Alfabet grecoibèric

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Escriptures paleohispàniques
Un alfabet grecoibèric
Cara B del plom de la Serreta (Alcoi)

L'alfabet grecoibèric és una adaptació gairebé directa d'un alfabet grec jònic a les particularitats de la llengua ibèrica i per tant no té la característica distintiva de la resta d'escriptures paleohispàniques que presenten alhora signes amb valor sil·làbic, per les oclusives, i signes amb valor alfabètic, per la resta de consonants i vocals.

Aquest alfabet s'escriu d'esquerra a dreta i la seva àrea de difusió es concentra a les províncies d'Alacant i Múrcia. El nombre d'inscripcions que l'utilitzen és molt reduït, dues desenes de grafits ceràmics i una desena de ploms, entre els quals destaquen el Plom de la Serreta d'Alcoi (Alacant) i el del Cigarralejo (Mula, Múrcia). El plom de La Serreta va aparèixer el 1921 i va ser decisiu en el desxiframent del signari ibèric nord-oriental de Manuel Gómez-Moreno publicat el 1922. Els contextos arqueològics de les inscripcions on s'usa són del s IV aC, però les característiques paleogràfiques en relació al model semblen indicar que l'adaptació es podria haver realitzat a mitjans de s. V aC.

L'alfabet grecoibèric està format per 16 signes idèntics als del model excepte pel que fa a la segona vibrant: cinc vocals, només una nasal, una lateral, dues sibilants, dues vibrants, tres oclusives sonores, (labial, dental i velar), però només dues de sordes (dental i velar). Per representar la segona vibrant s'afegeix un titlla a rho, es tria eta en lloc d'epsilon per representar e, i es tria sampi com a segona sibilant.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Gómez-Moreno, Manuel (1922): «De Epigrafia ibérica: el plomo de Alcoy», Revista de filología española 9, pp. 341-366.
  • Hoz, Javier de (1987): «La escritura greco-ibérica», Veleia 2-3, pp. 285-298.
  • Hoz, Javier de (1998): «Epigrafía griega de occidente y escritura greco-ibérica», Los griegos en España, pp. 180-196.
  • Rodríguez Ramos, Jesús (2005): «Introducció a l'estudi de les inscripcions ibèriques», Revista de la Fundació Privada Catalana per l'Arqueologia ibèrica, 1, pp. 13-144.
  • Untermann, Jürgen (1990): Monumenta Linguarum Hispanicarum. III Die iberischen Inschriften aus Spanien, Wiesbaden.
  • Velaza, Javier (1996): Epigrafía y lengua ibéricas, Barcelona.

Enllaços Externs[modifica | modifica el codi]