Álvaro Sueiro Vilariño
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | (es) Álvaro Sueiro y Vilariño  12 gener 1892 A Pobra de Trives (Ourense) |
| Mort | 1953 (60/61 anys) Saragossa (Espanya) |
| Sepultura | cripta de la Catedral-Basílica del Pilar |
 Capità general de la V Regió Militar | |
| 16 octubre 1949 – 30 gener 1953 ← Juan Bautista Sánchez González – Francisco Franco Salgado-Araujo → | |
| Activitat | |
| Ocupació | militar |
| Carrera militar | |
| Branca militar | Arma d'infanteria de l'exèrcit espanyol |
| Rang militar | general de divisió (1942–) tinent general |
| Conflicte | Guerra del Rif i Guerra Civil espanyola |
Premis | |
Álvaro Sueiro Villarino (A Pobra de Trives, 12 de gener de 1892-Saragossa, 24 de gener de 1953) va ser un militar espanyol. Va arribar a prendre part en la guerra del Marroc i, dins del bàndol revoltat, en la Guerra Civil Espanyola.[1]
Biografia[modifica]
Carrera militar[modifica]
Álvaro Sueiro Villarino va ingressar en la Acadèmia d'Infanteria en 1908, en la promoció següent a la de Franco. Després de graduar-se com a Segon Tinent en 1911, va estar destinat a Astúries, igual que altres futurs africanistes de la seva generació, com Franco, Camilo Alonso Vega, Miguel Campins Aura o Francisco Franco Salgado-Araujo.[2] Molt ràpid va passar al Marroc, on combatria fins al final de les campanyes de pacificació.
En 1920, sent Capità, va ser un dels primers oficials del recentment creat Terç d'Estrangers (Legió Espanyola), on es va fer càrrec del comandament de la 6a Companyia de la II Bandera[3] En 1926, ja Comandant, participà en el desembarcament d'Alhucemas.[4]
Pels mèrits contrets durant la Campanya del Marroc va ser ascendit a Tinent Coronel (1927) i va rebre la Medalla Militar Individual[5] (1929).
En 1927 és un dels membres de la comissió organitzadora de la Acadèmia General Militar, de la qual seria professor des de 1928 fins al seu tancament definitiu en 1931.[2]
Després de la proclamació de la Segona República, Sueiro va ser un dels oficials els ascensos dels quals per mèrits de guerra van ser sotmesos a revisió. Finalment, el seu ascens a Tinent Coronel va ser confirmat en 1933.[6]
Guerra civil[modifica]
Es va unir a l'alçament militar del 18 de juliol de 1936 i va ser un dels organitzadors de les forces revoltades a Aragó.
En 1937, sent ja coronel, va intervenir en els combats que van succeir a l'ofensiva republicana, comandament de la I Brigada de la 51a Divisió.
El novembre de 1937, amb l'ocupació de General de Brigada estampillat, és designat per manar la recentment creada 53.ª Divisió.[7] Roman al comandament d'aquesta Divisió fins al final de la guerra i participa en la defensa del cap de pont de Balaguer, en els combats del Segre i Serós, i en la campanya final de Catalunya. En l'últim mes de guerra és ascendit a l'ocupació de General de Brigada efectiu.[8]
Postguerra[modifica]
Després d'acabar la Guerra Civil la 53a Divisió va ser dissolta i el General Sueiro va passar a manar la 51a Divisió. En 1942 va ascendir a General de Divisió, continuant al capdavant de la 51a Divisió.[9] En aquesta mateixa ocupació exerciria més tard el càrrec de Director General d'Ensenyament Militar. En 1949 va ascendir a Tinent General[10] i va ser nomenat Capità General de la V Regió Militar.[11] cupava aquest càrrec quan va morir el gener de 1953.
El General Sueiro i Saragossa[modifica]
- Quan era Capità General de Saragossa, es va crear el patronat de la Aljafería, amb l'objectiu de restaurar les estades històriques del que era llavors un aquarterament militar. El General Sueiro va recolzar que la part a restaurar se sostragués la caserna.[12]
- Durant cinquanta anys, un carrer del centre de Saragossa va portar el nom del General Sueiro. Des de 2009, el carrer es diu José María Lacarra Arxivat 2015-12-22 a Wayback Machine., en aplicació de la Llei de Memòria Històrica[13]
- És ensebollit a la cripta del Pilar.[14]
Referències[modifica]
- ↑ «Ha fallecido en Zaragoza el Teniente General Sueiro», 1953. [Consulta: 19 desembre 2015].
- ↑ 2,0 2,1 Touron Yebra, Manuel. El General Miguel Campins y su época (1880-1936). Universidad Complutense, 2002 [Consulta: 19 desembre 2015]. Arxivat 2015-12-22 a Wayback Machine.
- ↑ «Cuadro de Honor». Arxivat de l'original el 2015-12-22. [Consulta: 19 desembre 2015].
- ↑ «Efemérides correspondiente al día de la fecha: 10/05/2012», 2012. [Consulta: 19 desembre 2015].
- ↑ «Con asistencia de la Familia Real, del Gobierno y de los delegados extranjeros se verificó el acto de imposición de laureadas, medallas militares y aéreas», 1929. [Consulta: 19 desembre 2015].
- ↑ «Validez de los ascensos por méritos de guerra», 1933. [Consulta: 19 desembre 2015].
- ↑ Engel, 2000, p. 96.
- ↑ «Ministerio de Defensa Nacional. Decretos», 1939. [Consulta: 19 desembre 2015].
- ↑ «Decretos», 1942. [Consulta: 19 desembre 2015].
- ↑ «Decreto del 17 de junio de 1949...», 1949. [Consulta: 19 desembre 2015].
- ↑ «Decreto de 14 de octubre de 1949...», 1949. [Consulta: 19 desembre 2015].
- ↑ Sobradiel, Pedro I. La Aljafería: 1900-2000, su reflejo en la prensa diaria de Zaragoza. Saragossa: Instituto de Estudios Islámicos y del Oriente Próximo.A., 2010, p. 17. ISBN 978-84-95736-49-9.
- ↑ «La calle General Sueiro se llamará José María Lacarra», 2009. [Consulta: 20 desembre 2015].
- ↑ «Dos días para visitar la cripta del Pilar», 2011. [Consulta: 20 desembre 2015].
Bibliografia[modifica]
- Engel, Carlos. Historia de las divisiones del ejército nacional. Almena Ediciones, 2000.