Aristolòquia sarmentosa

Flors de l'aristolòquia sarmentosa

Classificació científica

Regne:	Plantae
Clade:	Angiosperms
Ordre:	Piperales
Família:	Aristolochiaceae
Gènere:	'Aristolochia'
Espècie:	''A. clematitis''

Nom binomial

Aristolochia clematitis
L.

L'aristolòquia sarmentosa, també coneguda amb els noms d'aristolòquia comuna o llengua viperina, (Aristolochia clematitis) és una planta de la família (Aristolochiaceae) o aristolòquies.

Distribució i hàbitat [modifica]

Aquesta planta és originaria de l'àrea del Mediterrani, però avui es troba a tota la zona temperada d'Europa.

L'aristolòquia sarmentosa es troba als erms, a les vores dels camins rurals, als camps abandonats i especialment a les vinyes abandonades.

Descripció [modifica]

Mates d'aristolòquia sarmentosa.

L'aristolòquia sarmentosa creix normalment en mates d'una alçada entre 30 i 90 cm. De vegades també creix com a planta enfiladissa, cobrint el terra o enfilant-se a un altra mata o arbust. Les arrels són generalment tuberoses. Les fulles de l'aristolòquia sarmentosa tenen forma de cor.

Aquesta planta floreix al maig i al juny. Les flors són zigomorfes amb el periant reduït a una sola coberta floral tubulosa, terminada en una llengüeta. De color groc pàl·lid, tenen una forma tubular i molt original que ha valgut a la planta el nom popular de "llengua viperina".

El fruit de l'aristolòquia sarmentosa és una càpsula verd. A mesura que madura es va tornant més fosca fins que pren una coloració negra. El seu diàmetre és de 1 a 2 cm i conté moltes llavors. Aquest fruit conté alcaloides i essències medicinals i tòxiques, abans molt apreciades.

Àdhuc que són verinoses, l'eruga de la papallona de les aristolòquies (Zerynthia rumina), menja les fulles d'aquesta planta.

Propietats medicinals i toxicitat [modifica]

Aquesta planta es cultivava abans car es feia servir com a planta medicinal a la medicina tradicional casolana, sobretot a la zona dels Balcans i a l'Europa oriental. Per aquesta raó les aristolòquies sarmentoses encara es troben ensilvestrades en llocs fora de llur àrea de distribució natural com a relíquies d'antics conreus.

Tot i les seves propietats medicinals contra el reuma, l'artritis, la dismenorrea i l'esterilitat, així com a diürètic i analgèsic, l'aristolòquia sarmentosa és una planta molt tòxica que pot provocar traumatismes renals severíssims. Estudis recents a Bèlgica, a on es feia servir per tractar l'obesitat, han confirmat la perillositat d'aquesta planta si no s'utilitza amb molta cura.^[1] Extractes d'aquesta planta també es fan servir a l'homeopatia.