Ça n'arrive qu'aux autres

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de pel·lículaÇa n'arrive qu'aux autres
Fitxa
DireccióNadine Trintignant Modifica el valor a Wikidata
Protagonistes
ProduccióClaude Pinoteau Modifica el valor a Wikidata
GuióNadine Trintignant Modifica el valor a Wikidata
MúsicaMichel Polnareff Modifica el valor a Wikidata
FotografiaWilliam Lubtchansky Modifica el valor a Wikidata
MuntatgeNicole Lubtchansky Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
País d'origenFrança i Itàlia Modifica el valor a Wikidata
Estrena1971 Modifica el valor a Wikidata
Durada90 min i 94 min Modifica el valor a Wikidata
Idioma originalfrancès Modifica el valor a Wikidata
Coloren color Modifica el valor a Wikidata
Format2.35:1 Modifica el valor a Wikidata
Descripció
Gèneredrama Modifica el valor a Wikidata

IMDB: tt0068026 Filmaffinity: 150651 Allocine: 51436 Letterboxd: it-only-happens-to-others Allmovie: v96895 TCM: 79523 TMDB.org: 338926 Modifica el valor a Wikidata

Ça n'arrive qu'aux autres (en francès Només els passa als altres), estrenada amb el títol italià Tempo d'amore és una pel·lícula de coproducció franco-italiana del 1971 dirigida per Nadine Trintignant.[1] La pel·lícula es va fer en homenatge a Pauline, la filla de Nadine i Jean-Louis Trintignant morta el 1969.[2] La banda sonora fou composta per Michel Polnareff.[3]

Sinopsi[modifica]

Catherine i Marcello formen una parella unida. La seva filla, Camille, de nou mesos, representa per a ells l'eix al voltant del qual gira el seu món. Catherine i Marcello admeten que són feliços i no veuen més enllà de la seva felicitat. Però un dia, el que passa als altres recau en ells: la petita Camille mor. Catherine i Marcello es neguen a acceptar aquest destí: trenquen amb la seva vida passada, els seus amics, els seus éssers estimats i es tanquen al seu apartament. Hi viuen retirats, passant per períodes d'incomprensió. Marcello renuncia a la seva feina; Catherine, quan surt al carrer, passa els seus dies exponent els mèrits de la seva filla a les mares que passegen els seus fills als parcs ... I llavors una nit, cansats d'aquesta decoració que no canvia mai, Catherine i Marcello decideixen marxar lluny, a l'aventura. En un poble on s'aturen, es troben amb un casament. A poc a poc, la vida recupera els seus drets: Catherine i Marcello beuen, ballen, riuen. La seva alegria, al principi artificial, es fa més real. Però a primera hora del matí, la memòria de Camille reapareix en forma de foto antiga oblidada.

Repartiment[modifica]

Recepció[modifica]

Fou projectada com a part de la selecció oficial al Festival Internacional de Cinema de Sant Sebastià 1971.[4]

Referències[modifica]

  1. «NY Times: It Only Happens to Others». NY Times.com. Arxivat de l'original el 21 octubre 2012. [Consulta: 24 març 2009].
  2. Das passiert immer nur den anderen, Lexikon des internationalen Films
  3. Ça n'arrive qu'aux autres, a discogs
  4. Un nivel medio de poca calidad, La Vanguardia, 14 de juliol de 1971