Bonnie i Clyde (pel·lícula)

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: Bonnie i Clyde (pel·lícula de 1967))
Dreceres ràpides: navegació, cerca
30x-Movie.png
Video-x-generic.svg
Bonnie and Clyde
Bonnie i Clyde
Bonnie and Clyde2.JPG
Pòster de la pel·lícula

Fitxa tècnica
Direcció: Arthur Penn
Direcció artística: Dean Tavoularis

Producció: Warren Beatty

Guió: David Newman
Robert Benton

Música: Charles Strouse

Fotografia: Burnett Guffey

Muntatge: Dede Allen

Vestuari: Theadora Van Runkle

Protagonistes: Warren Beatty
Faye Dunaway
Gene Hackman
Gene Wilder
Michael J. Pollard

Dades i xifres
País: Estats Units
Data d'estrena: 1967
Gènere: cinema policíac
Duració: 111 min.
Idioma original: Anglès

Companyies
Productora: Tatira-Hiller Productions i Warner Brothers/Seven arts
Pressupost: 2,5 milions dòlars

Pàgina sobre “Bonnie and Clyde a IMDb

Valoracions
IMDb 8.1/10 stars

Bonnie i Clyde (títol original en anglès Bonnie and Clyde)[1] és una pel·lícula estatunidenca estrenada el 1967. La pel·lícula està basada en fets reals dels anys 1930, i narra la vida de dos atracadors, Bonnie Parker i Clyde Barrow, que s'enamoren i recorren mitja Amèrica deixant darrere seu un rastre de morts i delictes, fent anar de cul la policia estatunidenca.

Argument[modifica | modifica el codi]

Clyde Barrow (Warren Beatty), un atracador de bancs de poca monta, ha sortit de presó. En plena depressió dels anys 1930 torna a assaltar bancs. Coneix Bonnie Parker (Faye Dunaway), una noia de poble que s'avorreix i l'acompanya. Junts protagonitzen una escalada d'atracaments i crims cada vegada més brutals, deixant en les seves fugides darrere seu una estela de violència i de sang.

Repartiment[modifica | modifica el codi]

Guardons[modifica | modifica el codi]

El 1968 va guanyar els següents premis i nominacions:

Premis[modifica | modifica el codi]

Nominacions[modifica | modifica el codi]

Al voltant de la pel·lícula[modifica | modifica el codi]

Un clàssic del gènere d'atracaments de bancs, ambientat a l'època entre les dues guerres. El protagonisme de l'automòbil com a mitjà per fugir d'una població a l'altra constitueix un avenç de les futures road movies, les pel·lícules l'acció que es desenvolupen a la carretera.

La relació sentimental entre els protagonistes és un altre element diferencial respecte a les habituals pel·lícules d'atracadors. Va ser el film que va llançar a Faye Dunaway a la fama. Va guanyar dos Oscar i va ser nominada a altres vuit.

Influència[modifica | modifica el codi]

Alguns crítics citen El dimoni de les armes de Joseph H. Lewis, una pel·lícula de cinema negre de 1950 sobre una parella que roba bancs, com la influència essencial a Bonnie i Clyde. Quaranta anys després de la seva estrena, Bonnie i Clyde s'ha citat com a influència essencial a pel·lícules tan dispars com Grup salvatge, El Padrí, Reservoir Dogs i Infiltrats.[2]

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Títol en català a Ésadir.cat
  2. Two Outlaws, Blasting Holes in the Screen; A. O. Scott, The New York Times, 8-12-2007 (anglès)

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Bonnie i Clyde