Agustín Muñoz-Grandes Galilea
Agustín Muñoz-Grandes Galilea (Sigüenza, 12 de setembre de 1935 - Pozuelo de Alarcón, 8 d'abril de 2022)
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 12 setembre 1935  Sigüenza (província de Guadalajara) |
| Mort | 8 abril 2022 (86 anys) Pozuelo de Alarcón (Comunitat de Madrid) |
Capità General de la II Regió Militar .svg){kind=small} | |
| 13 de maig de 1994 – 1 de setembre de 1998 | |
| Activitat | |
| Ocupació | militar |
| Activitat | 1951-1998 |
| Membre de | |
| Carrera militar | |
| Lleialtat | .svg){kind=small} Espanya.svg){kind=small} Transició espanyola Regne d'Espanya |
| Branca militar |  Exèrcit de Terra |
| Rang militar |  Tinent General
|
| Conflicte | Guerra d'Ifni |
| Participà en | |
| 14 març 2018 | Manifest per la Història i la Llibertat |
| Família | |
| Cònjuge | María Eugenia López Satrústegui. |
| Pare | Agustín Muñoz Grandes |
Premis | |
_pasador.svg){kind=small}
_pasador.svg){kind=small}
_pasador.svg){kind=small}
Agustín Muñoz-Grandes Galilea (Sigüenza, província de Guadalajara, 12 de setembre de 1935) va ser un militar i acadèmic espanyol, fill d'Agustín Muñoz Grandes. Des de 2010 era acadèmic de la Reial Acadèmia de Ciències Morals i Polítiques.
Biografia[modifica]
Va ingressar en l'Acadèmia General Militar el 23 de juliol de 1951. Amb el grau d'alferes en 1953 ingressà a l'Acadèmia d'Infanteria de Toledo, on assolí el grau de tinent en 1955. L'octubre de 1962 fou promogut a capità i el 1964 es diplomà en Estat Major de l'Exèrcit. Fou destinant, entre d'altres, a les forces Regulars Tetuán n. 1 i a la Unitat d'Helicòpters Canàries-Sàhara. En 1974 fou ascendit a comandant.
Durant els primers anys de la transició espanyola formà part del gabinet del Vicepresident per a Afers de Defensa, on es mostrà contrari a les reformes de Manuel Gutiérrez Mellado. En juny de 1979 fou nomenat ajudant de camp del rei Joan Carles I d'Espanya. Durant el Cop d'estat del 23 de febrer de 1981 va donar suport la proposta de la Junta de Caps d'Estat Major de proclamar l'estat de guerra.[1]
El 4 de juliol de 1983 cessà com a ajudant militar del rei i fou nomenat cap d'Estat Major de la Brigada d'Infanteria Cuirassada «Guadarrama» XII, adscrita a la Divisió Cuirassada Brunete i aquarterada a El Goloso. Fou ascendit a coronel l'agost de 1985 i l'octubre de 1986 fou nomenat cap del Segon Terç de la Legió Espanyola Duque de Alba, aquarterat a Ceuta. El 3 d'agost de 1988 va ascendir a general de brigada.[2]
L'11 de maig de 1989 fou destinat a la 1a Divisió de l'Estat Major Conjunt de la Defensa. El 5 de desembre de 1991 va ser ascendit a general de divisió i el 7 de febrer de 1992 fou designat cap de la nova unitat d'elit Força d'Acció Ràpida (FAR),depenent orgànicament del JEMAD. Com a cap d'aquesta unitat va tenir un incident amb el general francès Philippe Morillon, cap de la UNPROFOR a l'antiga Iugoslàvia, on eren integrades l'Agrupación Málaga i l'Agrupación Canarias de les FAR, raó per la qual va dimitir del càrrec i el 10 de setembre de 1993 fou designat cap de la Divisió Cuirassada Brunete en substitució de Máximo de Miguel.
El 13 de maig de 1994 ascendí a tinent general i fou nomenat capità general de la II Regió Militar amb seu a Sevilla. En setembre de 1998 va passar a la reserva activa.[3] Poc després va donar els arxius del seu pare a la Fundación Francisco Franco i fou nomenat president de la Real Germanor de Veterans de les Forces Armades i de la Guàrdia Civil. El 30 de novembre de 2010 ingressà en la Reial Acadèmia de Ciències Morals i Polítiques.[4]
Guardons[modifica]
Agustín Muñoz Grandes va ser guardonat amb la creu, Placa i Gran Creu de l'Orde de Sant Hermenegild, amb vuit Creus del Mèrit Militar, amb la Medalla d'Ifni-Sàhara, amb la Gran Creu de l'Orde de Mèrit Naval, amb la Medalla de Patiments per la Pàtria, amb la Medalla del Sàhara i la creu de comanador de l'Orde d'Adolf de Nassau del Gran Ducat de Luxemburg.[5]
Referències[modifica]
- ↑ Agustín Muñoz-Grandes Galilea a elespiadigital.com, cita com a font el llibre de Ricardo de la Cierva El 23-F sin máscaras
- ↑ Agustín Muñoz-Grandes Galilea a mcn.biografias
- ↑ El retiro del jefe del Ejército desencadenará una cascada de relevos, El País, 1 de setembre de 1998
- ↑ El Teniente General D. Agustín Muñoz-Grandes Galilea miembro de la Real Academia de Ciencias Morales y Políticas Arxivat 2015-11-25 a Wayback Machine., 3 d'abril de 2010
- ↑ Biografia Arxivat 2015-11-25 a Wayback Machine. al web de la RACMYP
| Premis i fites | ||
|---|---|---|
| Precedit per: Sabino Fernández Campo |
 Reial Acadèmia de Ciències Morals i Polítiques Medalla 13 2010- |
Succeït per: ' |