Adolf Mussafia

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Adolf Mussafia (Split, Dalmàcia, 15 de febrer de 1835 - Florència, Itàlia, 7 de juny de 1905), medievalista, romanista i hispanista dàlmata.

Biografia[modifica | modifica el codi]

D'origen jueu, va voler inicialment estudiar medicina; però obtingué el càrrec de professor d'italià a la Universitat de Viena al 1855 i començà a estudiar filologia seriament, arribant a ensenyar-ne de romànica des del 1860 en aquesta universitat fins a la seva jubilació. Membre de l'Acadèmia Vienesa de Ciències al 1866, s'interessà en especial per els antics dialectes italians; frutt d'aquest interès són els seus Monumenti Antichi di Dialetti Italiani (1864). Escriví una gramàtica molt popular de l'italià (el 1895 ja havia estat impresa 24 vegades). Convertit al cristianisme, fou nomenat membre del parlament austríac. Allà defensà sempre els drets de les minories italianes d'Àustria.

Escriví més de trescents treballs fonamentalment sobre romanística medieval, interessant-se en especial per la literatura italiana i en particular per Giovanni Boccaccio i Dante Alighieri; a Viena va conèixer Ferdinand Wolf, qui l'introduí en la filologia hispànica i publicà una versió mètrica en català dels Set pecats capitals (1876).

Descobrí l'anomenada llei de Tobler-Mussafia, que descriu l'exclusió dels clítics verbals de la posició inicial de frase.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Über die Quelle der atspanischen "Vida de S. Maria Egiziaca", Viena 1863
  • Monumenti antichi di dialetti italiani, Viena 1864
  • Sul testo della Divina Commedia, Viena 1865
  • Beiträge zur Kunde der Nord-Italischen Mundarten im 15. Jahrhundert. 1873.
  • Die österreichisch-ungarische Monarchie in Wort und Bild, Band Dalmatien, 1892
  • Bausteine zur romanischen Philologie, Festgabe, 1905.
  • Italien. Sprachlehre in Regeln und Beispielen, 1925.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]