Aviació ultralleugera

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Ultralleuger Huntair Pathfinder Mark 1

Cap a finals dels anys 1970 i començaments dels anys 1980, molta gent tractava de ser capaç de volar econòmicament. Com a resultat, moltes autoritats d'aviació van engegar definicions d'ultralleugers, avions de vol lent que podien estar subjectes a una regulació mínima. Els avions resultants es coneixen comunament com "ultralleugers" o "microlleugers", encara que el pes i els límits de velocitat són rarament els mateixos en dos països diferents.

Definicions[modifica | modifica el codi]

Europa[modifica | modifica el codi]

Ultralleuger Kappa 77 KP 2U-SOVA

La definició de ultralleuger d'acord amb el document de la Joint Aviation Authorities[1] és el d'una avió que no té més de dos seients, una velocitat de pèrdua absoluta amb motor i ús de dispositius hipersustentadors (VS0) de 65 km/h CAS, i un pes màxim d'envolament de no més de:

  • 300 kg per un avió terrestre, d'un sol seient (monoplaça)
  • 450 kg per un avió terrestre, de dos seients (biplaça)
  • 330 kg per un avió amfibi (hidroavió) o un avió flotant, un sol seient
  • 495 kg per un avió amfibi o un avió flotant, dos seients

Seguretat[modifica | modifica el codi]

Ultralleuger Cosmik EV-97 Eurostar

Els ultralleugers solien tenir unes xifres de seguretat pobres, principalment a causa del insuficient entrenament dels seus pilots. Aquest no és actualment el cas, ja que la majoria dels països requereixen avui dia una Llicència / Certificat de Pilot d'Ultralleuger, freqüentment regulat per una o més organitzacions de pilots en les quals es delega.

La qualitat de construcció i bones condicions per al vol dels avions ultralleuger (i dels avions esportius lleugers construïts a casa en EUA) són iguals, en l'actualitat, als avions lleugers Certificats, i en alguns tipus satisfan ambdós tipus de requeriments i estan disponibles versions del mateix model amb qualificació d'ultralleuger o d'avioneta certificada.

Quan es registren com ultralleuger (o Experimental-LSA en EUA) es permet al pilot realitzar més que simples tasques de manteniment, resultant en costos d'operació inferiors, encara que algunes vegades amb el cost de restriccions tals com evitar el volar àrees poblades, amb mala meteorologia o de nit. Molts antics pilots estan disposats a acceptar aquestes restriccions operacionals i molts ultralleugers són propietat de pilots d'aviació general experimentats o per expilots comercials.

Referències[modifica | modifica el codi]

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Avions ultralleugers:

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Aviació ultralleugera