Apocalyptica

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Apocalyptica
Apocalyptica el 2009 al Ilosaarirock festival.
Apocalyptica el 2009 al Ilosaarirock festival.
Dades biogràfiques i tècniques
Lloc d'origen Finlàndia Hèlsinki
Gènere(s) Cello metal, rock instrumental, música clàssica
Anys en actiu Des del 1993
Discogràfiques MCA Music, Inc., Zen Garden, Mercury, 20-20, Jive Records
Zomba Label Group
Sony BMG
Artistes relacionats Hevein, Lahti Symphony Orchestra, Three Days Grace, Amon Amarth, Metallica
Lloc web oficial Pàgina web oficial
Membres
Eicca Toppinen
Paavo Lötjönen
Perttu Kivilaakso
Mikko Sirén
Membres anteriors
Max Lilja
Antero Manninen

Apocalyptica és un grup de Cello Rock format a Hèlsinki, Finlàndia el 1992 per quatre violoncel·listes graduats a l'acadèmia Sibelius de música clàssica. Són coneguts per tocar cançons de Heavy Metal amb violoncels.

Components[modifica | modifica el codi]

Actuals[modifica | modifica el codi]

Anteriors[modifica | modifica el codi]

  • Antero Manninen - cello (1992-1999) Actualment participa en alguns concerts.
  • Max Lilja - cello (1992-2002)Actualment és membre del grup filandés Hevein

Història[modifica | modifica el codi]

Principis[modifica | modifica el codi]

Apocalyptica es va formar el 1992 a l'acadèmia de música clàssica Sibelius d'Hèlsinki a Finlàndia quan diversos amics feien covers dels seus grups preferits només per diversió, però amb la diferència que les tocaven amb els seus cellos. Al principi sol tocaven en festes, campaments i davant els seus amics però després van començar a tocar en clubs.

Al desembre de 1995 després de tocar "Màster of Puppets" i "Creeping Death" al Heavy Metal Club Theatre, Kari Hynninen, un representant de Zen Garden, els va convidar a gravar un àlbum. Com la majoria dels seus covers eren de Metallica van decidir gravar l'àlbum exclusivament amb cançons d'ells. Així, el 1996 sota el nom d'Apocalyptica (fusió d'Apocalypse i Metallica) va sorgir Plays Metallica by Four Cellos, el qual va vendre més de 450,000 còpies al voltant del món. Aquell mateix any, el 18 i 19 de novembre, van fer de taloners per a Metallica durant els seus dos concerts a Hèlsinki.

El 1998, després de l'èxit del seu primer àlbum, van llançar Inquisition Symphony, que contenia més covers de Metallica i d'altres bandes com Sepultura, Faith No More i Pantera. A més incloïa tres temes originals compostos per Eicca Toppinen.

Després d'aquest àlbum va començar la seva gira mundial que incloïa Itàlia, Grècia, Luxemburg, Polònia, Mèxic, entre altres països. Un any després Antero Manninen decideix marxar de la banda per seguir amb els seus estudis de música clàssica. Va ser reemplaçat per Perttu Kivilaakso, que al principi no va poder entrar a la banda, ja que era menor d'edat i no havia acabat els seus estudis.

Al 1999 el grup va ser convidat a tocar amb un concert de Metallica amb l'orquestra simfònica de San Francisco, S&M. Un any després van llançar el seu tercer àlbum, Cult, que incloïa únicament cançons originals, però no van voler deixar enrere les seves arrels, de manera que van incloure dos covers més de Metallica i un cover del clàssic del compositor noruec Edvard Grieg, " In the Hall of the Mountain King".

Aquest va ser un gran pas per a ells, no solament perquè eren el seu primer àlbum amb temes originals, sinó perquè també van incloure altres instruments d'orquestra, cellos elèctrics i per primera vegada van fer col·laboracions vocals. Un any després van llançar el seu primer DVD en viu, Live.

En Max se'n va[modifica | modifica el codi]

Un temps després el grup va canviar de discogràfica i les discussions van començar, Eicca i Max Lilja discutien pel futur del grup fins al punt que un dels dos havia de sortir d'ell, els altres integrants es van posar del costat d'Eicca i al final Max va decidir deixar el grup. Com no van poder trobar reemplaçament el grup es va convertir en trio i Antero va tornar amb ells, però sol per tocar en viu.

En aquell temps Apocalyptica havia trobat el seu estil propi, denominat Cello Rock. Encara així sentien que li faltava alguna cosa al grup i van decidir convidar un vell amic, Dave Lombardo, a qui van conèixer el 1998 en tocar junts "South of Heaven" i "Mandatory Suicide" a Holanda. Després de gravar algunes cançons amb bateria, van quedar sorpresos del bé que sonava el grup amb ella i tot seguit van veure que era això el que faltava al grup.

Així, en el 2003, van treure Reflections, deixant enrere els covers i entrant a una nova etapa. Un temps després van treure una versió revisada de l'àlbum on inclourien un nou cover, "Seemann" de Rammstein, amb la veu de Nina Hagen. Durant la seva gira, Apocalyptica va convidar Dave a tocar però ell no va poder per falta de temps, de manera que van convidar un altre bateria, Mikko Sirén.

El 2005 van treure el seu àlbum homònim que incloïa dos cantants famosos de Finlàndia i tres versions de la seva cançó "Quutamo" en diferents idiomes: anglès, francès i alemany. El desembre del mateix any el grup va presentar al seu nou integrant, Mikko, qui havia tocat a la seva gira i col·laborat amb algunes cançons.

Desè aniversari[modifica | modifica el codi]

L'any 2006 van treure un recopilatori en commemoració del seu desè aniversari. Aquest incloïa les seves millors cançons instrumentals i totes les seves col·laboracions vocals. A més incloïa un cover de Slayer tocat a l'estil de Plays Metallica by Four Cellos i una nova col·laboració amb la veu de Max Cavalera. La idea original del recopilatori era, com el seu nom indica, incloure cançons remasterizades, incloent cellos elèctrics i bateria, però pels problemes del canvi de discogràfica no van poder aconseguir els drets de les cançons en aquell moment.

Aquell mateix any també van llançar el seu segon DVD en directe, The Life Burns Tour, un dels seus concerts de la seva llarga gira mundial del 2005.

El maig del 2007 el grup va aparèixer en l'intermedi de la final del Festival de la Cançó d'Eurovisió 2007, on van tocar en una mescla de 8 minuts "Worlds Collide", "Faraway" i "Life Burns! ". Quatre mesos després van llançar el seu àlbum Worlds Collide, el qual inclou de nou la col·laboració de Dave Lombardo, un cover de David Bowie, i per primera vegada van incloure cançons escrites per Mikko i Paavo. La col·laboració de Joseph Duplantier va quedar fora, ja que els membres de la banda sentien que la cançó no li quedava bé a l'àlbum.

Actualment van començar la seva gira Worlds Collide Tour per Europa i Amèrica Llatina i continuen pels Estats Units. També van començar a gravar el seu nou video "I Don't Care" a Torontó, Canada, aquest dirigit per Lisa Mann.

Discografia[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Apocalyptica