Anastasi Bibliotecari

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Anastasi Bibliotecari de l'Església Catòlica Romana, identificat també com a l'antipapa Anastasi III.

Família i educació[modifica | modifica el codi]

Nebot del bisbe Arseni d'Orta, llegat papal, va aprendre grec gràcies a monjos de l'imperi Bizantí, gràcies als quals obtingué una educació poc comú per l'època que el portà a ser condiderat el membre més instruït de l'església del segle IX. El papa Adrià II (867-872) el nomenà bibliotecari de l'Església Romana, i fou el primer que portà aquest títol. Joan VIII (872-82) el confirmà en el càrrec, que comportava que s'encarregués d'assumptes d'Estat.

Abat de Santa Maria[modifica | modifica el codi]

Durant el papat de Nicolau I (855-867), Anastasi fou abat de Santa Maria del Trastevere a Roma, ajudant al Papa en diverses ocasions. També fou un autor actiu, i traduí obres escrites en grec al llatí, entre les quals cal destacar la biografia de Sant Joan l'Almoiner, dedicada a Nicolau I.

Enviat a Constantinoble[modifica | modifica el codi]

L'any 869 fou enviat per Lluís II d'Alemanya, emperador del Sacre Imperi Romà, com a enviat a Constantinoble juntament amb dos alts càrrecs francs, per negociar el casament entre Lleó VI el Savi, fill gran de l'emperador de Bizanci Basili I, i la filla de Lluïs II.

Una vegada a Constantinoble, Anastasi a poder assistir a la darrera sessió del Quart Concili Ecumènic de Constantinoble, on va defendre gelosament la causa papal i fou de gran ajuda als llegats del Papa allí presents.

De tornada a Roma, els llegats del Papa foren víctimes de robatori i les actes del concili varen desaparèixer. Tot i així, Anastasi conservava la majoria de les declaracions d'obediència dels bisbes grecs, així com una còpia de les "Actes" del concili, i va poder entregar-les al Papa. Finalment, s'encarregà de traduir del grec al llatí les actes del concili.

Autor i traductor[modifica | modifica el codi]

Anastasi fou el traductor al llatí de les actes del Segon Concili de Nicea i del Quart Concili de Constantinoble, així com diverses llegendes de sants i altres escrits.

També compilà textos grecs en una obra històrica, "Chronographia tripartita", i reuní una col·lecció de documents relatius als afers del papa Honori I. Se l'ha considerat l'autor del "Liber Pontificalis", tot i que en realitat només va participar en la revisió de la vida de Nicolau I.