Andrea Haugen

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaAndrea Haugen

Nebelhexë l'any 2003. Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(de) Andrea Meyer Modifica el valor a Wikidata
6 juliol 1969 Modifica el valor a Wikidata
Hannover (Alemanya) Modifica el valor a Wikidata
Mort13 octubre 2021 Modifica el valor a Wikidata (52 anys)
Kongsberg (Noruega) Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortHomicidi Modifica el valor a Wikidata (Ferida d'arma blanca Modifica el valor a Wikidata)
Activitat
Camp de treballPoesia Modifica el valor a Wikidata
Ocupacióescriptora, cantant, música, compositora de cançons Modifica el valor a Wikidata
InstrumentSintetitzador Modifica el valor a Wikidata
Esportkick-boxing Modifica el valor a Wikidata
Família
CònjugeSamoth Modifica el valor a Wikidata
Cronologia
13 octubre 2021atemptat de Kongsberg de 2021 Modifica el valor a Wikidata

Lloc webandreanebel.com Modifica el valor a Wikidata
IMDB: nm10299119 Musicbrainz: c4be5dd8-fb2e-4259-a0d7-29a33a7b63ae Discogs: 774215 Allmusic: mn0000158239 Deezer: 4021 Modifica el valor a Wikidata

Andrea Haugen (nascuda amb el nom d'Andréa Meyer; 6 de juliol de 1969 - 13 d'octubre de 2021), també coneguda amb els seus noms d'artista d'Aghast, Hagalaz' Runedance, Andréa Nebel, Nebel i Nebelhexë, va ser una músic i autora alemanya.

Modelatge[modifica]

Haugen va treballar com a model a Londres, però aviat ho va rebutjar perquè era "una escena superficial". Més tard va ser model fetitxe i va participar en els espectacles de Cradle of Filth.[1]

Música[modifica]

Haugen va citar les seves influències com els bessons Cocteau, Kate Bush i els monjos benedictins de Santo Domingo de Silos. Va llançar la seva primera música com Aghast el 1995, després de 1996 a 2002 sota el nom de Hagalaz' Runedance. Des de 2003 va treballar amb el nom de Nebelhexë,[2] llançant tres àlbums més,[1] i també va utilitzar el nom d'Andrea Nebel i va llançar música electrònica de terror com Aghast Manor.[3]

Escriptura[modifica]

Haugen va començar a escriure el 1995.[4] Va escriure guions de pel·lícules, tant de terror com de sàtira. Molts dels seus comentaris crítics socials es van publicar en revistes alternatives i també en revistes i tabloides noruecs; tenia una columna titulada "De debò: les coses que irriten a Nebelhexë" en una revista gòtica noruega.[1] Va publicar un llibre electrònic titulat Simply Exceptional: How to make it your way! .[3]

També va escriure poesia gòtica i surrealista, i el 2011 va publicar un CD de paraula parlada per acompanyar la seva antologia de poesia The Dark Side of Dreaming.[3][4]

Pagana, però anteriorment en l'Església de Satan d'⁣Anton LaVey[1] i després pagana germànica centrada en la terra, Haugen va criticar el que considerava religions patriarcals que inhibeixen la naturalesa interior de la gent.[2] Va publicar un llibre sobre l'espiritualitat i la mitologia germàniques, Die alten Feuer von Midgard (edició en anglès The Ancient Fires of Midgard).[2][5] El 2012 va expressar la seva frustració per la interpretació errònia d'alguns periodistes de les seves lletres de cançons com a "bruixes al bosc, nazisme, natura o contaminació del medi ambient" quan eren "relativament clarament" sobre "incest, suïcidi d'un amic, maltractament infantil, o la solitud".[3]

Vida personal i mort[modifica]

Haugen va esatr casada amb el guitarrista Tomas Haugen, amb qui va tenir una filla.[1]

Va viure al Regne Unit i a Noruega;[6] vivia a Kongsberg quan va ser assassinada als 52 anys als atacs de Kongsberg el 13 d'octubre de 2021.[1][7]

Discografia[modifica]

Aghast[modifica]

  • Hexerei im Zwielicht der Finsternis, CD/PD 1995

Hagalaz' Runedance[modifica]

  • When the Trees Were Silence, 7" 1996
  • The Winds That Sang of Midgard's Fate, CD 1998
  • Urd – That Which Was, MCD/Picture disc 1999
  • On Wings of Rapture, CD single 2000
  • Volven, CD/LP/Picture disc 2000
  • Frigga's Web, CD/LP 2002

Nebelhexë[modifica]

  • Laguz – Dins del llac, CD 2004
  • Essensual, CD 2006
  • Dead Waters, CD 2009
  • Don't Kill The Animals, EP, 2009, amb l'artista nord-americà Jarboe

Andréa Nebel[modifica]

  • The Dark Side Of Dreaming, CD 2011

Aghast Manor[modifica]

  • Gaslights, CD 2012
  • Penetrate, CD 2013

Aparicions convidades[modifica]

  • Cradle of filth - The Principle of Evil Made Flesh 1994 (acreditat com "Andrea Meyer").
  • Satyricon – Nemesis Divina 1996

Bibliografia[modifica]

  • Understanding the Northern Myths and Traditions (2000)
  • Dark Side of Dreaming – poems and short stories
  • Walking With The Night – a book of shadows
  • Feed My Shadow Nature
  • Simply Exceptional
  • The Shadow Of Eloise
  • The Neighbour
  • The Body In The Skeleton House
  • Behind Church Walls
  • Das Erbe der Familie Rimbaud

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 «EMPEROR Guitarist's Ex-Wife Among Five People Killed In Norway Bow-And-Arrow Attack». Blabbermouth, 16-10-2021. [Consulta: 8 desembre 2021].
  2. 2,0 2,1 2,2 Skelos. «Nebelhexë: Revelations from a Nordic Witch». Vampiria, 28-09-2003. Arxivat de l'original el 15 juny 2018.
  3. 3,0 3,1 3,2 3,3 Tony F.. «ANDRÉA NEBEL im Interview: Von HAGALAZ RUNEDANCE bis AGHAST MANOR...» (en alemany). Nonpop.de, 18-09-2012. [Consulta: 8 desembre 2021].
  4. 4,0 4,1 Nebelhexë on Myspace.
  5. Andrea "Nebel" Haugen. Die alten Feuer von Midgard (en alemany). 2nd. Berlín: Second Sight, 2005. ISBN 9783935684019. 
  6. Life magazine interview at myspace.com/nebelhexe_personal.
  7. «Disse ble drept på Kongsberg» (en noruec). , 16-10-2021.

Enllaços externs[modifica]