Antoni Pérez i Moya
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1884  València |
| Mort | 1964 (79/80 anys) Barcelona |
| Dades personals | |
| Nacionalitat |  Catalunya |
| Activitat | |
| Ocupació | compositor, director d'orquestra |
| Gènere | Sardana |
| Instrument | Orgue |
| Família | |
| Fills | Antoni Pérez i Simó |
  | |
Antoni Pérez i Moya (València, 13 de juny del 1884 - Barcelona, 3 de març del 1964)[1] va ser un músic, compositor i director de coral. El seu fill, Antoni Pérez i Simó, fou també músic i director, entre d'altres, de l'Orfeó Gracienc. Té una plaça dedicada al districte de Sants-Montjuïc.[2]
Biografia
A partir dels cinc anys ja va residir a Barcelona amb la seva família. Als onze anys ingressà a l'escolania de la Mercè i el 1901 fou nomenat organista d'aquesta basílica. Des de l'any 1920 i fins a la seva desaparició l'any 1936, dirigí l'Orfeó Montserrat de Gràcia. També va dirigir l'Orfeó de Santa Llúcia, la Schola Cantorum Universitaria Barcinonensis de la Universitat de Barcelona i un cor de reclusos preventius a la Presó Cel·lular de Barcelona, entre els quals hi havia El Noi del Sucre. En la seva carrera com a director de cors destaca la direcció de l'Orfeó de Sants, entre el 1926 i el 1958. Va ser un dels directors més destacats d'aquesta entitat. Va morir a Barcelona el dia de 3 de març del 1964, dia de la festa de Sant Medir.[3][4]
En la seva faceta de compositor, Antoni Pérez Moya presenta una producció és notable, especialment d'obres per a cor i música religiosa. A més de cançons originals, va harmonitzar gran nombre de cançons tradicionals catalanes. La seva versió d'El rossinyol és una de les cançons tradicionals més cantades per les corals catalanes. També va compondre nombroses sardanes, tant per a cobla com per a cor mixt amb cobla, com la coneguda Marinada.[3]
Referències
- ↑ «Carrer de Pérez Moya». Ajuntament de Sabadell. [Consulta: 23 febrer 2015].
- ↑ bcn.cat/nomenclator
- ↑ 3,0 3,1 «Biografia d'ANTONI PÉREZ MOYA». Associació Musical de Mestres Directors. [Consulta: 15 juny 2014].
- ↑ «Antoni Pérez i Moya». Gran Enciclopèdia Catalana [Consulta: 15 juny 2014].