Es va sintetitzar per primera vegada el [[1951]] per Charles Suckling i es va utilitzar a partir de [[1956]]. Fins als anys 1980 va estar al capdavant delsanestèsics halògens. Cap a la meitat dels anys 1980 va ser susbstituïda per l'[[isoflurà]] i sobretot pel [[desflurà]] i el [[sevoflurà]], que són molècules més eficaces i molt més segures. |
L'halotà és una molècula coneguda des de fa molts de temps. Es va sintetitzar per primera vegada el [[1951]] per Charles Suckling i es va utilitzar a partir de [[1956]].<ref name="Wal2012">{{cite book|vauthors=Walker SR|title=Trends and Changes in Drug Research and Development|date=2012|publisher=Springer Science & Business Media|isbn=9789400926592|page=109|url=https://books.google.com/books?id=FB_2CAAAQBAJ&pg=PA109|url-status=live|archive-url=https://web.archive.org/web/20170910151826/https://books.google.com/books?id=FB_2CAAAQBAJ&pg=PA109|archive-date=2017-09-10}}</ref><ref name="Fluothane">{{cite web|title=Fluothane: FDA-Approved Drugs|website=U.S. Food and Drug Administration|url=https://www.accessdata.fda.gov/scripts/cder/daf/index.cfm?event=overview.process&ApplNo=011338|access-date=12 February 2022}}</ref> Fins als anys 1980 va estar al capdavant delsanestèsics halògens. Cap a la meitat dels anys 1980 va ser susbstituïda per l'[[isoflurà]] i sobretot pel [[desflurà]] i el [[sevoflurà]], que són molècules més eficaces i molt més segures.<ref name="Gyorfi_1997">{{cite book|vauthors=Gyorfi MJ, Kim PY|chapter=Halothane Toxicity|date=2022|chapter-url=http://www.ncbi.nlm.nih.gov/books/NBK545281/|title=StatPearls|place=Treasure Island (FL)|publisher=StatPearls Publishing|pmid=31424865|access-date=2023-01-18}}</ref><ref>{{Cite journal|vauthors=Hankins DC, Kharasch ED|date=1997-05-09|title=Determination of the halothane metabolites trifluoroacetic acid and bromide in plasma and urine by ion chromatography|journal=Journal of Chromatography B: Biomedical Sciences and Applications|language=en|volume=692|issue=2|pages=413–418|doi=10.1016/S0378-4347(96)00527-0|pmid=9188831|issn=0378-4347}}</ref> |
||
== Propietats == |
== Propietats == |
||
El mode d'acció de l'halotà s'explica en part pel seu efectet [[al·lostèria|al·lostèric]] positiu sobre els canals ionòtrops [[Receptors GABAA|GABA<sub>A</sub>]], que comporten un augment de la freqüència i intensitat dels [[Potencial postsinàptic|potencials postsinàptics]] inhibidors (PPSI) a nivell del cervell. |
El mode d'acció de l'halotà s'explica en part pel seu efectet [[al·lostèria|al·lostèric]] positiu sobre els canals ionòtrops [[Receptors GABAA|GABA<sub>A</sub>]], que comporten un augment de la freqüència i intensitat dels [[Potencial postsinàptic|potencials postsinàptics]] inhibidors (PPSI) a nivell del cervell.{{CC}} |
||
== Notes i referències == |
== Notes i referències == |
Revisió del 20:21, 21 abr 2024
Malaltia objecte | asma aguda severa i asma |
---|---|
Dades clíniques | |
Via | inhalació |
Grup farmacològic | compost químic |
Codi ATC | N01AB01 |
Dades químiques i físiques | |
Fórmula | C2HBrClF3 |
Massa molecular | 195,890224 Da |
Densitat | 1,87 g/cm³ |
Punt de fusió | −180 °F |
Punt d'ebullició | 122 °F |
Solubilitat en aigua | 0,3 g/100 g |
Identificadors | |
Número CAS | 151-67-7 |
PubChem (SID) | 3562 |
IUPHAR/BPS | 2401 |
DrugBank | 01159 |
ChemSpider | 3441 |
UNII | UQT9G45D1P |
KEGG | C07515 i D00542 |
ChEBI | 5615 |
ChEMBL | CHEMBL931 |
AEPQ | 100.005.270 |
L'halotà és un agent anestèsic volàtil halogen líquid de la família dels haloalcans utilitzat per la inducció i manteniment de l'anestèsia general.[1] La seva toxicitat cardíaca i toxicitat hepàtica, responsable de l'aparició d'hepatitis fulminants, l'ha fet pràcticament desaparèixer de l'anestèsia humana,[2] excepte en països subdesenvolupats on s'usa per raó del seu baix cost.[1]
Història
L'halotà és una molècula coneguda des de fa molts de temps. Es va sintetitzar per primera vegada el 1951 per Charles Suckling i es va utilitzar a partir de 1956.[3][4] Fins als anys 1980 va estar al capdavant delsanestèsics halògens. Cap a la meitat dels anys 1980 va ser susbstituïda per l'isoflurà i sobretot pel desflurà i el sevoflurà, que són molècules més eficaces i molt més segures.[5][6]
Propietats
El mode d'acció de l'halotà s'explica en part pel seu efectet al·lostèric positiu sobre els canals ionòtrops GABAA, que comporten un augment de la freqüència i intensitat dels potencials postsinàptics inhibidors (PPSI) a nivell del cervell.
Notes i referències
- ↑ 1,0 1,1 WHO Model Formulary 2008. World Health Organization, 2009, p. 17–8. ISBN 9789241547659.
- ↑ «Halothane - FDA prescribing information, side effects and uses». www.drugs.com, June 2005. Arxivat de l'original el 21 December 2016. [Consulta: 13 December 2016].
- ↑ Trends and Changes in Drug Research and Development. Springer Science & Business Media, 2012, p. 109. ISBN 9789400926592.
- ↑ «Fluothane: FDA-Approved Drugs». U.S. Food and Drug Administration. [Consulta: 12 febrer 2022].
- ↑ «Halothane Toxicity». A: StatPearls. Treasure Island (FL): StatPearls Publishing, 2022.
- ↑ «Determination of the halothane metabolites trifluoroacetic acid and bromide in plasma and urine by ion chromatography» (en anglès). Journal of Chromatography B: Biomedical Sciences and Applications, vol. 692, 2, 09-05-1997, pàg. 413–418. DOI: 10.1016/S0378-4347(96)00527-0. ISSN: 0378-4347. PMID: 9188831.