Aviació ultralleugera
Cap a finals dels anys 1970 i començaments dels anys 1980, molta gent tractava de ser capaç de volar econòmicament. Com resultat, moltes autoritats de aviació van engegar definicions d'ultralleugers , avions de vol lent que podien estar subjectes a una regulació mínima. Els avions resultants es coneixen comunament com "ultralleugers" o "microlleugers", encara que el pes i els límits de velocitat són rarament els mateixos en dos països diferents.
Taula de continguts |
Definicions [modifica]
Europa [modifica]
La definició de ultralleuger d'acord amb el document de la Joint Aviation Authorities[1] és el d'una avió que no té més de dos seients, una velocitat de pèrdua absoluta amb motor i ús de dispositius hipersustentadors (VS0) de 65 km/h CAS, i un pes màxim d'envolament de no més de:
- 300 kg per un avió terrestre, d'un sol seient (monoplaça)
- 450 kg per un avió terrestre, de dos seients (biplaça)
- 330 kg per un avió amfibi (hidroavió) o un avió flotant, un sol seient
- 495 kg per un avió amfibi o un avió flotant, dos seients
Seguretat [modifica]
Els ultralleugers solien tenir unes marques de seguretat pobres, principalment a causa del insuficient entrenament dels seus pilots. Aquest no és actualment el cas, ja que la majoria dels països requereixen avui dia una Llicència / Certificat de Pilot d'Ultralleuger, freqüentment regulat per una o més organitzacions de pilots en les quals es delega.
La qualitat de construcció i bones condicions per al vol dels avions ultralleuger (i dels avions esportius lleugers construïts a casa en EUA) són iguals, en l'actualitat, als avions lleugers Certificats, i alguns tipus satisfan ambdós tipus de requeriments i estan disponibles per a registre tant com Ultralleuger com Certificats.
Quan es registren com ultralleuger (o Experimental-LSA en EUA) es permet al pilot realitzar més que simples tasques de manteniment, resultant en costos d'operació inferiors, encara que algunes vegades amb el cost de restriccions tals com evitar el volar àrees poblades, núvols o de nit. Molts antics pilots estan disposats a comerciar amb aquestes restriccions operacionals per a un alleujament durant la seua jubilació, i com resultat molts Ultralleugers estan dirigits ara per pilots de Aviació General experimentats o per pilots ex comercials. Aquest efecte ha significat que el nivell d'experiència del pilot mig d'Ultralleuger s'ha elevat i que actualment probablement s'iguala, i fins i tot excedeix, al d'un pilot d'AG mig.
Un ultralleuger 'no és un ultrasegur, però alguns ultrasegurs (que poden aterrar planejant o, fins i tot de forma automàtica) poden ser microlleugers.
Referències [modifica]
Vegeu també [modifica]
Enllaços externs [modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Aviació ultralleugera |
- Fotografies d'aviació ultralleugera
- Base de dades U.L.M.
- Regulacions dels ultralleugers en distints països.
- Flying the fish Documental d'Aventura en Microlleuger (anglès)
- Flying the falls Documental d'Aventura en Microlleuger d'Alta definició.
