Aroldo Lindi

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaAroldo Lindi
Biografia
Naixement26 maig 1888 Modifica el valor a Wikidata
Suècia Modifica el valor a Wikidata
Mort8 març 1944 Modifica el valor a Wikidata (55 anys)
San Francisco (Califòrnia) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciócantant d'òpera Modifica el valor a Wikidata
Activitat1923 Modifica el valor a Wikidata –
VeuTenor Modifica el valor a Wikidata

InstrumentVeu Modifica el valor a Wikidata

Aroldo Lindi, nascut Gustav Harald Lindau, (26 de maig de 1888 – 8 de març de 1944) fou un tenor suec que va gaudir d'una carrera internacional, apareixent a La Scala, al Gran Teatre del Liceu i al Covent Garden.

Biografia[modifica]

Lindau va debutar al Teatre Dal Verme de Milà l'any 1923, després d'haver estudiat cant a Itàlia, i després va prendre el nom artístic d'Aroldo Lindi. Va cantar el 1925 al Teatro Regio de Parma i el 1926 al Teatre Carlo Felice de Gènova com Radames a Aïda. Es va convertir en el seu paper estrella. També va actuar al Teatre Costanzi de Roma i els anys 1925 i 1929 va fer aparicions com a convidat al Covent Garden de Londres. A l'Òpera de Chicago va cantar la temporada 1926–1927 a Aïda, Cavalleria rusticana i Il trovatore. Durant la seva carrera internacional, Lindi va actuar com a convidat a La Scala i al Covent Garden de Londres, a Barcelona, Montecarlo i El Caire, així com a l'Òpera d'Estocolm. A la Gran Òpera de París el 1930 va interpretar a Radames a Aïda.

Després es va traslladar als Estats Units i es va convertir en un tenor estrella a la companyia d'òpera de gira San Carlo Opera Company, dirigida per Fortune Gallo i amb seu a Chicago. Va fer una gira amb ells durant la dècada de 1930 fins a la seva mort a l'escenari d'un atac de cor durant una actuació de 1944 a la "Pajazzo War Memorial Opera House" de San Francisco.

Discografia[modifica]

  • Aïda (Verdi). 2 CD. VAIA 1083-2. 1995. Inspelad 1928.
  • Aroldo Lindi: el tenor canta àries d'òperes i romanços: enregistraments Columbia 1925-1931. Tima Club CLAMA CD-27. 1996. [1]
  • 24 Nessun Dorma da Turandot di G. Puccini. CD. Bongiovanni 11592. 2005.
  • 34 Di quella pira da Il trovatore di Giuseppe Verdi. CD. Bongiovanni GB 1051-2. 1996.[2]

Fonts[modifica]

  • Kastrup, Allan, El patrimoni suec dins Amèrica, Consell suec d'Amèrica, 1975, p. 726
  • Kastrup, Allan (1975). The Swedish heritage in America: the Swedish element in America and American-Swedish relations in their historical perspective(L'herència sueca a Amèrica: l'element suec a Amèrica i les relacions nord-americanes-sueques en la seva perspectiva històrica). Minneapolis: Consell Suec d'Amèrica. pàgina 726. Libris 106998
  • Sohlmans musiklexikon: nordiskt och allmänt uppslagsverk för tonkonst, musikliv och dans. (Diccionari musical de Sohlman: enciclopèdia nòrdica i general de música, vida musical i dansa). Estocolm: Sohlman. 1948–1952. pàgina 654. Part 3. Libris 8198860

  • [3] * Cantants d'òpera oblidats.