Alexandre Pelòplaton

Alexandre de Selèucia o Alexandre Pelòplaton (Alexander Peloplaton, Ἀλέξανδρος Πηλοπλάτων) fou un retòric grec del temps dels Antonins. Fou fill d'Alexandre de Selèucia de Cilícia i de Seleucis. El pare sembla que era un advocat ric però va morir jove i fou criat per l'amant de la seva mare, Apol·loni de Tiana. Fou un dels grans retòrics del seu temps. Es desconeix la data de mort i el lloc.

La ciutat on vivia, Selèucia, el va enviar com ambaixador a Antoní Pius. Va viure a Antioquia, Roma, Tars i Egipte i va estar al país dels etíops. Mentre era a Antioquia fou secretari d'Antoní Pius que el 174 va fer la guerra a Pannònia contra els marcomans, i en el seu viatge va passar amb el seu secretari per Atenes on Alexandre va tindre una discussió retòrica amb Herodes Àtic, després de la qual els dos homes es van convertir en amics i mutus admiradors, però un corinti de nom Sceptes va dir d'ell que havia trobat l'argila, però no el plat i des llavors se'l va conèixer amb el nom de Peloplaton .