Anna Durà Batlle

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaAnna Durà Batlle

Retrat d'Anna Aguilar al costat d'un piano Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement1r març 1874 Modifica el valor a Wikidata
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Mort4 març 1948 Modifica el valor a Wikidata (74 anys)
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciópianista, pedagoga Modifica el valor a Wikidata

Anna Durà Batlle (Barcelona, 1 de març de 1874 - Barcelona, 4 de març de 1948), coneguda amb el nom artístic d'Anna Aguilar, va ser una pianista i pedagoga catalana.[1]

Va ser alumna de piano de Joaquim Malats, el seu espòs era el reconegut guitarrista Miquel Llobet, i tingué amistat i col·laboracions amb els pianistes Enric Granados i Isaac Albéniz. L’any 1893 va ser acceptada al Conservatori del Liceu amb la categoria de “maestrina”. El 1899 ascendí a professora titular de piano en la mateixa institució i Joan Viladomat fou alumne seu de 1906 a 1907.[1]

A la darreria del segle xix, la parella Durà-Llobet va entrar en contacte amb l’inventor i constructor Baldomer Cateura, creador del piano-pédalier Cateura. Anna Aguilar s’especialitzà en la interpretació pianística amb aquest sistema que afegia quatre pedals als instruments estàndard per a possibilitar l’obtenció de diferents sonoritats.[2][1]

L’any 1900 oferí diversos concerts presentant les possibilitats dels pianos modificats per Cateura. Als programes d’aquests esdeveniments destaca l'estrena de la peça Aparición, d’Enric Granados, i la interpretació d’obres barroques de J. S. Bach i D. Scarlatti.[3][1]

Referències[modifica]