Blefaritis

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Blefaritis
Classificació i recursos externs
CIM-10 H01.0
CIM-9 373.0
DiseasesDB 1455
eMedicine oph/81
MeSH D001762

La blefaritis o palpebritis és la inflamació del teixit que forma els marges de la parpella.

Sovint el seu origen es deu a un mal funcionament de les petites glàndules (Glàndules tarsals o de Meibom) que es troben en el marge palpebral. En condicions normals aquestes glàndules produïxen una secreció grassa que ajuda a lubricar la superfície de l'ull i la cara interna de les parpelles, prevenint l'evaporació de les llàgrimes. En els subjectes amb blefaritis aquestes glàndules es troben obstruïdes, les seves secrecions queden estancades i es formen àcids grassos que irriten la superfície ocular. El marge de les parpelles es mostra en aquests casos inflamat i enrogit. L'ull s'irrita i produeix secreció mucosa i proteïnes, i aquests s'acumulen en el marge palpebral, creant sovint una crosta. L'acumulació d'aquests materials proporciona les condicions òptimes per al creixement de bacteris, que al seu torn alliberen toxines que contribueixen a irritar encara més les parpelles i a agreujar més el procés patològic.

Per tant, en la blefaritis es produeix una cadena que inclou disfunció de les glàndules de la parpella, irritació i formació de petites crostes en el marge palpebral, a més d'infecció bacteriana. Si no es deté el procés es produïx un empitjorament progressiu amb inflamació dolorosa del marge palpebral, fortes molèsties en la superfície ocular i fins i tot disminució de la visió.

La severitat de la blefaritis varia considerablement d'uns individus a uns altres. En alguns casos representa només una discreta molèstia, creant una lleu irritació de manera intermitent. En uns altres, és una malaltia més seriosa que pot fins i tot afectar a la visió.

Tipus de blefaritis[modifica | modifica el codi]

  • Blefaritis escatosa

Mostra parpelles escatoses a causa de la seva aparença i es caracteritza per la formació d'escates entre les pestanyes, que moltes vegades cauen dintre dels ulls produint la sensació que hi ha alguna cosa dintre d'ells. Els ulls es mostren vermells. Les vores de les parpelles estan enrogits la major part del temps, fent l'efecte que ha estat plorant, i pot produir picor local. És causa de la infecció local de bacteris i fongs en una pell seborreica.

  • Blefaritis al·lèrgica

És una forma d'expressió d'una al·lèrgia de contacte a productes de cosmètica en la seva major part, per exemple ombrejadors, llapis i colorets, així com els dissolvents cosmètics per a eliminar-los. Però en realitat qualsevol substància que contamini els dits i que per mitjà de la mans sigui duta als ulls pot provocar dermatitis agudes o cròniques de les parpelles, com les plantes i els seus sucs, vegetals, plàstics acrílics o fins i tot medicaments per a les cames o els peus, per posar alguns exemples.

Els propis medicaments utilitzats per als ulls, col·liris i pomades poden ser també els causants d'una blefaritis al·lèrgica de contacte. Els al·lergens dels medicaments oftalmològics poden ser les substàncies actives: neomicina, bacitracina, sulfamides, anticolinèrgics, antihistamínics, anestèsics locals, òxid groc de mercuri, o els conservadors dels mateixos parabens, mercurials, etilenodiamina, etcètera.

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Blefaritis Modifica l'enllaç a Wikidata