Asphodeline lutea
  | |
| Taxonomia | |
|---|---|
| Super-regne | Eukaryota |
| Regne | Plantae |
| Ordre | Asparagales |
| Família | Asphodelaceae |
| Gènere | Asphodeline |
| Espècie | Asphodeline lutea Rchb., 1830 |
| Nomenclatura | |
| Basiònim | Asphodelus luteus |
| Sinònims |
|
Asphodeline lutea, coneguda popularment com a Albó groc, és una espècie de planta perenne de la família de les asfodelàcies, subfamília de les asfodelòidies, que es distribueix per l'est de la Regió Mediterrània i pel nord d'Àfrica. És una herbàcia que es troba sobre sòls drenats essent pròpia de llocs rocosos i pedregosos. Molt cultivada pel seu port erecte que dona verticalitat a l'arquitectura dels jardins. És fàcil de fer créixer i de cultivar. Accepta espais assoleiats o parcialment obacs. Les seves fulles són d'un color verd balu (glauc) i les flors són de color groc.
Orígens[modifica]
Asphodeline lutea és originària d'Alemanya, Àustria, Itàlia i del Mediterrani oriental, on floreixen en prats assolellats i secs. Va ser introduïda al Jardí Botànic de la Universitat d'Oxford en 1648, tot i que no va ser utilitzada típicament com a herba medicinal. Pot haver estat cultivada pel seu valor ornamental, però: com l'espècie va ser introduïda des del Mediterrani Oriental no hauria estat ben reconeguda en 1648. Ni a l'herbolari John Gerard ni a l'apotecari John Parkinson - tots dos tenien un considerable coneixement sobre les plantes medicinals, se li va ocórrer cap ús per aquesta planta.
Taxonomia[modifica]
Asphodeline lutea va ser descrita per Reichenbach, Heinrich Gottlieb Ludwig i publicada a Flora Germanica Excursoria 1830. (Fl. Germ. Excurs.).[2]
Etimologia[modifica]
- Asphodeline: el nom d'origen grec "asphodelus", molt vinculat durant l'Antiga Grècia a la mort i al submón, ja que era plantada en tombes i cementiris.
- lutea: epítet llatí que significa "marginat".[3]
Referències[modifica]
- ↑ «Asphodeline lutea» a EOL. Data consulta: 10 de febrer de 2014.
- ↑ «Asphodeline lutea». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. [Consulta: 18 setembre 2015].
- ↑ marginatus a Epítetos Botánicos.
