Bonnie i Clyde (pel·lícula de 1967)
  Bonnie i Clyde |
||
|---|---|---|
 Pòster de la pel·lícula |
||
|
Fitxa tècnica |
||
| Direcció: | Arthur Penn | |
| Direcció artística: | Dean Tavoularis | |
|
|
||
| Producció: | Warren Beatty | |
|
|
||
| Guió: | David Newman Robert Benton |
|
|
|
||
| Música: | Charles Strouse | |
|
|
||
| Fotografia: | Burnett Guffey | |
|
|
||
| Muntatge: | Dede Allen | |
|
|
||
| Vestuari: | Theadora Van Runkle | |
|
|
||
| Protagonistes: | Warren Beatty Faye Dunaway Gene Hackman Gene Wilder Michael J. Pollard |
|
|
Dades i xifres |
||
| País: | Estats Units | |
| Data d'estrena: | 1967 | |
| Gènere: | cinema policíac | |
| Duració: | 111 min. | |
| Idioma original: | Anglès | |
|
Companyies |
||
| Productora: | Tatira-Hiller Productions i Warner Brothers/Seven arts | |
| Pressupost: | 2,5 milions dòlars | |
|
|
||
| Pàgina sobre “Bonnie and Clyde” a IMDb | ||
|
Valoracions |
||
| IMDb |  |
|
Bonnie i Clyde (Bonnie and Clyde) és una pel·lícula estatunidenca estrenada el 1967. La pel·lícula està basada en fets reals dels anys 1930, i narra la vida de dos atracadors, Bonnie Parker i Clyde Barrow, que s'enamoren i recorren mitja Amèrica deixant darrere seu un rastre de morts i delictes, portant de cap la policia estatunidenca.
Taula de continguts |
Argument [modifica]
Clyde Barrow (Warren Beatty), un atracador de bancs de poca monta, ha sortit de presó. En plena depressió dels anys 1930 torna a assaltar bancs. Coneix Bonnie Parker (Faye Dunaway), una noia de poble que s’avorreix i l'acompanya. Junts protagonitzen una escalada d'atracaments i crims cada vegada més brutals, deixant en les seves fugides darrere seu una estela de violència i de sang.
Repartiment [modifica]
- Clyde Barrow: Warren Beatty
- Bonnie Parker: Faye Dunaway
- Buck Barrow: Gene Hackman
- Blanche: Estelle Parsons
- C. W. Moss: Michael J. Pollard
- Frank Hamer: Denver Pyle
- Ivan Moss: Dub Taylor
- Velma Davis: Evans Evans
- Eugene Grizzard: Gene Wilder
Premis i nominacions [modifica]
Premis [modifica]
- Oscar a la millor actriu secundària per Estelle Parsons
- Oscar a la millor fotografia per Burnett Guffey.
Nominacions [modifica]
- Oscar al millor actor per Warren Beatty
- Oscar al millor actor secundari per Gene Hackman
- Oscar al millor actor secundari per Michael J. Pollard
- Oscar a la millor actriu per Faye Dunaway
- Oscar al millor vestuari per Theadora Van Runkle
- Oscar al millor director per Arthur Penn
- Oscar a la millor pel·lícula
- Oscar al millor guió original per David Newman i Robert Benton
- Globus d'Or a la millor pel·lícula dramàtica
- Globus d'Or al millor actor dramàtic per Warren Beatty
- Globus d'Or a la millor actriu dramàtica per Faye Dunaway
- Globus d'Or al millor director per Arthur Penn
- Globus d'Or al millor guió per Robert Benton i David Newman
- Globus d'Or al millor actor secundari per Michael J. Pollard
Al voltant de la pel·lícula [modifica]
Un clàssic del gènere d'atracaments de bancs, ambientat a l'època entre les dues guerres. El protagonisme de l'automòbil com a mitjà per fugir d'una població a l'altra constitueix un avenç de les futures road movies, les pel·lícules l'acció que es desenvolupen a la carretera.
La relació sentimental entre els protagonistes és un altre element diferencial respecte a les habituals pel·lícules d'atracadors. Va ser el film que va llançar a Faye Dunaway a la fama. Va guanyar dos Oscar i va ser nominada a altres vuit.
Influència [modifica]
Alguns crítics citen El dimoni de les armes de Joseph H. Lewis, una pel·lícula de cinema negre de 1950 sobre una parella que roba bancs, com la influència essencial a Bonnie i Clyde. Quaranta anys després de la seva estrena, Bonnie i Clyde s'ha citat com a influència essencial a pel·lícules tan dispars com Grup salvatge, El Padrí, Reservoir Dogs i Infiltrats.[1]
Referències [modifica]
- ↑ Two Outlaws, Blasting Holes in the Screen; A. O. Scott, New York Times, 2007-12-08; Accessed 2007-12-08
Enllaços externs [modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Bonnie i Clyde (pel·lícula de 1967) |
