Bacallar
Entre els segles IX i xi s'anomenava bacallar aquell home que treballava el camp i que en l'estatus feudal tenia una posició intermèdia entre el pagès i el cavaller.[1][2] Es diferenciava del simple camperol per gaudir d'una millor situació econòmica, però en canvi no arribava a tenir el prestigi social ni les prerrogatives del cavaller,[1] ni tan sols a les del simple escuder.[2] Malgrat això, tenia el dret a portar armes (reconegut ja al segle XII).[2] En consonància, a la baixa edat mitjana, en el món rural el mot bacalleria tenia un significat molt negatiu entre la població del camp.[1]
Cal destacar que a França en va evolucionar la paraula bachelier per anomenar els joves aspirants que volien pujar a la categoria superior de cavaller (per extensió també s'utilitzà per a qualsevol home jove, i actualment pel grau educatiu de batxiller).[1]
Vegeu també[modifica]
Referències[modifica]
 |
Vegeu Bacallar en el Viccionari, el diccionari lliure. |
- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 Mestre i Campi, Jesús (director). Diccionari d'Història de Catalunya. Edicions 62, 1998, p. 83, entrada: "Bacallar". ISBN 84-297-3521-6.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 «Bacallar». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.