Abell 2744
 Abell 2744 | |
|---|---|
 | |
| Tipus | cúmul de galàxies, galàxia i font astrofísica de rajos X  |
| Constel·lació | Escultor |
| Època | J2000.0 |
| Característiques físiques i astromètriques | |
| Desplaçament cap al roig | 0,308[1] |
| Velocitat radial | 78.614 km/s[2] |
| Ascensió recta (α) | 0h 14m 20.0299s[3] |
| Declinació (δ) | -31° 36' 42.1992''[3] |
| Format per | |
| Catàlegs astronòmics | |
AM 0011-303 (A catalogue of southern peculiar galaxies and associations) RBS 34 (ROSAT All-Sky Survey Bright Source Catalogue) 1RXS J001419.1-302216 (1RXS) [DBG99] 5 (A Flux‐limited Sample of Bright Clusters of Galaxies from the Southern Part of theROSATAll‐Sky Survey: The Catalog and logN–logS) MCXC J0014.3-3023 (The MCXC: a meta-catalogue of X-ray detected clusters of galaxies) PSZ2 G008.94-81.22 (Planck 2015 results XXVII. The second Planck catalogue of Sunyaev-Zeldovich sources)
| |
Abell 2744, sobrenomenat com a Cúmul de Pandora, és un cúmul de galàxies gegants resultat de l'apilament simultani d'almenys quatre cúmuls de galàxies menors separats, que va tenir lloc durant un interval de 350 milions d'anys. Les galàxies en el cúmul contribueixen amb menys del 5% de la seva massa. El gas (al voltant del 20%) és tan calent que és detectable únicament en rajos X. La distribució de matèria fosca invisible contribueix amb al voltant del 75% de la massa del cúmul.
Aquest cúmul mostra també un halo de ràdio, juntament amb altres cúmuls d'Abell. Té un prominent halo central, a més d'una cua estesa, que podria ser radiació residual o una extensió de l'halo central[4]
Abell 2744 va ser estudiat pel grup de Julian Merten i col·laboradors de la Universitat de Heidelberg, Alemanya. En el seu estudi van combinar dades del Telescopi espacial Hubble, Subaru i VLT juntament amb 34 imatges produïdes de manera natural per lents gravitacionals d'11 galàxies. Amb això van obtenir mapa detallat del cúmul i van trobar una morfologia semblant a la trobada en el Cúmul Bala (1I 0657-56). El cúmul és el resultat d'una col·lisió de cúmuls, la qual va produir una sèrie de subestructures d'al voltant de 10¹⁴ masses solars.[5]
El cúmul va rebre el nom de «Cúmul de Pandora» pel grup de Merten. D'acord amb un dels membres d'aquest grup, Renato Dupke: «L'anomenàrem “Cúmul de Pandora” perquè igual que la caixa de Pandora molts fenòmens estranys i diferents es van alliberar a partir de la col·lisió».[6]
Referències[modifica]
- ↑ «The L_X_-{sigma} relation for galaxies and clusters of galaxies» (en anglès). Letters of the Astrophysical Journal, 2001, pàg. 129–132. DOI: 10.1086/321710.
- ↑ George Ogden Abell «A catalog of rich clusters of galaxies». The Astrophysical Journal Supplement Series, maig 1989, pàg. 1–138. DOI: 10.1086/191333.
- ↑ 3,0 3,1 Carole Jackson «The 2dF Galaxy Redshift Survey: a targeted study of catalogued clusters of galaxies» (en anglès). Monthly Notices of the Royal Astronomical Society, 1, gener 2002, pàg. 87–101. DOI: 10.1046/J.1365-8711.2002.04958.X.
- ↑ A Comparison of Radio and X-Ray Morphologies of Four Clusters of Galaxies Containing Radio Halos, F. Govoni, T. A. Ensslin, L. Feretti, G. Giovannini
- ↑ Merten, J.; et al. «Creation of cosmic structure in the complex galaxy cluster merger Abell 2744». Monthly Notices of the Royal Astronomical Society, 417, 1, 2011, pàg. 333–347. DOI: 10.1111/j.1365-2966.2011.19266.x [Consulta: 11 febrer 2014].
- ↑ Renato Dupke quoted at Pandora's Cluster - a galactic crash investigation Comunicat de premsa del 22 de juny de 2011
- ↑ ; Jenkins, Ann; Villard, Ray «NASA's Hubble and Spitzer Team up to Probe Faraway Galaxies». NASA, 07-01-2014 [Consulta: 8 gener 2014].
Enllaços externs[modifica]
- Imatge en l'espectre visible, Telescopi Espacial Hubble (Lars Holm Nielsen et al) consultat el 20 de setembre de 2011.
