Atlant (arquitectura)

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Atlants a la plaça de Tarnovski de Varsòvia.

En arquitectura, un atlant o telamó és un suport amb forma d'home musculós i sovint gegantí que ocupa el lloc que normalment ocupa una columna per suportar l'estructura d'un edifici feta de fustam o d'abraçadores. El seu nom prové d'Atles, el qual s'encarrega d'aguantar la cúpula celeste en la mitologia grega. Els atlants, a diferència de les cariàtides, solen tenir els braços apujats per representar l'esforç que suposa aguantar el pès. L'ús d'atlant no només es limità a les antigues Roma i Grècia, sinó que també es féu servir en èpoques posteriors com ara el renaixement, el barroc, el rococó, el classicisme així com en el neoclassicisme historicista del segle XIX fortament influenciat pel manierisme. Com les cariàtides, els atlants també provenen de les hermes.[1]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Diccionario de Arte I. Barcelona: Spes Editorial SL (RBA), 2003, p.44. ISBN 84-8332-390-7 [Consulta: 11 de novembre de 2014]. 
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Atlant (arquitectura) Modifica l'enllaç a Wikidata