Batalla d'Issos (194)

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Per a altres significats vegeu «Batalla d'Issos».
Batalla d'Issos
Data 194
Localitat Issos, Turquia, Àsia Menor
Resultat Victòria decisiva de Septimi Sever
Batalla d'Issos (194) (Orient Proper)
Batalla d'Issos (194)
Batalla d'Issos (194)
Batalla d'Issos (194)
Coord.: 36° 50′ 18″ N, 36° 9′ 52″ E / 36.83833°N,36.16444°E / 36.83833; 36.16444
Bàndols
Exèrcit de Septimi Sever Exèrcit de Pescenni Níger
Comandants en cap
Publi Corneli Anulí Pescenni Níger
Forces
12 legions 6–9 legions
Baixes
20.000 homes desconegudes

La batalla d'Issos va ser un enfrontament que tingué lloc al 194 entre les forces de l'emperador Septimi Sever i el seu rival i pretendent al tron, Pescenni Níger, durant l'Any dels cinc emperadors. Sever va guanyar de manera decisiva i Níger va fugir a Antioquia, on va ser assassinat més tard mentre intentava fugir a Pàrtia.

Antecedents[modifica | modifica el codi]

Quan l'emperador Pertinax va ser assassinat per la Guàrdia Pretoriana, aquests van organitzar una subhasta pel tron que va ser guanyada per Didi Julià, si bé el tron tenia tres altres pretendents, Septimi Sever, Pescenni Níger (el governador de Síria) i Clodi Albí, (governador de Britània).

Sever va marxar cap a Roma on va obtenir el suport dels pretorians i altres antics aliats de Didi, qui va acabar decapitat. Després va aliar-se amb Albí i va continuar la seva marxa contra Pescenni, a qui va derrotar a la Batalla de Cízic i a Nicea. Va posar setge a Bizanci, va assegurar el control d'Egipte i va obligar a Pescenni a fugir més a l'est.

Sever va fer un hàbil ús de les seves relacions amb els governants d'orient, particularment a través dels hostatges que aquests havien d'enviar a Roma, per afeblir la posició del seu contrincant. El governador d'Aràbia es va passar al bàndol imperial amb les seves legions mentre d'altres, com la Legió VI Ferrata, es revoltaren contra Pescenni per lluitar al costat de l'emperador reconegut pel Senat Romà.

La Batalla[modifica | modifica el codi]

L'enfrontament final va tenir lloc a Issos, on Pescenni Níger va voler defensar les Portes Cilícies, un pas estret entre la Muntanya del Taure d'una banda i els penya-segats escarpats sobre el riu Tars per l'altre. Pescenni va fortificar el seu campament en una posició elevada, amb el costat esquerre protegit pels penya-segats i el dret per un bosc impenetrable. Al davant va disposar la infanteria pesada de legionaris, darrere els llancers i els foners, i per últim els arquers, aquests darrers amb la missió de fer caure una pluja de fletxes sobre els enemics que s'acostessin a la primera línia. Finalment va disposar una línia de carros de transport, per evitar la fugida de les seves pròpies tropes.

Corneli Anulí va respondre disposant als seus legionaris al davant, amb els auxiliars a la banda dreta per cobrir amb el llançament de fletxes l'ascens de la infanteria pesada. També va ordenar que la cavalleria ataqués pel bosc la rereguarda de Níger.

Els legionaris d'Anulí entraren en contacte amb l'enemic adoptat la formació de testudo per protegir-se dels arquers, però malgrat tot els defensors semblaren prendre avantatge. Malauradament per Níger, en aquell moment esclatà una forta tempesta que va colpejar el seu front alhora que la cavalleria d'Anulí queia sobre la rereguarda i posava els seus homes en fuga.

La victòria va ser atribuïda pels historiadors Herodià (Llibre 3) i Cassi Dió (Llibre 74) a l'avantatge numèrica que tenia Sever (dotze legions) davant de les sis o nou de Níger.

Conseqüències[modifica | modifica el codi]

Pescenni va aconseguir fugir amb vida del camp de batalla, però pocs dies després era assassinat i el seu cap arribava a Bizanci. La ciutat va estar sota el setge de les tropes de Septimi fins al 196, resistint amb l'esperança que un tercer rival, el governador de Britània Clodi Albí, derrotés a Septimi a l'Oest. Malgrat tot, Sever derrotà a Albí a la Batalla de Lugdunum, aconseguint el poder absolut.