Boscos caducifolis humits de les Terres Altes de l'Est
| |||||
| Tipus | Ecoregió WWF  | ||||
|---|---|---|---|---|---|
| Localització | |||||
| Entitat territorial administrativa | Índia | ||||
| |||||
| Dades i xifres | |||||
| Superfície | 41.100 km² | ||||
Els boscos caducifolis humits de les Terres Altes de l'Est, o boscos caducifolis humits del Dècan Oriental, és una ecoregió de bosc caducifoli humit tropical de l'Índia centre-oriental. L'ecoregió abasta una superfície de 341.100 quilòmetres quadrats, estenent-se per parts d'estats d'Andhra Pradesh, Chhattisgarh, Jharkhand, Madhya Pradesh, Maharashtra, Odisha i Telangana.
Ambientació[modifica]
Els boscos caducifolis humits de les Terres Altes de l'Est s'estenen des de la costa de la badia de Bengala al nord d'Andhra Pradesh i al sud d'Orissa, a través de la porció nord de la serralada de Ghats de l'Est i de l'altiplà del nord-est del Dècan, fins a la serra oriental de Satpura i la vall superior del riu Narmada.
Els boscos de l'ecoregió es mantenen pels vents monsons que porten la humitat de la badia de Bengala, que es troba al sud-est. L'ecoregió està delimitada al nord i a l'oest per ecoregions de boscos tropicals secs de fulla caduca, inclosos boscos secs decidus de l'Altiplà Dècan Central al sud-oest i l'oest, forests decidus secs de la Vall de Narmada al nord-oest, i boscos secs de Chhota-Nagpur al nord i nord-est. L'ecoregió de boscos caducifolis secs més septentrionals, que es troba a l'oest de la serra de Ghats de l'Est, està completament envoltada pels boscos humits de les Terres Altes de l'Orient, a l'ombra de pluja dels Ghats, que bloquegen parcialment els vents monsons carregats d'humitat de la Badia de Bengala. La humida ecoregió de boscos semi-perennes de l'Orissa es troba al nord-est a les terres baixes litorals d'Orissa.
Flora[modifica]
Els boscos de l'ecoregió són dominats per l'arbre Shorea robusta, en associació amb els gèneres Terminalia, Adina, Toona, Syzygium, Buchanania, Cleisanthus i Anogeissus, segons les variacions del sòl. La flora de l'ecoregió comparteix moltes espècies amb les ecoregions dels boscos humits dels Ghats occidentals i de l'Himàlaia oriental.
Dels Ghats occidentals s'inclouen plantes com l'arbre del pa (Artocarpus heterophyllus) i diverses lianes com ara Schefflera venulosa, Gnetum ula i Calamus rotang.
De l'Himàlaia Oriental s'inclou el peculiar arbre de la família Rutàcies, Zanthoxylum rhetsa i diversos arbusts, herbes i flors com Rubus ellipticus, Boehmeria macrophylla i Arisaema tortuosum entre d'altres.
En aquesta ecoregió es troben diverses espècies vegetals amenaçades a nivell mundial, incloses les dues plantes endèmiques Leucas mukerjiana i Phlebophyllum jeyporensis.
- Galeria d'imatges de vegetació de l'ecoregió
-
Interior d'una forest humida tropical. -
Els arbres de l'espècie Shorea robusta són comuns en aquests boscos -
Característiques flors de Shorea robusta amb coloració groc-blanquinosa que coincideix amb la defoliació hivernal -
Espècies de Terminalia, i especialment de Terminalia tomentosa, també són comuns. -
El bambú, Dendrocalamus strictus destaca especialment a moltes zones d'aquesta ecoregió. -
Espècies de planta són compartides amb els Ghats occidentals, moltes d'elles de tipus de liana. -
Les plantes en comú amb la forest de l'Himàlaia en són un ampli ventall d'espècies.
Fauna[modifica]
L'ecoregió encara alberga grans zones intactes de boscos tropicals de fulla caduca i per tant es considera un refugi important i refugi segur per a poblacions sanes de la majoria dels grans vertebrats originals associats a aquest hàbitat. Entre els mamífers, s'inclouen els depredadors tigre indoxinès, llops, cuó, ós morrut, i herbívors com ara gaur, antílop quadricorni, antílop negre i gasela de Bennett. Els elefants asiàtics que abans van viure aquí, s'han extirpat fa temps.
L'única espècie endèmica que es troba a l'ecoregió és el ratpenat nasofoliat de Khajuria.
Conservació[modifica]
Resta aproximadament el 25% de l'hàbitat original, gran part en blocs de 5000 km² o més. 31 zones protegides, que totalitzen 13.540 km², conserven al voltant del 4% de l'hàbitat intacte de l'ecoregió. L'àrea protegida més gran de l'ecoregió és el parc nacional de Simlipal a l'estat d'Odisha.[1]
- Santuari de Vida Salvatge d'Achanakmar, Chhattisgarh (550 km²)
- Santuari de Vida Salvatge de Badalkhol, Chhattisgarh (120 km²)
- Santuari de Vida Salvatge de Baisipalli, Odisha (170 km²)
- Santuari de Vida Salvatge de Balimela, Odisha (130 km²)
- Santuari de Vida Salvatge de Barnawapara, Chhattisgarh (240 km²)
- Santuari de Vida Salvatge de Bhairamgarh, Bijapur district, Chhattisgarh (160 km²)
- Santuari de Vida Salvatge de Bori, Hoshangabad district, Madhya Pradesh (460 km²)
- Santuari de Vida Salvatge d'Eturnagaram, Warangal district, Telangana (120 km²)
- Santuari de Vida Salvatge d'Hadgarh, Odisha (140 km²)
- Indravati National Park, districte de Bijapur, Chhattisgarh (1,150 km²)
- Santuari de Vida Salvatge de Kambalakonda, Visakhapatnam, Andhra Pradesh (70 km²)
- Parc Nacional de Kanha, districtes de Mandla i Balaghat, Madhya Pradesh (900 km²)
- Santuari de Vida Salvatge de Karlapat, Odisha (150 km²)
- Santuari de Vida Salvatge de Kawal, districte Adilabad, Telangana (1,080 km²)
- Santuari de Vida Salvatge de Kinnerasani, districte Khammam, Telangana (290 km²)
- Santuari de Vida Salvatge de Kolleru (480 km², compartits amb l'ecoregió de forests seques caducifòlies de l'Altiplà central de Dècan).
- Santuari de Vida Salvatge de Kondakameru, Odisha (400 km²)
- Santuari de Vida Salvatge de Kotgarh, Odisha (400 km²)
- Santuari de Vida Salvatge de Lakhari, districte de Ganjam, Odisha (180 km²)
- Santuari de Vida Salvatge de Lanjamadugu, districte Karimnagar, Telangana (80 km²)
- Santuari de Vida Salvatge de Mahuadaur, Jharkhand (60 km²)
- Santuari de Vida Salvatge de Pachmarhi, Madhya Pradesh (500 km²)
- Santuari de Vida Salvatge de Pakhal, districte Warangal, Telangana (120 km²)
- Santuari de Vida Salvatge de Pamed, Chhattisgarh (60 km²)
- Santuari de Vida Salvatge de Papikonda, districtes Godavari Est i Oest, Andhra Pradesh (530 km²)
- Santuari de Vida Salvatge de Phen, Mandla district, Madhya Pradesh (100 km²)
- Santuari de Vida Salvatge de Pranahita, Adilabad district, Telanagana (130 km²)
- Santuari de Vida Salvatge de Satkosia Gorge, Odisha (790 km²)
- Parc Nacional de Satpura, Madhya Pradesh (490 km²)
- Parc Nacional de Simlipal, districte Mayurbhanj, Odisha (2,550 km²))
- Santuari de Vida Salvatge de Sitanadi, Chhattisgarh (670 km²)
- Santuari de Vida Salvatge d'Udanti, Chhattisgarh (340 km²)
Referències[modifica]
- ↑ Wikramanayake, Eric; Eric Dinerstein; Colby J. Loucks; et al.. Terrestrial Ecoregions of the Indo-Pacific: a Conservation Assessment. (en anglès). Washington, DC.: Island Press, 2002, p. 306-308. ISBN 9781559639231.