Bonaventura Sanromà i Quer

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaBonaventura Sanromà i Quer
Biografia
Naixement1864 Modifica el valor a Wikidata
Reus (Baix Camp) Modifica el valor a Wikidata
Mort1942 Modifica el valor a Wikidata (77/78 anys)
Reus (Baix Camp) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióescriptor, comerciant Modifica el valor a Wikidata

Bonaventura Sanromà i Quer (Reus, 1864 - 1942) va ser un comerciant i escriptor, nebot de Lluís Quer Cugat, amb qui va escriure diverses obres.[1]

Va estudiar pintura a l'Escola de Belles Arts de Barcelona, va escriure poesia, que publicà a La Ilustració Catalana, al Diari de Reus, a La Veu del Camp, Lo Ventall, Lo Somatent, Reus Artístich, i altres publicacions reusenques; guanyà un premi amb els seus versos al certamen literari de València el 1887, i altres a Banyuls de la Marenda i a Tarragona.[2] Es dedicà al negoci familiar del comerç de vins. Va escriure i estrenar les peces teatrals en un acte Errà'l tiro (publicada a Reus el 1886) i Entre dos fochs, i el monòleg El marit de donya Pona. Les col·laboracions amb el seu oncle Lluís Quer són obres d'ambient rural al gust de l'època, com a L'Hostal de la coixa estrenat l'any 1897 al Teatre Romea, o Vents d'oratge, amb un estudi de personatges barcelonins i de les capes humils de Barcelona. L'historiador de la cultura reusenca Joaquim Santasusagna, referint-se a aquest fet, diu: "És un dels primers, i pocs, casos de col·laboració literària que s'han esdevingut a Catalunya".[3] La mort del seu oncle va estroncar la dedicació literària de Bonaventura Sanromà i es dedicà només al comerç.

Referències[modifica]

  1. Olesti Trilles, Josep. Diccionari biogràfic de reusencs. Reus: l'Ajuntament, 1992, p. 591. 
  2. Elías de Molins, Antoni. Diccionario biográfico y bibliográfico de escritores y artistas catalanes del siglo XIX. Barcelona: Imprenta de Fidel Giró, 1895, p. Vol. II, pàg. 588. 
  3. Santasusagna, Joaquim. Reus i els reusencs en el renaixement de Catalunya fins al 1900. Reus: Associació d'Estudis Reusencs, 1982, p. 207.