Alfonsina Janés i Nadal
Alfonsina Janés i Nadal (Barcelona, 1943) és una filòloga i germanista catalana.
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1943  (80/81 anys)Barcelona |
| Dades personals | |
| Formació | Universitat de Barcelona |
| Activitat | |
| Ocupació | professora d'universitat |
| Ocupador | Universitat de Barcelona |
Formació[modifica]
Filla d'Ester Nadal i Sauquet i Josep Janes i Olivé, el 1966 es llicencià en Filosofia i Lletres, especialitat de Filologia Moderna, a la Universitat de Barcelona, i el 1975 s'hi doctorà. Des de llavors ha ensenyat llengua alemanya en diferents institucions de Barcelona i, des del 1984 ha estat professora del Departament de Filologia anglesa i alemanya de la Universitat de Barcelona, on ha impartit classes de literatura i cultura alemanyes.[1]
Activitat professional[modifica]
La seva tasca s'ha desplegat en els camps de la recerca, la divulgació i la traducció.
Com a investigadora ha estudiat els textos de les obres de diferents compositors alemanys, entre els quals destaca especialment Richard Wagner i la seva rebuda a Catalunya. Entre les seves publicacions hi ha L'obra de Richard Wagner a Barcelona (1983) i El Wagnerisme a Catalunya (a Òpera Liceu: Una exposició en cinc actes, 1997). I, col·lectivament, Wagner al Liceu (2004). Però també l'obra d'altres autors, com Hofmannsthal, Schiller, Hoffmann…[1]
La divulgació de la literatura alemanya i les relaciones entre música i literatura han estat també objecte del seu interès i, així, ha publicat Historia de la cultura alemana (1992), Kreisler, Murr y su mundo (1994) i Música y vida: acercamiento al problema humano del músico en tres novelas cortas alemanas del siglo XIX (1997).[2][3]
Alfonsina Janés ha analitzat també el paper de la dona en el món de la música i la literatura, tema en què destaquen els seus estudis Tres mujeres, tres problemas: Clara Schumann, Cósima Wagner, Alma Mahler-Werfel (1996) i La bellesa en els escrits autobiogràfics d'Alma Mahler-Werfel (1998), entre d'altres.[1]
La seva labor com a filòloga l'ha portat a traduir al castellà els novel·listes Ernst Weis, Heinrich Böll o Jaroslav Hasek; els poetes Johann Wolfgang von Goethe, Rainer Maria Rilke –de qui va traduir també les Cartes a Benvenuta–, Joseph von Eichendorff i (juntament amb Clara Janés) Johannes Bobrowski; o el periodista i assagista Klaus Mehnert, entre d'altres.[4]
Premis i reconeixements[modifica]
El 1986, la Societat Acadèmica alemanya Eichendorff va guardonar Janés amb el premi Oskar Seidlin, que atorga a investigadors que s'han distingit pels seus estudis sobre aquest escriptor romàntic alemany. La doctora Janés va rebre aquest premi per la seva edició dels poemes d'Eichendorff publicada per l'Editorial Bosch.[2][5]
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 1,2 «Alfonsina Janés i Nadal». Gran Enciclopèdia Catalana. [Consulta: setembre 2019].
- ↑ 2,0 2,1 «Janés Nadal, Alfonsina» (en castellà). Ediciones del Oriente y del Mediterráneo. [Consulta: setembre 2019].
- ↑ Esteban Guijarro, José Manuel «Música y vida... [Reseña]». Revista de Filologia alemana, núm 5, 1997, pàg. 347-348. ISSN: 1113-0406.
- ↑ «Alfonsina Janés Nadal» (en castellà). Fundación Dialnet. Universidad de La Rioja. [Consulta: setembre 2019].
- ↑ La Vanguardia, 02-06-1987, pàg. 56.
- Persones vives
- Germanistes
- Professors de la Universitat de Barcelona
- Traductors al castellà
- Filòlegs barcelonins contemporanis
- Estudiants de filosofia i lletres de la UB
- Traductors barcelonins
- Escriptors barcelonins contemporanis
- Traductors catalans del sud contemporanis
- Alumnes barcelonins de la Universitat de Barcelona