Alain Ayroles
 | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 26 de gener de 1968 Sant Seren (França)  |
| Activitat | |
| Ocupació | Guionista de còmics |
 | |
Alain Ayroles és un guionista de còmics francès nascut el 26 de gener de 1968 a Saint-Céré (Òlt-Occitània).
Biografia[modifica]
Ayroles va estudiar art seqüencial a l'escola Beaux Arts d'Angoulême, on hi troba els seus futurs col·legues, els dibuixants Bruno Maïorana i Jean-Luc Masbou. La seva passió comuna pels jocs de rol va establir les bases per a futures col·laboracions en una sèrie de projectes de còmic de gran èxit.[1] Com inventor de jocs va crear Contes et Racontars, un univers de fantasia que combinava aventures a partir de contes i llegendes tradicionals. Aquest univers es convertiria en la inspiració de dues sèries d'èxit en el futur: el conte de fades Garulfo i l'èpica De cape et de crocs.[2]
Una editorial de còmics incipient creada pel jove Guy Delcourt va contractar Ayroles i diversos dels seus companys per treballar a Les enfants du Nil.[3] Tot seguit, Ayroles va començar a escriure guions de còmics i a estudiar literatura i poesia franceses del segle XIII, així com el vocabulari. Mentrestant, va ocupar un lloc a l'estudi d'animació IDDH per treballar en els dissenys, la creació de personatges i els guions de sèries d'animació.
Amb la sèrie Garulfo (1995-2002) Ayroles va donar un nou gir al clàssic conte de fades. Amb dibuixos de Bruno Maïorana i publicat per Delcourt, va ser un èxit comercial i de crítica fins que va acabar després de sis àlbums. Paral·lelament, Ayroles i Masbou van llançar una segona sèrie a Delcourt, que tindria encara més èxit: De cape et de crocs (1995), hàbil barreja de còmic, novel·la, teatre i cinema dins d'una faula d’aventures del segle XVII. L'èxit va portar a publicar-ne 11 volums durant els següents vint-i-un anys. La recepció de la crítica va ser positiva, “una sèrie rica en mil i una referències, destil·lada amb habilitat per autors tan cultes com entremaliats”.[4]
L'any 2008 apareix Sept Missionaries, amb dibuixos de Luigi Critone. L'àlbum forma part de la sèrie Sept, que varia d'un àlbum a un altre (històric, fantasia heroica, ciència-ficció, etc.); el seu únic punt en comú és el nombre de personatges: set. El que correspon a Ayroles va obtenir bones crítiques: "especialment ben elaborat des del punt de vista de la història i condimentat amb humor provocador".[5] A partir del 2009 publica una nova sèrie amb Bruno Maïorana, D ("D, diario de un no muerto" en castellà) que s’endinsa i dona un nou enfocament a l'univers gòtic dels vampirs i de l’aventura colonial, en una trama ambientada a l'època victoriana.[6]
Col·laborant amb Juanjo Guarnido (dibuix), va escriure el guió del one-shot Les Indes fourbes (2019), sobre les aventures de Pablos de Segovia, personatge de la novel·la El Buscón, de Francisco de Quevedo. Va tenir de seguida gran èxit de crítica i públic.[7] Posteriorment va escriure la sèrie Les Chimères de Vénus (2021) amb Étienne Jung, un faula espacial en un segle XIX steampunk de sorprenent atmosfera verniana.[8] així com el guió L'Ennemi du genre humain (2023) de la sèrie L'ombre des lumieres amb Richard Guérineau al dibuix.
Obres[modifica]
- Garulfo amb Bruno Maïorana (dibuix):
- De mares en châteaux (1995)
- De mal en pis (1996)
- Le Prince aux deux visages (1997)
- L'Ogre aux yeux de cristal (1998)
- Preux et prouesses (2000)
- La Belle et les Bêtes (2002)
- De cape et de crocs amb Jean-Luc Masbou (dibuix):
- Le Secret du janissaire (1995).
- Pavillon noir ! (1997).
- L'Archipel du danger (1998).
- Le Mystère de l'île étrange (2000).
- Jean Sans Lune (2002).
- Luna incognita (2004).
- Chasseurs de chimères (2006).
- Le maître d'armes (2007).
- Revers de fortune (2009).
- De la Lune à la Terre (2012).
- Vingt mois avant (2014).
- Si ce n'est toi... (2017)
- Sept
- Sept missionnaires (2008). Amb Luigi Critone (dibuix).
- D amb Bruno Maïorana (dibuix):
- Lord Faureston (2009).
- Lady d'Angerès (2011).
- Monsieur Caulard (2014).
- Les Indes Fourbes (2019). Amb Juanjo Guarnido (dibuix)
- Les Chimères de Vénus amb Etienne Jung (dibuix)
- Les Chimères de Vénus 1 (2021).
- Les Chimères de Vénus 2. (2023).
- L'Ombre des lumières amb Richard Guérineau (dibuix)
- L'Ennemi du genre humain (2023).
Referències[modifica]
- ↑ «Alain Ayroles /en francès.».
- ↑ admin. «Entretien avec Alain Ayroles (De cape et de crocs) | lelitteraire.com» (en francès). [Consulta: 18 abril 2024].
- ↑ MEUDAL, Gérard. «Delcourt de gestion avec ""les Enfants du Nil""» (en francès). [Consulta: 18 abril 2024].
- ↑ «Ecriture dans la BD De Cape et de Crocs». [Consulta: 19 abril 2024].
- ↑ «Sept Missionnaires - Par Alain Ayroles & Luigi Critone– Ed. (...)» (en francès). [Consulta: 19 abril 2024].
- ↑ Tout savoir sur les séries proposées par Planetebd (en francès).
- ↑ batalla. «Alain Ayroles/Juanjo Guarnido: “Hi ha una faceta catàrtica i una faceta de conte d'evasió”», 21-02-2020. [Consulta: 19 abril 2024].
- ↑ Tout savoir sur les séries proposées par Planetebd (en francès).
Enllaços externs[modifica]
- Norma Editorial Obra d'Alain Ayroles a Norma editorial.
- BD Planeta Obra d'Alain Ayroles a Planet còmic.