Baltasar Íñigo
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1656  València |
| Mort | 1746 (89/90 anys) València |
| Activitat | |
| Ocupació | matemàtic |
Baltasar Íñigo (València, 1656 - 1746), fou un sacerdot, matemàtic i físic valencià, un dels novatores o preil·lustrats.[1]
Biografia[modifica]
Doctor en Teologia, era beneficiat de la Catedral de València. Assistia a una tertúlia que es reunia a la biblioteca del Marquès de Villatorques, (continuadora de l'Acadèmia de València), i vers el 1686 va començar a congregar a sa casa una Acadèmia Matemàtica amb els interessats en esta disciplina, entre ells personatges tan destacats com Tomàs Vicent Tosca i Mascó i Joan Baptista Coratjà, seguint el model de les societats científiques europees; es conserven algunes anotacions preses per Coratjà en aquelles reunions, encara que no actuava com a secretari. Se sap que no només s'hi debatia sobre matemàtiques, geometria i àlgebra, sinó també sobre física, mecànica, arquitectura civil i militar, balística, òptica i enginyeria. Els noms en clau dels membres d'esta acadèmia eren Didascalus (Íñigo), Euphyander (Coratjà) i Phylomusus (Tosca). Esta acadèmia es va desplaçar després al Palau de l'Alcàsser.[2]
Obres[modifica]
No es conserva cap obra de Baltasar Íñigo, al qual Coratjà i Tosca consideraven el seu mestre; únicament un quadern amb anotacions a la segona edició del Cursus seu Mundus Mathematicus (1680) de Claude François Milliet Dechales[1] i el segon tom amb glosses de pròpia mà, una taula d'angles de refracció, una taula d'abast en el tir de projectils en funció de l'angle de tir, una taula d'altures solars i una ressenya d'un llibre de Louis Joblot, Description et usage de plusieurs nouveaux Microscopes (1718).[3][4]
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 «Baltasar Íñigo». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ Mas i Usó, Pasqual. Academias valencianas del barroco: descripción y diccionario de poetas (en castellà). Edition Reichenberger, 1999. ISBN 9783931887643.
- ↑ «Biografia de Baltasar Íñigo». Biografías y Vidas. [Consulta: 1r desembre 2016].
- ↑ http://www.artehistoria.com/v2/personajes/8198.htm Arxivat 2017-07-31 a Wayback Machine.