Bèstia de Gavaldà

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Una representació d'època "del monstre que fa estralls al Gavaldà"

La Bèstia de Gavaldà (en francès la Bête du Gévaudan) hauria estat un misteriós animal a qui es van atribuir, entre el 30 de juny de 1764 i el 19 de juny de 1767, desenes d'atacs mortals contra persones (entre 88 i 124), principalment a la regió occitana de Gavaldà.

Tot i que en aquella època es calcula que a França hi havia uns 20.000 llops, i que atacs d'aquest tipus no eren rars, el fenomen de Gavaldà va obtenir ràpidament un ressò excepcional. Per atrapar la "bèstia" es van arribar a mobilitzar tropes reials, i la natura d'aquesta va donar lloc a tota mena d'especulacions: llop gegantí, animal exòtic tipus hiena,[1] home llop, un foll assassí en sèrie[2] o inclús un complot sàdic ordit per diverses persones;[3] els seus atacs es van atribuir tant a un càstig diví[4] com al fet que seria un animal domat expressament per a matar.[5] En tot cas el drama va resultar molt oportú per la premsa, que des de la fi de la Guerra dels set anys patia d'una manca de ventes; així, el Courrier d'Avignon local, seguit per La Gazette de France d'àmbit estatal, van seguir l'afer convertint-lo en un veritable fulletó ràpidament adoptat per altres publicacions europees.[6]

Entre el 1764 i el 1767 es van matar dos animals considerats ésser la "bèstia".[7] El primer va ser un gran llop, abatut el setembre de 1765 per l'arcabusser François Antoine al territori de l'abadia reial des Chazes. A partir d'aquesta data, els diaris i els tribunals va deixar d'interessar-se al monstre, tot i que se li van seguir atribuint morts posteriorment. El segon animal va ser caçat el 19 de juny de 1767 per Jean Chastel, un habitant de La Besseyre-Saint-Mary. Segons la tradició, l'animal mort per Chastel, una mena de gos-llop, era l'autèntica Bèstia de Gavaldà, ja que a partir d'aleshores no se li va atribuir cap més mort.

La llegenda[modifica | modifica el codi]

L'escut de Paulhac de Marjarida, adoptat el 2001, mostra dues "Bèsties de Gavaldà"
Estàtua de la bèstia a Maruèjols
Escultura de la Bête du Gévaudan a Saug

La regió on la bèstia fa fer estralls s'ha anat apropiant a poc a poc la llegenda, veient aparèixer museus, estàtues i senders que hi fan freferència:

  • A Saint-Privat-d'Allier s'hi troba una estàtua
  • A Saug també hi ha una estàtua de fusta així com el museu de la Bête du Gévaudan que restitueix, amb personatges de guix i efectes sonors, l'ambient de terror que va prevaldre al territori entre 1764 i 1767.[8]
  • A Auvers hi ha una altra estàtua que representa el combat d'una de les víctimes, Marie Jeanne Vallet, contra la bèstia[9]
  • Jean Chastel, el vencedor de la bèstia, té una estela a La Besseyre-Saint-Mary, el seu poble natal
  • A Maruèjols també hi ha una estàtua, tot i que la bèstia no es va acostar mai a aquesta població
  • El 2010, la comuna de Lo Malasiu va inaugurar igualment una estàtua representant la lluita d'una dona del poble contra la bèstia.[10]

A més d'això existeix el Parc dels llops del Galvadà, on hi ha documents relatius a la llegenda, i moltes empreses i clubs esportius del Losera i l'Alt Loira fan servir la bèstia de Galvadà com a emblema.

A part d'una extensa bibliografia, aquesta història també ha estat l'objecte de diverses adaptacions cinematogràfiques (destacant Le pacte des loups), teatrals i de molts documentals.

Referències[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: la Bèstia de Gavaldà
  1. Marie-Pascale Vincent, Les Grandes Affaires Criminelles de la Lozère, p. 65
  2. Dr Puech, Qu'était la Bête du Gévaudan ?, 1910
  3. Michel Louis, La Bête du gévaudan, l'innocence des loups, 1992.
  4. Abbé Pierre Pourcher, Histoire de la bête du Gévaudan, véritable fléau de Dieu, edició pròpia, 1889
  5. Abel Chevalley, La Bête du Gévaudan, 1936.
  6. Jean-Marc Moriceau. Fayard. Histoire du méchant loup, 3000 attaques sur l'homme en France XVe - XXe siècle, 2007, p. 124. 
  7. Michel Louis, La Bête du Gévaudan ou l'innocence des loups
  8. Midi Libre Lozère del 5 d'agost 2009, (francès) Le musée de la Bête fête ses 10 ans
  9. Éric Mazel, Pierre-Yves Garcin, La Bête du Gévaudan à travers 250 ans d'images, p. 132.
  10. (francès) Midi Libre Lozère, 5 août 2010