 |
Aquest article tracta sobre el recurs literari. Si cerqueu el terme lingüístic, vegeu anàfora (lingüística). Per altres significats, vegeu anàfora. |
En retòrica, una anàfora (del grec "ἀναφορά", 'ascens, referència a l'anterior') és un recurs literari que consisteix en repetir una seqüència de paraules al començament de clàusules (oracions o versos) consecutives, tot emfatitzant-les i donant-los simetria.[1] Un recurs similar és l'epífora, que consisteix en repetir les paraules al final de les oracions; ambdues formen part d'un conjunt de recursos literaris que es basen en la repetició. L'anàfora contrasta amb la catàfora.
Un autor conegut pel seu ús de l'anàfora és Charles Dickens.
Exemples literaris [modifica]
| « |
Oh gran dolor, estupefacte incendi.
Oh gran dolor, hores sense salpàs.
Oh gran dolor, missa a fulles corcades.
|
» |
| — Vicent Andrés Estellés |
| « |
Pi que ets conhort de nostres passes,
en un pendís, nat travesses
pi que en el sot t'estiragasses
per heure el sol, com un xiprer;
pi casolà vora una eixida
|
» |
| — Josep Carner |
Exemples en llenguatge publicitari [modifica]
| « |
Un milió de lectors, un milió de possibles compradors |
» |
| — El Periódico |
