Anselm de Nonantola
 | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | c. 720  Cividale del Friuli (Itàlia) |
| Mort | 803 (Gregorià) (82/83 anys) Nonantola (Itàlia) |
| Abat | |
| | |
| Dades personals | |
| Religió | Església Catòlica |
| Activitat | |
| Ocupació | sacerdot |
| Orde religiós | Orde de sant Benet |
| Enaltiment | |
| Festivitat | 3 de març |
| Patró de | Nonantola |
| Altres | |
| Títol | Duc de Friül (749–751) |
| Germans | Giseltruda |
Sant Anselm de Friuli o sant Anselm de Nonantola (Cividale, vers 723 - Nonantola, vers 803) va ser un abat medieval més tard canonitzat, originalment un noble llombard. Va ser el primer abat de Nonantola. Hi ha notícies d'ell per les butlles papals, diplomes i altres documents; fins i tot una vida escrita per un autor anònim, que ja es va esmentar en 1037 al Abbatum Catalogus.
Anselm fou duc del Friül a Forum Iulium (moderna Cividale) al nord-est d'Itàlia llombarda després que Astolf (Aistulf) va pujar al tron dels llombards (749). La tradició de l'Església Catòlica identifica al duc amb sant Anselm de Nonantola, que hauria deixat el tron ducal el 750 o 751, quan es va retirar al monestir de Fanano, que va fundar en un lloc que li va Donar el rei Astolf, que s'havia casat amb la germana d'Anselm, Gisaltruda. Llavors fou succeït com a duc per Pere.
Un dos anys més tard, al voltant de 752, més tard va fundar el monestir de Nonantola, també prop a Mòdena, al nord-est de la ciutat, que Astolf igualment li havia dotat. Més tard va anar a Roma, on el papa Esteve II li va donar algunes relíquies de Sant Silvestre i el va nomenar abat de Nonantola. Va crear diversos refugis per als pobres i els malalts, però en l'any 756 va ser bandejat de Nonantola pel nou rei llombard Desideri d'Ístria, qui havia succeït com a rei dels llombards a Astolf aquell mateix any 756, i portava a terme una reorganització completa dels monestirs del regne llombard per assegurar el seu suport. Anselm es va retirar a l'Abadia de Montecassino durant set anys, fins al 774, quan Desideri va ser fet presoner per Carlemany, Llavors va poder tornar a Nonantola, on va morir el 803; la comuna encara l'honora com el seu sant patró. Canonitzat per l'Església Catòlica, és recordat el 3 de març. Fins a 1083, Nonantola fou un monestir imperial que després del temps d'Anselm sovint va patir interferències imperials en l'elecció dels seus abats.
Una identificació alternativa, hipotètica, l'identifica amb el tercer fill de Pemmó i Ratperga: Ratchait. Si la identificació és correcta, s'hauria d'estendre a ell el títol de "valent", atribuït per Pau el Diaca a tots els fills de Pemmó. Ratchait apareix a la cort de Liutprand després de la deposició del seu pare en favor del Ratquis, quan el rei va ordenar l'arrest dels partidaris del duc deposat.
Bibliografia
- Pau el Diaca, Historia Langobardorum (Storia dei Longobardi, Lorenzo Barra / Mondadori, Milà, 1992)