Adrien-Henri de Jussieu

Adrien-Henri de Jussieu
	;
Nom original	(fr) Adrien de Jussieu
Biografia
Naixement	(fr) Adrien Henri Laurent de Jussieu ; 23 desembre 1797 ; París
Mort	29 juny 1853 (55 anys); París
Sepultura	Cementiri de Montparnasse
156è President Acadèmia Francesa de les Ciències
	1r gener 1853 – 29 juny 1853 ; ← Guillaume Piobert – Charles Combes →
Director of the Muséum National d'Histoire Naturelle (en)
Dades personals
Nacionalitat	francès
Activitat
Ocupació	botànic
Ocupador	Universitat de París
Membre de	Societat Filomàtica de París ; Acadèmia Americana de les Arts i les Ciències ; Acadèmia Francesa de les Ciències ; Acadèmia Alemanya de Ciències Leopoldina
Interessat en	Botànica
Obra
Abrev. botànica	A.Juss.
Família
Família	Família de Jussieu
Pare	Antoine-Laurent de Jussieu
Parents	Christophe Alexis Adrien de Jussieu (cosí germà); Hippolyte Fizeau (gendre)
	Premis Membre de l'Acadèmia Americana de les Arts i les Ciències ;

L'abreviació botànica estandarditzada per citar un tàxon descrit per aquest autor és A.Juss..^[1]

Adrien Henri Laurent de Jussieu (París 23 de desembre de 1797 - París 29 de juny de 1853) va ser un metge i botànic francès.^[2]

Biografia[modifica]

Adrien Jussieu va néixer a París; era fill del botànic Antoine L. de Jussieu, es va doctorar en Medicina en 1824 amb una tesi sobre la família de plantes de les Euphorbiaceae: De euphorbiacearum generibus medicisque earumdem viribus tentamen.

Quan el 1826 el seu pare es va jubilar de la càtedra que fins llavors havia ocupat al Museu Nacional d'Història Natural de França (la Chaire de Botanique à la campagne, «Càtedra de Botànica al camp»), Adrien Jussieu ho va succeir en aquesta mateixa càtedra, però quan el 1853 Adrien morí, la càtedra fou reemplaçada per la nova càtedra de paleontologia, ocupada en primer lloc per Alcide d'Orbigny.

El 1845 va arribar a ser professor de organografia de plantes. També va arribar a ser president de l'Acadèmia Francesa de Ciències.

La seva publicació principal va ser Cours élémentaire de botanique (París) i la Géographie botanique (París, 1846), a més de diverses monografies, la més notable, la que tracta sobre la família malpighiàcies.