 |
Aquest article tracta sobre el recurs literari. Si cerqueu el terme lingüístic, vegeu anàfora (lingüística). Per altres significats, vegeu anàfora. |
En retòrica, una anàfora (del grec "ἀναφορά", 'ascens, referència a l'anterior') és un recurs literari que consisteix en repetir una seqüència de paraules al començament de clàusules (oracions o versos) consecutives, tot emfatitzant-les i donant-los simetria.[1] Un recurs similar és l'epífora, que consisteix en repetir les paraules al final de les oracions; ambdues formen part d'un conjunt de recursos literaris que es basen en la repetició. L'anàfora contrasta amb la catàfora.
Un autor conegut pel seu ús de l'anàfora és Charles Dickens.
[modifica] Exemples literaris
| « |
Oh gran dolor, estupefacte incendi.
Oh gran dolor, hores sense salpàs.
Oh gran dolor, missa a fulles corcades.
|
» |
|
—Vicent Andrés Estellés
|
| « |
Pi que ets conhort de nostres passes,
en un pendís, nat travesses
pi que en el sot t'estiragasses
per heure el sol, com un xiprer;
pi casolà vora una eixida
|
» |
|
—Josep Carner
|
[modifica] Exemples en llenguatge publicitari
| « |
Un milió de lectors, un milió de possibles compradors |
» |
|
—El Periódico
|
