Boríssov

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: Borisov)
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Coord.: 54° 14′ 0″ N, 28° 30′ 0″ E / 54.23333°N,28.50000°E / 54.23333; 28.50000

Boríssov
Bielorús: Бары́саў [baˈrɨsau̯]
Rus: Бори́сов
Polonès: Borysów

Bandera deBoríssov Escut deBoríssov
(En detall) (En detall)
Monument al príncep Boris davant d'una església ortodoxa
Monument al príncep Boris davant d'una església ortodoxa
Província Província de Minsk
Superfície  ? km²
Població (1999)
  • Densitat
150.700 hab.
Coordenades 54° 14′ 0″ N, 28° 30′ 0″ E / 54.23333°N,28.50000°E / 54.23333; 28.50000
Web

Boríssov (de vegades apareix com a Borisov[1] en bielorús: Бары́саў [baˈrɨsau̯]; rus: Бори́сов, Boríssov; polonès: Borysów - població: 150,700 habitants l'any 1999), també anomenada Barysau, és una ciutat de Bielorrússia situada prop del riu Berézina a la Província de Minsk.

Història[modifica | modifica el codi]

Boríssov és esmentada per primera vegada pel Laurentian Codex com si hagués estat fundada (amb el nom de Boríssov) en el 1102 pel príncep Borós Vseslàvovitx, de Polotsk. Durant els següents dos-cents anys, aquesta va ser cremada i més tard reconstruïda una mica més al sud de la seva ubicació original.

Al final del segle XIII passà a formar part del Gran Ducat de Lituània i l'any 1569 després de la Unió de Lublin s'integrà a i finalment quedà annexionada a l'Imperi Rus després de la Segona partició de Polònia l'any 1793.

L'any 1802 hi tingué lloc la Batalla del Berézina durant la invasió invasió napoleònica de Rússia, event que es recrea periòdicament en un festival celebrat a la ciutat, en el museu de la qual es conserva un canó de l'exèrcit del Primer Imperi Francès.

L'any 1871 s'hi va construir una estació de ferrocarril en la línia que unia Moscou i Brest.

Amb la Revolució Russa l'any 1917 passaria a formar part de la Unió Soviètica, però seria ocupada per l'Imperi Alemany i posteriorment per Polònia fins al 1920 en que s'integrà a la República Socialista Soviètica de Bielorússia.

Durant la Segona Guerra Mundial la ciutat fou ocupada novament pel Tercer Reich alemany entre el 2 de juliol de 1941 i l'1 de juliol de 1944 destruint gran part de la ciutat i construint-hi sis camps de concentració en els quals van morir-hi unes 33.000 persones.

Indústria[modifica | modifica el codi]

Vista de la ciutat l'any 2002 des d'un turó

Després de la guerra, Boríssov esdevingué un gran centre industrial que s'ha mantingut fins als nostres dies. Es calcula que l'any 2002 hi havia unes 41 grans fàbriques entre les quals destaquen:

  • BATE (peces elèctriques per automòbils)
  • AGU (avto-gidro-usilitel - peces d'automòbils)
  • Medpreparatov - planta farmacèutica
  • Agregatov - Planta de turbocompressors
  • Borisovdrev

Esports[modifica | modifica el codi]

És la seu de l'equip de fútbol del BATE Borisov que ha guanyat en set ocasions la Lliga bielorussa de futbol i s'ha classificat en dos ocasions per a la Lliga de Campions de la UEFA.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Boríssov». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Boríssov Modifica l'enllaç a Wikidata